Abordar la dislèxia per combatre el fracàs escolar
Opinió | 21 d'abril de 2017

ERC-AUP
Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, entre el 25% i el 30% dels alumnes de Catalunya pateixen fracàs escolar. Aquests percentatges estan significativament allunyats de la mitjana europea, que se situa entre el 5% i el 10% de l’alumnat (menys del 7% a països nòrdics com Finlàndia). A més, si comparem aquestes xifres amb els reiterats informes PISA, Catalunya esdevé un dels països europeus amb major problemàtica escolar.

Diverses investigacions conclouen que les dificultats lectores donen lloc al 80% dels trastorns d’aprenentatge i són la causa del 60% dels casos de fracàs escolar, no pel trastorn en si mateix sinó pel fet que no es diagnostiquen ni es tracten amb la rapidesa i eficàcia necessàries. Cal tenir present que entre un 5% i un 15% de la població en edat escolar pateix dislèxia (podríem parlar d’un alumne dislèxic per cada classe de vint-i-cinc membres), un tipus de trastorn específic d’aprenentatge.

La detecció a temps d’aquest tipus de dificultats és garantia de poder fer una intervenció en el moment adequat i dotar d’eines als infants amb aquestes necessitats, al mateix temps que es duu a terme una reeducació de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Sense aquest diagnòstic, la pressió pels mals resultats acadèmics reposa en l’infant. Un infant amb perfectes capacitats cognitives per a l’aprenentatge però que topa una vegada i una altra amb un mur invisible que el porta cap al fracàs escolar. Això genera desmotivació i frustració, i en molts casos estigmatització de l’alumne que ho pateix, generant disrupcions a l’aula. Aquesta és una situació que tindrà continuïtat en la vida adulta; els infants esdevenen adults sense formació bàsica, ja no només formal (titulació) sinó també amb manca de competències (problemes d’ortografia, de lectoescriptura...). A aquesta manca de formació li hem d’afegir una relativa vulnerabilitat emocional determinada per la baixa autoestima i la frustració acumulada en l’etapa escolar. Per tant, acompanyar les persones amb trastorns d’aprenentatge té incidència més enllà del camp acadèmic.

Actualment, ens trobem que detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge esdevé un fet que no està a l’abast de tothom. La situació socio-econòmica de la família determina en massa ocasions la vulnerabilitat de l’infant; els tractaments són llargs i amb un cost econòmic elevat. Per tant, el factor econòmic esdevé una barrera d’accés, segregant l’alumnat per condició social i exposant-lo al fracàs escolar. Cal, doncs, prendre consciència de la problemàtica i dotar-nos d’eines per abordar-la. Lamentablement, ens trobem amb un sistema sanitari i educatiu públic mancat d’eines i recursos per poder fer-ho de manera satisfactòria.

En el cas de Rubí, tenim un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil saturat i que fa que els professionals no puguin cobrir adequadament les necessitats de la població (de Rubí i Castellbisbal). A més, els trastorns d’aprenentatge no es troben dins la seva cartera de serveis. Paral·lelament, l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP) de Rubí –i Castellbisbal–, que fa un servei de suport i assessorament psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa, també està saturat. Finalment, les reeducacions es duen a terme a centres de psicologia, logopèdia i psicopedagogia privats o bé a institucions sanitàries com la UTAE (Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar) de Sant Joan de Déu (de caire privat).

Per facilitar l’accés universal a la reeducació de l’alumnat amb dislèxia, l’estat té un sistema de beques precari i que pauta una sèrie de condicions cada cop més excloents per a les persones que pateixen trastorns d’aprenentatge. L’última condició d’accés a les beques és el certificat de discapacitat. Aquest requisit, a banda d’estigmatitzar l’infant que presenta un trastorn específic de l’aprenentatge, considerant-lo com a disminuït, dificulta el procés d’obtenció de beques. Estigmatització gratuïta i contradictòria, ja que per a poder fer un diagnòstic de trastorn d’aprenentatge cal que les capacitats cognitives de l’infant o jove se situïn dins els barems de la normalitat.

Cal que la ciutadania, i sobretot les institucions, tant polítiques com educatives, prenguin consciència de la situació. Cal abordar els problemes d’aprenentatge per garantir que en el camí no perdem actius i que tots els infants es puguin desenvolupar plenament. És per això que aquest mes d’abril proposarem al ple que l’Ajuntament: 1) faci un informe de les necessitats educatives dels infants escolaritzats de la nostra ciutat, 2) estudiï, juntament amb la comunitat educativa, la implementació d’eines econòmiques i efectives per treballar la lectoescriptura a les aules i fer reeducacions de trastorns de la lectura als cursos d’infantil i primària, 3) faci una valoració econòmica de la implementació d’un servei de logopèdia gratuït o a preu reduït, o bé a través d’un sistema de beques, especialment per a famílies amb pocs recursos econòmics, als centres d’educació infantil i primària durant unes hores, 4) sensibilitzi i informi la població a través de xerrades i sessions informatives sobre els trastorns específics de l’aprenentatge.

També demanarem que el Departament d’Ensenyament incrementi els recursos humans als Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP) i que el Departament de Salut de la Generalitat creï un segon Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) a la ciutat. Finalment, instarem al govern central a simplificar la tramitació de les beques destinades a reeducació de la lectura, i que no s’estigmatitzi els infants amb trastorns específics d’aprenentatge.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
La CUP denuncia a la Junta Electoral l'acte de la Constitució organitzat per l'Ajuntament
Els veïns de Sant Muç es queixen al Ple pel cobrament de la vuitena quota del cost de la urbanització
Ana M. Martínez pren possessió com a nova diputada provincial
El socialista Miquel Iceta insisteix en la necessitat d’una reforma constitucional
El PP expulsarà els regidors Jonatan Cobo i Noelia Borque per actuar al marge del partit
Unes 300 persones es manifesten per demanar la llibertat dels presos