Eleccions històriques i atípiques
Les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim dijous, 21 de desembre, són unes eleccions atípiques i alhora transcendentals. 5.553.983 catalans estan cridats a les urnes per decidir el futur de Catalunya a curt, mig i llarg termini. Els resultats seran decisius per a Catalunya i els catalans, però també marcaran l’estabilitat i els suports del govern espanyol i, en definitiva, la història d’Espanya.

La convocatòria d’eleccions va arribar després d’uns mesos convulsos en l’àmbit polític i social, que va culminar amb el govern proclamant la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola per part del govern de Mariano Rajoy, amb el cessament del govern i la convocatòria dels comicis. També és excepcional el dia en què se celebraran, un dijous, dia feiner, i previ al Nadal.

Si el com es van convocar i el quan ja evidencien unes eleccions anòmales, la situació dels candidats és també excepcional. Carles Puigdemont, escollit president de la Generalitat el gener del 2016, és el candidat de Junts per Catalunya. Un candidat cessat com a president per al bloc constitucionalista o un president exiliat per als independentistes. Oriol Junqueras, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya, és un candidat empresonat a Madrid. Les llistes d’aquests partits estan repletes d’imputats com a resultat de la judicialització d’un conflicte polític per la incapacitat o la manca de voluntat dels màxims responsables polítics de seure a dialogar.

Per la seva banda, Inés Arrimadas, de Ciutadans (C’s), Miquel Iceta, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Xavier García-Albiol, del Partit Popular (PP), tornen a presentar-se com ja ho van fer el setembre del 2015 com a candidats. Finalment, Catalunya en Comú-Podem, la coalició que agrupa Catalunya sí que es Pot i Podem, compta amb Xavier Domènech com a candidat, qui debuta en la carrera electoral, com també ho fa Carles Riera, candidat de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), formació que té com a principi no repetir candidat.

Com ja va passar en les darreres eleccions catalanes, els comicis tornen a estar polaritzats en blocs: independentistes i unionistes, els partidaris de la independència i els defensors de la Constitució i de l’article 155.

Un cop els catalans hagin passat a les urnes, en unes eleccions que segons les previsions comptaran amb una participació històrica, serà el moment dels pactes postelectorals. Els candidats són conscients i, de fet, part de la campanya ha girat sobre aquest tema. Una campanya que també està sent atípica, amb molta participació dels líders dels partits espanyols, amb poques dades de programa i amb cert cansament entre la ciutadania per tanta excepcionalitat.

Qui encapçali el nou Parlament català tindrà davant un difícil partit per jugar, la reconstrucció de tot allò que s’ha perdut, del que ha caigut pel seu propi pes o d’allò que ha estat dinamitat, l’establiment de nous ponts de diàleg i la cohesió d’una societat dividida i fins i tot enfrontada. No serà fàcil, però ha de ser possible.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
El rierol de Can Xercavins al llarg de la història
Blaumut portarà el seu tercer disc a Rubí amb un concert a La Sala
El 90% de les naus de polígons industrials de Rubí estan ocupades
Sortida a Avinyonet del Penedès del GCMR-CER
La Lombarda estrena la segona temporada de 'The Last Call'
El cap de gabinet d’Alcaldia abandona el càrrec