Un abans i un després de l’1-O
Opinió | 4 d'octubre de 2018

Montse Soler. ERC
Diuen que la unió fa la força, doncs sí, és cert. La unió de molts ciutadans i ciutadanes, juntament amb la unió d’alguns partits polítics i entitats, van fer possible l’1 d’octubre també a la nostra ciutat. Milers de persones vam sortir al carrer per defensar la democràcia per damunt de tot. I Rubí va respondre com la ciutat avesada a les lluites socials que és. Perquè la lluita per la República catalana és també una lluita social.

La unió va fer possible tenir urnes i paperetes.

La unió va fer possible garantir l’obertura dels col·legis electorals.

La unió va fer possible que tot pogués funcionar.

La unió va fer possible poder votar.

Sí, vam votar, malgrat tots els intents del govern espanyol d’impedir-ho, hi va haver referèndum. I les cares d’il·lusió i emoció de la gent, conscients que estàvem vivint un moment històric, no les oblidarem mai.

Malauradament, la unió i la il·lusió de poder exercir el nostre dret a vot van donar pas a la por i la preocupació en veure la brutalitat de les càrregues policials que s’estaven produint en alguns col·legis. Aquestes imatges de patiment i dolor tristament tampoc les podrem oblidar. Però malgrat tot, la por no ens va aturar ni ens va separar sinó que vam seguir units fins al final, defensant els nostres col·legis electorals. Perquè vam transformar la por en fermesa i convicció.

Des d’Esquerra Republicana de Rubí volem tornar a donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. I volem tornar a enviar tot el nostre suport i solidaritat a les persones que van ser agredides per les forces de seguretat de l’estat espanyol. Uns cossos policials que, de manera extremament violenta, van intentar reprimir la màxima expressió d’una democràcia, l’exercici del dret a vot.

Tristament, la repressió no va acabar l’1 d’octubre. Dies després vindrien els empresonaments dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural. I després l’exili i l’empresonament de membres del nostre govern legítim. Una presó provisional injusta, a l’espera d’un judici sense garanties de justícia ni imparcialitat. Des d’aquí, exigim novament l’alliberament de totes les preses i presos polítics i el retorn dels exiliats.

El mandat popular de l’1 d’octubre ens guia, hi ha un abans i un després d’aquell dia. Ara és qüestió de temps arribar a assolir plenament la República. Que l’esperit d’unió de l’1 d’octubre no mori mai, seguim endavant!
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Festa de la tardor a l’edifici Ressò de Sant Muç
“El carrer Puigmal s’enfonsa davant la passivitat de l’Ajuntament”
Es pintarà un banc ‘trans’ a Salvador Allende per homenatjar Alan Montoliu
Rubí es planteja formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Gracia Pérez publica ‘El tapiz de un tiempo’
El Moviment per unes pensions dignes reconeix alguns avanços, però no desistirà en les seves reivindicacions