“Singing Talent Show és un viatge musical per les pel·lícules de dibuixos animats”
Cultura | 11 d'octubre de 2018

CRISTINA CARRASCO
El rubinenc va començar en el món del teatre amateur amb el grup Corimbo i de la mà de Lluís Carreño. / Fotografia Lluís Gifré
L’actor rubinenc Carlos Franganillo és membre de la companyia VaDTeatre i de l’associació Rufcreacions. Va començar en el món del teatre amateur amb el grup Corimbo de la mà de Lluís Carreño. A finals d’octubre, ja com a professional, pujarà a l’escenari de La Sala per presentar el musical ‘Singing Talent Show’, de Namar Produccions, un espectacle que ha rebut excel·lents crítiques a Barcelona.


- Com i quan vas incorporar-te a l’elenc de ‘Singing Talent Show’?
- Ara fa un any... i tot molt ràpid. A finals de setembre de l’any passat, el director de l’espectacle i ara gran amic meu, en Benjamí Conesa, em va proposar cobrir l’absència d’un integrant de la companyia durant tres dissabtes. L’obra estava en el teatre Gaudí de Barcelona. Vaig quedar una mica en shock, ja que no m’esperava que penses en mi per aquest paper en un musical... Jo fa molts anys que faig teatre amateur amb diferents grups locals però mai de manera professional. La proposta va ser un dijous al migdia i aquell mateix dia a la nit, vaig anar a Barcelona per fer una prova. Vaig conèixer a tota la companyia, vaig fer el càsting i em van dir que si em veia en cor de fer-ho, comptaven amb mi.

- Què ens pots explicar d’aquest espectacle?
- En el muntatge, una productora de dibuixos animats busca protagonista de la seva nova gran producció musical. Per trobar-lo/a munta un càsting per un concurs de talent anomenat ‘Singing Talent Show’, al qual es presentaran molts personatges de diverses pel·lícules de dibuixos animats cantant fragments de les seves cançons més conegudes.
És un viatge musical per les pel·lícules de dibuixos animats, de les més clàssiques a les més actuals, amb una posada en escena sorprenent, divertida i moderna. Prínceps, princeses, dolents, i d’altres personatges entranyables que lluiten al ritme de la música per aconseguir el gran premi!

- Quin és el teu personatge?
- Faig 4 personatges: el Sebastián de la Sirenita, l’Scar -el tiet dolent del Simba al Rey León-, el príncep Hans de Frozen i d’assistent cantant els clàssics de sempre...

- Com et vas preparar?
- Encara em faig aquesta pregunta... El meu debut era en només una setmana, o sigui que tenia tan sols set dies per aprendre-ho tot: cançons, textos, coreografies, ... Una bogeria, però era una gran oportunitat. Vaig patir molt, però va valer la pena perquè va arribar el dissabte i vaig sortir a l’escenari del Teatre Gaudí com un més de la companyia... Això m’ha ensenyat que, amb il·lusió i esforç, un aconsegueix allò que vol. Els límits ens els posem nosaltres mateixos.

- I al final et vas quedar tota la temporada.
- Sí, al final vaig fer tota segona temporada al Gaudí amb 20 funcions, ja que el titular al qual jo substituïa estava amb l’espectacle ‘Rouge Fantàstic Love’ al Teatre Apolo. Per mi, va ser un Nadal inoblidable.

- És la primera vegada que fas un musical?
- Com a professional és el meu primer musical. Fa un parell d’anys vaig participar en l’espectacle ‘El Timbaler del Bruc’, amb la direcció del meu gran amic i també gran actor Rubén Ferrer. Estic molt feliç, era un somni que sempre he tingut i que s’ha fet realitat, i, a més, en una companyia amb actors que han estat a musicals com ‘Mamma Mia’, ‘Los Miserables’, o ‘Sister Act’... és una autèntica passada!

- L’espectacle està dirigit al públic infantil?
- Agrada per igual a grans que a petits. La gent adulta arriba amb la idea de veure un espectacle infantil i es troba amb un espectacle musical excel·lent, amb humor, emoció, grans veus i uns actors entregats al públic des de primer minut. A les promocions que fem sempre diem que “els nens haurien de portar als seus pares a veure aquest espectacle” (riu).

- Ha tingut molt d’èxit a Barcelona. Ara arriba a Rubí, et fa il·lusió portar-lo a La Sala?
- Em fa moltíssima il·lusió portar aquest espectacle a casa. Serà la primera vegada que actuo a La Sala com a actor professional, el teatre que em va veure néixer com a actor amateur.

- Què els diries als rubinencs per animar-los a assistir a la funció?
- Que s’ho passaran genial, cantaran, ballaran, s’emocionaran, riuran... Faran un viatge per la seva infantesa com mai abans havien fet... i que es donin pressa que no es quedin sense entrades, que me les treuen de les mans! (riu).

- Ens pots explicar alguna anècdota?
- Moltes. Recordo que el dia del meu càsting em vaig posar a cantar una de les cançons, em vaig emocionar tant i ho volia fer tan bé que vaig fer un gall monumental. Vaig parar i ho vaig tornar a fer, però ja afinat. La meva reacció els va sorprendre molt, ja que no li vaig donar importància i vaig seguir com si res el càsting, crec que això els va convèncer. Una altra. A la primera actuació em vaig adonar que m’havia oblidat a l’altre costat de l’escenari les sabates que havia de posar-me per sortir a escena, em veia sortint sense sabates, però un company em va deixar unes seves que tenia per allà... això sí, dos números menys de la meva talla, la màgia del teatre!

- Quins projectes teatrals tens de cara al futur?
- Ara mateix vull gaudir d’aquesta actuació amb el ‘Singing Talent Show’ i desitjo i espero que tornem a fer temporada a Barcelona i que ens surtin molts bolos arreu de Catalunya. Però no em dedico en exclusiva al teatre, la meva activitat principal, la que paga les factures i l’escola dels meus fills, és la de dissenyador gràfic. Sort que em permet dedicar temps a la meva faceta com a actor i espero poder seguir dedicant-li temps. També segueixo col·laborant amb els meus companys de VaDteatre i a Rufcreacions, amb el Rubén Ferrer i el Benjamí Conesa, estem treballant per tornar a portar l’espectacle del Timbaler del Bruc als escenaris, amb un format renovat.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Festa de la tardor a l’edifici Ressò de Sant Muç
“El carrer Puigmal s’enfonsa davant la passivitat de l’Ajuntament”
Es pintarà un banc ‘trans’ a Salvador Allende per homenatjar Alan Montoliu
Rubí es planteja formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Gracia Pérez publica ‘El tapiz de un tiempo’
El Moviment per unes pensions dignes reconeix alguns avanços, però no desistirà en les seves reivindicacions