Tres dies de dol per la mort de Neus Català, supervivent dels camps nazis
Actualitat | 15 d'abril de 2019

REDACCIÓ
L'última supervivent catalana dels camps d'horror nazis ha mort. Neus Català, nascuda als Guiamets, al Priorat, i rubinenca d'adopció, va morir dissabte al seu poble natal als 103 anys d'edat després de tota una vida dedicada a la lluita política i a difondre la memòria de l'horror nazi.

L'Ajuntament de Rubí, ciutat on va viure prop d'una vintena d'anys, ha decretat tres dies de dol i veïns, amics i coneguts han estat deixant flors i homenatjant Neus Català des del dissabte 13 d'abril, dia que es va conèixer la seva mort, al portal on va viure al barri de Les Torres. Durant dissabte i diumenge, múltiples personalitats rubinenques han transmès el seu condol a través de les xarxes socials, entre les quals l'alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, i representants de totes les formacions polítiques, especialment d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) on Neus Català tenia amics i companys. També han mostrat el seu condol a través de les xarxes el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Quim Torra, i diversos líders polítics com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias o Ada Colau.

Una vida dedicada a la memòria
Quan va esclatar la Guerra Civil, Neus Català, que tenia 21 anys, va organitzar al seu poble les Joventuts Socialistes Unificades i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (1939). El 1939 va travessar la frontera amb 180 infants refugiats d'una colònia infantil de Premià on treballava com a infermera. Quan va arribar a França, es va incorporar a les activitats de la Resistència i el 1943, després de ser delatada, va ser capturada pels nazis i reclosa a la presó de Llemotges. Un any més tard va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya. Després, va ser traslladada a un altre camp de concentració a l'antiga Txecoslovàquia. En total, Català va passar 15 mesos als camps nazis, fins que va ser alliberada el 1945 per forces militars dels aliats.

Quan va tornar a França va reprendre la lluita clandestina contra el franquisme i amb la caiguda del règim va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Rubí, on va viure una vintena d'anys a l'actual plaça Nova de Les Torres. Els últims anys de la seva vida els va passar als Guiamets.
Medalla d'Or de la Generalitat

Neus Català era presidenta de l'Amical Ravensbrück i sòcia d'honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més de militant del Partit dels Comunistes de Catalunya i d'Esquerra Unida i Alternativa. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi (2005) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2015) i l'Ajuntament de Barcelona la va distingir amb la Medalla d'Or al Mèrit Cívic (2014). També va ser escollida catalana de l'any el 2006, quan va recollir el guardó va dir: "La nostra dignitat va estar sempre per sobre de les pallisses que ens donaven cada dia. Mai ens vam sotmetre".

La cerimònia de comiat de Neus Català serà el dimarts a les 12 hores al tanatori de Móra la Nova.
Neus Català, en una imatge d'arxiu durant una visita a l'institut La Serreta.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
El PSC exigeix a la Generalitat que dialogui amb l’Ajuntament i no prengui decisions unilaterals en referència al centre de ‘menes’
“Per a nosaltres, és molt important la rotació dels aparcaments”
Nova manifestació contra el centre de menors estrangers no acompanyats
La Generalitat transfereix la titularitat de l’avinguda de l’Estatut
L’Escardívol es mou al ritme de Los 40 Primavera Pop
El col·lectiu immigrant reivindica el dret a votar