Cartes de la ciutadania
En record de Jaume Clarós Gili
La setmana passada ens va deixar el Jaume Clarós, més conegut com el Jaume del Celler, a l’edat de 89 anys.

D’en Jaume destacaríem que va ser un savi del vi i del seu procés d’elaboració. No debades, durant més de 30 anys va ser l’encarregat del Celler Cooperatiu i va viure de primera mà les darreres dècades de la vinya rubinenca a gran escala, fins al tancament d’aquest emblemàtic equipament vitivinícola del nostre poble. Coneixia com ningú els secrets per fer vi de taula, mistela, vi ranci o vi bullit, menes de vi molt presents a la vida rubinenca del segle XX.

I, sobretot, gaudia compartint els seus coneixements amb la gent del poble i amb les noves generacions. Un bon home, sempre atent amb qui li demanava consell o amb qui volia aprendre del vi o de la feina de pagès.

El vi era la seva passió, però també era un mestre d’empeltar la vinya i els arbres fruiters, una destresa que només tenen aquells que han trepitjat el camp des de menuts. El contacte amb la terra no el va deixar mai, una vegada jubilat i juntament amb el seu bon amic Francesc Bancells van conrear plegats durant molts anys la finca de Cal Maginet, al Mas Jornet. Encara el recordem treballant amb orgull la peça d’hort o aplegant les olives d’aquest bell racó de Rubí.

Amb el traspàs d’en Jaume del Celler, Rubí perd un altre dels seus homes savis, amb un coneixement únic de la pagesia.

Gràcies pel teu mestratge, Jaume. Et trobarem a faltar. Descansa en pau.
Associació Rubí d’Arrel

L’estat espanyol, un fre per a l’economia catalana
La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el passat mes de novembre uns informes econòmics d’inversions estatals en infraestructures a Catalunya prou explícit.

D’entrada, Catalunya genera el 19% del PIB al conjunt d’Espanya i té un 16% de la seva població. En canvi, l’any 2015 el govern espanyol només va pressupostar-hi el 9’9% del total. Però si aquest pressupost en inversions ja és discriminatori contra Catalunya, l’estat ni tan sols el compleix, ja que només va executar-hi el 59% del previst. Així doncs, durant l’any 2015, Catalunya només va rebre al voltant del 5% de la inversió en mobilitat feta pel govern espanyol. I aquesta situació es repeteix any rere any.

Perquè l’estat prioritza infraestructures costoses en territoris poc poblats, com trens d’alta velocitat, amb estacions caríssimes sense passatgers, aeroports sense avions... I rescats discriminatoris, com ara les autopistes radials de Madrid, que haurem de rescatar tots nosaltres. I deixa de banda inversions urgents en zones productives, com poden ser els trens de rodalies de Barcelona, o del corredor mediterrani, que, paradoxalment, també contribuirien al creixement econòmic de tot l’estat. Talment com si l’estat preferís perjudicar-se a si mateix si amb això aconsegueix perjudicar més encara l’economia catalana.

I aquesta política econòmica persistent i discriminatòria contra Catalunya afecta tots els ciutadans que vivim aquí, siguem catalans d’origen familiar o siguem persones vingudes d’altres llocs. Arribades les coses en aquest punt, algú em pot explicar quin sentit té que continuem pertanyent a un estat que ens vol fer mal? Quin avantatge té per a nosaltres continuar dins d’Espanya? Algú me’n pot donar una sola raó?
Enric Larreula Vidal
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Fangoria, Revólver, Hombres G i Doctor Prats, alguns dels grups de la Festa Major 2017
El Casino Espanyol
La Cantata Escolar celebra el 5è aniversari amb un espectacle ambientat en l’espai
SORTEIG: ‘Dibi dubi dubà’, una obra de teatre familiar musical a La Sala
Óscar Zamorano i Sergi Rodríguez disputaran el Campionat d’Espanya
Els veïns de Sant Muç demanen ajornar el pagament de la quota