Mira’m als ulls
Opinió | 21 d'abril de 2017

DANI PERNAS
Sempre he intentat, sovint aconseguint-ho, ser una persona autònoma tot i els impediments propis de la baixa visió i altres associats pels impediments i trampes arquitectòniques de les ciutats. N’hi ha que més i n’hi ha que menys, però sempre hi ha aquella cosa o altra que posen a prova als que ens hi veiem poc, molt poc, o als que malauradament no hi veuen.

Potser a aquests últims tothom els té ben localitzats i qui més i qui menys els ajuda, els guia i té normalitzada una situació d’invidència evident.

El problema és quan un va pel món amb una aparent normalitat, sense bastó, i emprant certes tàctiques i recursos que, juntament amb la visió, baixa però visió al capdavall, aconsegueix una certa normalitat, autonomia i passar desapercebut vers la resta de la societat. Llavors, quan s’evidencien les teves mancances, quan es reflexa cruament una realitat inqüestionable i inamagables, és quan et miren com un bitxo raro. Quan mires el telèfon amb el nas enganxat, et miren raro, quan ensopegues amb un obstacle inesperat, et miren raro, quan al súper, una persona que no és invident, demana què hi posa allà, et miren raro.

És en aquests moments quan m’agradaria seure amb aquesta gent i explicar-los-hi què em passa, com hi veig, quina diferència hi ha entre la seva visió del món i el meu món borrós, com m’ho faig per mantenir aquesta aparent normalitat i autonomia a la vida quotidiana i com adaptar aquesta a les teves mancances, a la teva discapacitat, a la teva baixa visió, en definitiva. M’agradaria explicar com m’ho faig per posar aigua al got, per baixar escales, per agafar el tren o el metro, fins i tot, per saber quin bus he d’agafar. En definitiva, com adaptar els actes quotidians a la situació real de la vista.

A aquesta gent que em volgués escoltar, també els explicaria com superar els entrebancs, les dificultats, els daltabaixos al capdavall, que et presenta la vida. Com ho he fet, com penso i el que m’ha ajudat a superar les dificultats, el fet que de sobte, amb una vida encaminada a treballar del que havia estudiat, has de fer un canvi sobtat i fer-te’n càrrec que mai res tornarà a ser igual, que mai tornaràs a treballar d’allò, fins i tot, si mai tornaràs a treballar.

Ara, es presenta una nova oportunitat per comunicar-ho, per explicar a tothom tot això.
Si vols saber i veure com m’hi veig, si vols saber com ho he fet per superar les adversitats i moments de desànim, si vols saber com algú amb baixa visió adapta la seva vida quotidiana a la seva discapacitat, el Museu Vallhonrat i jo mateix us convidem a assistir a la conferència ‘Mira’m als ulls’ que faré al Museu Vallhonrat el 27 d’abril a les 19 hores. Us hi esperem!
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
La CUP denuncia a la Junta Electoral l'acte de la Constitució organitzat per l'Ajuntament
Els veïns de Sant Muç es queixen al Ple pel cobrament de la vuitena quota del cost de la urbanització
Ana M. Martínez pren possessió com a nova diputada provincial
El socialista Miquel Iceta insisteix en la necessitat d’una reforma constitucional
El PP expulsarà els regidors Jonatan Cobo i Noelia Borque per actuar al marge del partit
Unes 300 persones es manifesten per demanar la llibertat dels presos