Cartes de la Ciutadania
Opinió | 31 d'octubre de 2019

Ciutadania
Tots Sants i la immortalitat de l’ànima
Deia la dita popular que ‘Per Tots Sants, capes i mocadors grans’, ja que era quan calia treure de l’armari la roba d’hivern, tot i que últimament ja no és així.

Els dies previs a la festa de Tots Sants a casa meva s’esporgava el bosc i la llenya era lligada en feixos i apilada al pati. S’enfilaven als pins i, amb grampons lligats als peus i llargs pals, feien caure les pinyes, que amb una mica d’escalfor alliberaven els pinyons que servirien després per fer panellets.

De temps immemorials, que l’1 de novembre era el dia dedicat a recordar i honrar els difunts de la família i visitar el cementiri. Solien vestir tots de negre i preparaven l’àpat familiar, amb els imprescindibles panellets i castanyes solien deixar un plat a taula d’ofrena pel difunt.

Com eren molt supersticiosos, després del repic de la campana de missa de difunts, no podien mirar-se en un mirall, doncs veurien la mort. I també un cop sonada la campana de vespres, ningú sortia al carrer, ja que es podia ensopegar amb alguna ànima en pena.

Les grans masies del municipi solien encendre fogueres davant la casa per il·luminar la foscor de la nit i allunyar els mals esperits.

En les cultures antigues com en l’actual, creients o no creients, Tots Sants era el dia dedicat a honrar i recordar el viatge al més enllà. A la vora del foc, cadascú explicava anècdotes relacionades amb difunts i esperits, ja que a ells es dedicava la festa. Es creia que existien tres classes d’esperits, en llatí. Els Manes nom que procedeix del sànscrit Manas, i vol dir dotat de ment), eren els esperits difunts immortals, que participaven de l’àpat en la taula dels Déus. Els Lares, nom que defineix tant les ànimes protectores dels difunts de la família, com els àngels protectors de la llar. I els Larvas, que eren fantasmes o follets que enredaven les relacions de la família, amagaven o trencaven objectes o produïen sinistres sorolls.

Pere Bel, membre del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí-
Centre d’Estudis Rubinencs


Los atrasos de la modernidad con algún ejemplo rubinense

La mayoría de los terrestres estarán de acuerdo en que los avances tecnológicos son necesarios en este mundo de la sociedad de la información. Efectivamente, son necesarios, pero claramente poseen abundantes desventajas que a veces nos llevan a perder las buenas costumbres. No hace muchos años cuando se salía de casa temprano para trabajar, lo común era saludar con el típico “buenos días”. Hoy día, sales por la mañana y la gran mayoría de personas van obcecadas con su teléfono móvil, sin mirar nada ni a nadie, y si chocan contra tu persona, el culpable eres tú. En el ámbito de la administración laboral, los programas informáticos te confeccionan una nómina en un santiamén. Pero cuando la nómina se complica por cálculo de pluses, horas extras por fuerza mayor… los jóvenes recién salidos del Grado Superior de Administración no la saben desarrollar a mano (pregunten, pregunten… en alguna asesoría o gestoría de Rubí). Hoy día, escribir con puño y letra está considerado desfasado y yo me asusto cuando veo un manuscrito actual con tantas falta de ortografía y con caligrafías ininteligibles (qué tiempos aquellos en que los hermanos Maristas de Rubí nos hacían cuidar de nuestra caligrafía). En el sector industrial está la máxima desventaja de los llamados avances tecnológicos: ¿Cuántos puestos de trabajo se han eliminado con la implantación de maquinaria de última generación? Reflexionen los rubinenses en alguna empresa como por ejemplo BJC… Y así, podríamos poner infinidad de ejemplos que demuestran que las nuevas tecnologías también afectan de forma negativa la vida cotidiana de los ciudadanos.
José Antonio Avila López
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
L’Escola d’Escacs inaugura un local finançat pel club i les famílies
Justícia descarta agrupar les tres seus judicials en un únic edifici a Rubí i opta per reformar els jutjats
Els Gegants de Rubí participen a la Festa Major d’Hivern de Sentmenat
L’Ajuntament reparteix 3.000 clakis a les escoles per promocionar la recollida de l’oli de cuina usat
Activitats dels comuns per prevenir la violència masclista
El fet migratori, tema del 18è Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional