Tolerància
Més d’un centenar de persones van participar divendres passat a la nostra ciutat en una manifestació de rebuig a la transfòbia i als missatges com el de l’associació ultraconservadora Hazte Oir –entitat que per cert va ser declarada d’utilitat pública l’any 2013 pel ministre Jorge Fernández Díaz i per tant gaudeix de beneficis fiscals– o el del mossèn que va oficiar la celebració del Dia d’Andalusia.

Nous intents dels ultraconservadors per retornar a temps passats, èpoques marcades per la uniformitat i la intolerància. Després de dècades de molt lent progrés cap a la tolerància social no es pot fer ni un pas enrere. Ni per agafar impuls, perquè encara queda molt per fer, i perquè encara hi ha sectors que a la mínima ressorgeixen i intenten portar-nos de nou a la foscor de la intolerància.

Les identitats sexuals, lliurement escollides, són fruits de la diversitat humana. Als col·lectius de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) els està costant molt arribar a una “certa” normalitat a la societat. Tant, que molts s’han deixat la vida pel camí en aquesta lluita de poder viure la seva sexualitat i la seva vida lliurement, en la lluita per ser acceptats. I a Rubí, molts ho saben i han viscut de prop les tràgiques conseqüències de la intolerància.

La tolerància es basa en el respecte cap el que és diferent, en acceptar idees, pràctiques o creences que siguin diferents de les nostres. És el reconeixement de les diferències inherents a la naturalesa humana, a la diversitat de les cultures, les religions o les maneres de ser o d’actuar.

La tolerància social és clau per a una bona convivència a la societat, és un valor bàsic per conviure. Educar en la tolerància, com educar en la igualtat, la solidaritat o el respecte, és educar en uns valors molt importants per a poder construir una societat més justa, més rica i més pacífica.

Tot i que sembla que s’avança en aquest camí, la nostra societat encara pateix grans crisis de valors que generen les diverses crisis socials que es viuen en el món, com les guerres, sovint fruit de l’odi i la intolerància, o el racisme, símbol de les desigualtats.

Missatges que fan por i que de tant en tant sorgeixen amb força i a tots els àmbits. Com en el polític. Missatges com el del nou president nord-americà, Donald Trump, contra els immigrants i contra els musulmans o el del polític holandès Geert Wilders contra marroquins, refugiats o musulmans, frenat pel seu poble a les urnes. No es poden fer passos enrere i tornar a temps d’uniformitat, on la diversitat sigui entesa com un greu problema, enlloc d’una font de riquesa.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Sierra, número 5 de C’s: “Tenim un projecte per solucionar els problemes dels ciutadans”
La comunitat de Maristes celebra el bicentenari amb una exposició
Ribas, número 4 de Catalunya en Comú: “Si continuem amb la política de blocs, anirem a pitjor”
El festival solidari amb Cuba recapta 1.285 euros per als damnificats de l’huracà Irma
Víctor Puig (CDC): “És una llàstima, però donem el mandat per perdut”
Concert de l’Associació Jazz Rubí a l’Ateneu