Ordenances 2020: una altra oportunitat perduda
Opinió | 11 d'octubre de 2019

Betlem Cañizar Bel. Regidora de l’AUP
Aquest dilluns es van aprovar les ordenances fiscals en un Ple extraordinari. Hi havia pressa: el termini per a fer-ho acabava. Com en altres ocasions, a l’Ajuntament de Rubí s’aproven les polítiques públiques sense espai i temps real perquè ni la ciutadania ni els grups municipals que som al Ple en puguem participar de debò.

Les ordenances fiscals són el text que marca els impostos i taxes que pagarem a Rubí tant les persones en l’àmbit individual, com les famílies, les entitats, els comerços o les empreses.

Tenen un marc normatiu que limita la possibilitat d’acció dels ajuntaments, però malgrat això, permeten que, a través dels impostos o dels preus dels serveis públics (escola de música, escoles bressol, piscina, accés a sales de reunions, etc.) es potenciï un futur o altre per la nostra ciutat.

Un exemple clar: Rubí ha declarat, en el ple de setembre, l’Emergència Climàtica. Les ordenances permeten fomentar la reducció de residus, el reciclatge, la implantació d’energia verda o d’empreses sostenibles. El govern del PSC i En Comú Podem diuen que tenim unes ordenances amb una fiscalitat verda. Però la realitat és que l’abast d’allò que es podria fer a través de les ordenances és molt més gran del què se’ns està proposant. Cal, però, establir mecanismes d’inspecció com per exemple, per assegurar que comerços o restaurants separin els residus, i bonificar a qui ho fa. I aquí topem amb un dels problemes més greus que té aquest ajuntament: la manca de capacitat del govern per a organitzar la plantilla municipal, dotar-la dels recursos necessaris i poder liderar així polítiques valentes per a transformar la ciutat.

Ens diuen que són unes ordenances més verdes i més socials. I si, s’han introduït petites millores. Però no deixen de ser unes ordenances de continuïtat que desaprofiten la seva potencialitat.

A escala social, per exemple, baixen un 1% l’IBI per a totes i tots (és igual si tens 10 propietats o vius en un mini pis), però no han pogut establir, encara, una tarifació social per afavorir l’accés de la població a l’Escola de Música, la piscina municipal o tants d’altres serveis.

Pel que fa a les entitats, les ordenances continuen establint taxes per a utilitzar els equipaments públics, en lloc de facilitar espais per a les reunions i activitats.

I mentrestant, el nostre Ajuntament té superàvit, però no perquè tingui una gran capacitat recaptatòria, sinó per la insuficient inversió en recursos públics i infraestructures.

Una altra oportunitat perduda. Esperem que, en les ordenances del 2021, es reflecteixin canvis de debò.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Els veïns de Can Fatjó, insatisfets amb el projecte de remodelació del pont del carrer Sant Joan
El PSC torna a ser la força més votada a les eleccions generals a Rubí, però perd 3 punts
Sortida del club de lectura Veus de Dones
Cues al jutjat de Rubí per la campanya d'autoinculpacions d'Òmnium
Passejada solidària de la Creu Roja i el Centre Excursionista pels camins de verema
Obres al carrer Lourdes per millorar l’accessibilitat