El torrent de l’Alba
EL RUBÍ D’ABANS | 17 d'abril de 2019

Jordi Vilalta. GCMR-CER
Torrent de l’Alba, foto del llibre de Manuel Murillo. / GCMR-CER
Actualment cobert en bona part del seu trajecte, el torrent de l’Alba creuava Rubí en sentit nord-est a sud-oest. Naixia a la font del Ferro, a Ca n’Oriol i en el seu trajecte inicial es confon amb el torrent de Can Tiraïres, també anomenat en aquest tram com a torrent de Ca n’Oriol, encara que després, aquest i el de l’Alba seguirien cursos diferents.

Així doncs, discorria pels actuals carrers de Mallorca, per darrere del de Calderón de la Barca (al seu costat oest estava la fàbrica de ‘Les Vetes’) i passava per on ara es troba la plaça de Bonaventura Josa i el carrer que precisament pren el nom del torrent. Posteriorment anava a parar al carrer de cal Gerrer i discorria pel de Monturiol fins a la zona de Can Vallhonrat, on desguassa a la Riera. A la zona on es troben els carrers de Magallanes i el del torrent de l’Alba existia un pont que el travessava anomenat de ‘Cal Sirereta’, demolit els anys 60, quan es va cobrir gran part d’aquest curs d’aigua.

Sembla que el seu nom ve de l’arbre anomenat àlber i que, popularment, a causa de l’erra final muda, esdevingué ‘Alba’. Delimitava el pla de Can Cabanyes per la part est i és que de fet separava el sector central de Rubí de la seva part oriental. Segons ens explica Josep Sapés al seu llibre ‘El Rubí d’ara’, fa cinquanta, seixanta anys... estava envoltat d’un entorn idíl·lic: entre l’actual carrer de Cal Gerrer, per on passava, i les Escoles Ribas, s’estenia un conjunt de formosos pollancres, amb caderneres, gafarrons i rossinyols que delitaven els passants amb els seus cants. També hem de dir, pel que fa a aquella època de principis de segle, que els gitanos tenien costum d’estacionar-se al seu costat, al final de l’actual carrer de Sant Miquel, molt a prop de l’esmentat pont de Cal Sirereta o de Can Bertran.

Va arribar la fatídica rierada de Rubí i les pluges van fer que el torrent arrasés els horts dels seus marges i causés danys a indústries situades al seu costat com Les Betes, la Josa i Can Sedó. Prop d’ell, amb posterioritat a la tragèdia, es van edificar les casetes de fusta destinades als damnificats.

Als anys 60 del passat segle, l’Ajuntament de Rubí, en aquella època comandat per Manuel Murillo, va decidir cobrir el torrent, que tenia una fondària entre 8 i 10 m per sota el nivell dels carrers. En aquella època, segons ens explica aquest alcalde, era ple de llangardaixos, serps, gripaus, granotes, rates... animals que vagaven pels carrers i clavegueres de la vila. Per tal de cobrir-lo, es va fer un túnel de formigó en quatre trams, que estan descrits minuciosament al llibre ‘40 años de Rubí’, de Murillo.

Malgrat això, la qualitat de les aigües del torrent de l’Alba no va millorar al llarg dels anys. Ramon Rusiñol, als anys 80, ja feia notar que a la Torre de la Llebre, per on passava, hi havia horts, però que no es podien regar, ja que l’aigua que portava aquest aqüífer era pràcticament de claveguera.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Mor un motociclista rubinenc després de xocar contra un cotxe a Sant Muç
El bar Sant Patrick’s, afectat per un petit incendi
Preocupació a Sant Jordi Parc per les trobades nocturnes de joves a una nau abandonada
Rubí registra una norantena d’incidències per la tempesta
Reconeixement als alumnes rubinencs amb millors notes a la Selectivitat
Investiguen un menor que conduïa una moto sense carnet i va atropellar una dona al carrer Cervantes