Prou!
Diversos casos d’agressions i abusos sexuals ens han retratat aquesta setmana la dura realitat que es viu als nostres carrers i a casa nostra des de sempre: la cultura de la violació està impregnada a la nostra societat. Només així es pot explicar que a Espanya es produeixi una violació cada 8 hores o cosa que és el mateix, quatre violacions diàries, i això sense tenir en compte les dades sobre abusos sexuals, que no inclouen penetració.

Una violació en grup fa escassos dies a Sabadell, els dos casos d’agressions sexuals a Sant Cugat –un contra una menor rubinenca–, les recents denúncies d’abusos sexuals a menors per part de capellans, un menor que va violar sis dones a Barcelona o la condemna infame de dos anys de presó a un home que va violar una dona discapacitada perquè aquesta “no es va resistir prou”. Sí, prou! Això és el que hem de dir tots i totes, començant pels òrgans de poder, tribunals i legisladors.

Tribunals que només fan que culpabilitzar les víctimes: ‘No et vas resistir prou’, ‘Ho vas fer malament’, ‘T’hauries d’haver resistit més’, alguns fins i tot han arribat a dir que algunes de les víctimes ‘semblava que estaven gaudint’. Repugnant. Legisladors: quina mena de codi penal discrimina un delicte per si hi va haver o no resistència? En una relació sexual, només hi pot haver consentiment, si no és així hauríem de parlar sempre d’agressió sexual. I el més trist és que fins que no vam tenir el cas mediàtic de La Manada molts ni tan sols vam ser conscients d’aquesta trampa legal, que només es pot entendre perquè les lleis les han redactat sempre els homes.

Però cal que anem molt més enllà, quan arriba el Dia de la Violència Masclista, la societat sencera es consterna per les dones mortes a mans dels homes, però els col·lectius feministes no es cansen de repetir que això és tan sols la punta de l’iceberg.

Si rasquem una mica en aquesta societat patriarcal nostra, trobem una estructura opressora que mata les dones, les viola, les sotmet, les agredeix, les discrimina, les menysté... i això s’ha d’acabar.

Les dones han començat a rebel·lar-se contra el sistema, les víctimes ja no tenen por de denunciar perquè han après que no són culpables, alguns mitjans de comunicació –cada cop amb més dones a les redaccions– s’esforcen per fer visible el greu problema social i les institucions, sempre a remolc, comencen a implementar polítiques de sensibilització.

Però on queda més camí per recórrer és en el camp de l’educació i la cultura de la igualtat: a les aules, als patis, als carrers, a la família, als llocs de feina, als espais socials, en el llenguatge. Sense això, serà impossible revertir una estructura social que té el masclisme en el seu ADN.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Campanya de la Lombarda per arribar a ‘La Resistencia’
L’AV Zona Mercat lliura els premis ‘Gent del barri, gent de Rubí’
Tres dies de dol per la mort de Neus Català, supervivent dels camps nazis
El torrent de l’Alba
Comencen a senyalitzar itineraris naturals del municipi
L’exposició ‘Ignasi Marroyo i amics: Retrats’ arriba al Foto Art Manresa