El primer aniversari de l’actual mandat municipal arriba en un context del tot insòlit. Un context que ens està posant a prova a totes, de forma individual i col·lectiva, des de totes les perspectives.

Finalment en aquests dies de mitjans de maig el Departament d’Educació ha iniciat el periode de preinscripció pel curs que ve per a l’alumnat de P3 a 4art d’ESO. Les famílies amb infants i joves que comencen o estan en cursos de final de cicle s’han hagut de decidir per quins centres triar.

Hoy 17 de de mayo, Día Internacional contra la Homofobia, la Bifobia y la Transfobia, recordamos que hace únicamente 30 años que la Organización Mundial de la Salud despatologizó la homosexualidad y, denunciamos que la transexualidad sigue considerándose una patología.

Ja han passat 365 dies des que vam saber que la Generalitat es plantejava instal·lar un centre de menors migrants a Rubí.

En el context de la crisi social i econòmica que ha generat i generarà la pandemia del COVID-19 (gent a l’atur, amb un ERTE, o que no podrà reobrir el negoci en molt de temps o potser mai més), el passat 7 de maig l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) vam presentar una moció que demanava un acord de ple per tal de rebaixar les retribucions dels càrrecs electes i dels càrrecs de confiança a l’Ajuntament de Rubí, així com la reducció de partides destinades a protocol i representació institucional.

Sense cap dubte, la proposta més interessant respecte els canvis en la mobilitat provocats pel COVID-19 a Rubí ha estat la feta per l'AUP dilluns passat.

No cal, oi? El seu paper és el de ser “salvada” per l’heroi i protagonista de la llegenda. Què més vol? Tan sols ha d’estar tot dreta (guapa, amb el vestuari maco, això sí) i, sense despentinar-se, el seu destí, la seva sort, serà canviada pel venerat Sant. Això no la convertirà en santa a ella, és clar que no!

Apunten les i els experts que després de la crisi sanitària en vindrà una d’educativa. El confinament, que encara vivim fruit de la pandèmia de la Covid-19, deixarà sense escola més d’un milió d’alumnes a Catalunya durant uns sis mesos. Segurament el 13 de març va ser el darrer dia d’un curs que potser no es podrà acabar de manera presencial i, en cas de poder tornar a les classes abans del juny, no serà en situació de normalitat. I després vindrà l’aturada de l’estiu que en el nostre país és especialment llarga: 12 setmanes, 3 mesos.

Sí, de sobte, d’un dia per l’altre, ho hem aturat pràcticament tot: escoles, indústries, comerços, restaurants... hem deixat de trobar-nos amb la família i amics, hem deixat de sortir a passejar, hem cancel·lat reunions, viatges, festes i concerts, tot el que teníem planejat, i hem deixat d’anar amunt i avall, de pressa i corrent, perquè tot pot esperar.

Els primers dies del confinament són els més complicats. De cop la teva llibertat queda reduïda a quatre parets. Tenim la sort que vivim en un pis que té balcó al davant i al darrere: la part de davant dóna al carrer i la part de darrere a un gran espai molt lluminós on s’ajunten els diferents patis de les primeres plantes.