El 21 de desembre juguem a casa
Opinió | 13 de desembre de 2017

JORDI CASTILLO, Podem Rubí
Quina emoció, un Barça-Madrid per fi! La gent agafa les bufandes, les gorres, samarretes, la bandera i se’n van a animar el seu equip, sigui a casa d’un amic o a un bar.

Hi ha una persona que diu que no se n’anirà molt tard després del partit, ja que l’endemà haurà de portar el seu fill petit a l’escola (aquella dels barracons que van fer ara fa un any). Després, anirà a treballar (per fi, un treball!, encara que sigui a mitja jornada i només aquesta setmana), a veure si la situació va a millor i pot llogar un pis a Barcelona, on treballa, i pregar perquè no hagin tornat a pujar-ho de preu.

A més, a la tarda, ha d’acompanyar la seva mare a preguntar que quan podrà operar-se, ja fa molts mesos que té un dolor agut a la cuixa i els metges li han dit, amb una cara d’impotència, que esperin una mica més.

Arriben a casa tots dos i veu al seu fill gran molt inquiet, diu que en breus acabarà segon de Batxillerat i que està pensant a començar a treballar després d’acabar el curs, ja que si no pot fer la carrera d’història que ell volia, perquè no se la poden permetre, prefereix cercar feina (sort nen!, pensa la seva àvia), tot això li ho diu al seu pare molt enfadat, dient que perquè l’havia convençut per fer Batxillerat si després no podria pagar-li la carrera, tant que havia estudiat, per a després, què? I tenia raó el seu fill, ell pensava que després d’uns mesos la cosa s’arreglaria. Però sembla que no, que encara no, li diuen que esperi.

Ja cansat, se’n va al llit i llegeix el diari abans d’anar a dormir. Osti tu, una altra dona assassinada. Deixa el diari i s’adorm pensant que ja n’ha tingut prou per avui i desitjant un altre Barça-Madrid per poder oblidar-se una mica de tota aquesta situació.

El 21 de desembre diuen a la televisió que s’hi juga el partit definitiu de la lliga, un altre Barça-Madrid. Però hi ha una persona que surt de casa de la seva mare per anar al bar més pròxim on veure el partit i, de camí, es troba a gent amb samarretes grogues dient que no és just que els nens estiguin en barracons, quan passa pel costat de l’hospital veu gent amb samarretes blanques que li diuen que no és just les llargues cues d’espera per operar-se i també criden “No, no, no a la privatització!”. I passa per un local on hi ha gent reunida (No era on es reunia el sindicat de llogaters?).

Fa mitja volta, va cap a casa, es treu la bufanda, la gorra, la samarreta i la bandera. Truca als seus amics, els hi diu que avui no està per partits, que avui, es quedarà amb aquella gent que va de groc al costat de l’escola del seu fill petit.

El 21 de desembre, ens intentaran dir que es juga un Barça-Madrid, que juguem al Camp Nou o al Bernabéu. Però la realitat és que el 21 de desembre el partit es juga a les escoles, als hospitals i als CAP, també a les universitats. El 21 de desembre, el partit el juguem a casa.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Rubí Forma posa en marxa noves accions formatives per a ocupats
Instal·len una pantalla informativa al teatre La Sala
Sortida cultural del GCMR a la vil·la romana dels Munts, a Altafulla
L'Aplec Sardanista celebra els 20 anys amb les millors cobles de Catalunya
Louisa Raluy: “La meva germana i jo som les úniques directores de circ d’Europa”
Una quinzena d’activitats per gaudir de la tercera Setmana de la Gent Gran