La sagrada llibertat
La situació que s’està vivint en aquests darrers mesos a Espanya, i especialment a Catalunya, comença a tenir un clima insuportable. L’asfíxia de les llibertats individuals i col·lectives posa en dubte de forma molt seriosa principis fonamentals de la democràcia com són la llibertat d’expressió, la separació de poders o la neutralitat judicial.

Per fer un resum ràpid, hi ha dos activistes independentistes a la presó per organitzar una concentració acusats de sedició; set líders polítics empresonats per organitzar un referèndum acusats de rebel·lió; músics condemnats a penes de presó per injúries a la Corona; llibres que denuncien corrupció prohibits pel dret a l’honor; un pallasso de professió acusat d’un delicte d’odi per fer-se una fotografia al costat d’uns agents; el cap de Mossos d’Esquadra investigat per l’1-O acusat de rebel·lió i organització criminal, i la culminació d’aquesta llista és la detenció dimarts per terrorisme d’una dona del CDR de Viladecans per organitzar l’aixecament de barreres en un peatge acusada de terrorisme.

Pot ser que moltes persones no estiguem massa familiaritzades amb els termes rebel·lió o sedició, perquè són pràcticament anacrònics. Però tothom sap el que significa terrorisme. Ho saben molt bé els madrilenys, quan l’11 de març del 2004, un atemptat d’Al Qaeda va trencar la vida de 193 persones. I ho saben molt bé els catalans, quan el 17 d’agost van morir 15 persones en diferents atacs per part d’un grup gihadista, entre les quals dos rubinencs. I ho sap molt bé un estat que ha patit durant molts anys el terror d’ETA. Comparar qualsevol tipus de protesta ciutadana, d’acte vandàlic o de sabotatge amb un acte de terrorisme és un insult a les víctimes. Que ho faci l’estat i la judicatura, és una salvatjada.

La democràcia no és només introduir una papereta en una urna cada quatre anys per escollir els representants i quedar-se callat. També és alçar la veu, mobilitzar-se, associar-se per pressionar les institucions, els governs i el poder. Se’n diu participació ciutadana i està garantida per la llibertat d’expressió i d’associació. O això semblava.

Des de la dreta fins a l’esquerra, des de l’independentisme fins a l’espanyolisme, des de la gent gran fins als infants, tots els ciutadans d’aquest país han de tenir dret a poder-se expressar i a manifestar-se de forma lliure i sense coaccions. És un dret sagrat. I, de fet, és gairebé sempre des de la mobilització al carrer i amb accions contundents que s’han aconseguit conquestes socials molt importants. Per exemple, la dació en pagament.

Com una bola de neu, la coerció i la repressió estan avançant cada vegada més per totes les esferes de la vida pública. A Catalunya i també a Espanya, afeblint la jove democràcia espanyola, que quan es miri al mirall descobrirà espantada que se sembla més al model turc, que a l’alemany.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
“El carrer Puigmal s’enfonsa davant la passivitat de l’Ajuntament”
Un centenar de manifestants es concentren a Rubí per reclamar una millora de l’atenció al sistema sanitari públic
El Moviment per unes pensions dignes reconeix alguns avanços, però no desistirà en les seves reivindicacions
L’escola bressol L’Ixent compleix 50 anys
L’escriptora Gracia Pérez presenta ‘El tapiz de un tiempo’ en un emotiu acte a la Biblioteca
Rafa Gascón exposa una escultura a Valldoreix