Forçats a marxar
OPINIÓ | 14 de juliol de 2020

DANIEL CAPOLAT PALOMAR, EN COMÚ PODEM
Daniel Capolat.
A mesura que els estudiants tenim més pròxima la finalització de la nostra etapa estudiantil, et comences a plantejar com serà el teu futur en el món laboral. És en aquest punt quan sorgeix la preocupació resultant del complicat món laboral que ens han estat anunciant durant anys.

En el meu cas particular com a estudiant universitari de ciències he vist com, en diverses vegades, personal altament qualificat que ens ha impartit xerrades, ha estat els primers anys de la seva carrera vivint i treballant a l’estranger o, fins i tot, a dia d’avui no han tornat. Quan en alguna ocasió se’ls pregunta a que es deu aquesta situació contesten amb més pena que un altre sentiment, que es deu a les condicions laborals. En aquest punt et planteges que anar a l’estranger hauria de ser una opció igual de legítima que la de quedar-se, no gairebé una obligació per les complicades condicions laborals del teu país.

Per descomptat que aquest fet que coneixem com a “fuga de cervells” i hem sentit milers de vegades té un origen. En la Unió Europea els països del sud són els principals afectats per aquest fenomen i els del nord els principals captadors de treballadors qualificats, cosa que implica directament un empobriment del sud i un enriquiment del nord.

En el cas d’Espanya 87.000 treballadors qualificats han abandonat el país en l’última dècada principalment formats aquí, això implica que com a mínim a curt termini hi ha hagut una inversió en formació que no està repercutint en el país de forma directa. Quan es pregunta als treballadors emigrats els principals motius de la seva marxa s’anomenen tres factors: el salari, els nivells d’atur i la qualificació de les institucions. En aquest punt podem trobar una relació directe entre les condicions laborals i la inversió d’un país, en aquest cas en ciència. A Espanya la inversió en I+D en l’any 2018 era de 302€ per habitant front els 622€ de la mitjana de la Unió Europea, invertint un 6% menys de pressupost en recerca en España després de la crisi mentre que la mitjana de la unió europea era d’un 22% més.

És per aquest motiu que considero important crear consciència social i conseqüentment política de la importància de la inversió en recerca, principalment per dos motius: en primer lloc pel motiu principal de que l’elecció d’emigrar o no fos això, una elecció i no pràcticament una obvietat degut a les condicions de països estrangers en comparació amb el nostre, i en segon lloc perquè està demostrat que l’augment d’inversió en recerca repercuteix favorablement en l’economia d’un país i en el nostre cas podria ajudar a que la nostra economia no depengués tant de certs serveis que aporten poc valor afegit i són poc estables.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Rubí registra 7 nous casos positius de coronavirus en l’última setmana
Forçats a marxar
Lleuger descens del preu del lloguer a Rubí
Rubí registra 56 casos positius de Covid-19 i 518 casos sospitosos més en els últims set dies
Una persona amb Covid-19 va assistir a classes de zumba i cycling del Duet Sports
L’AV de la Zona Mercat lliurarà aquest mes els premis Gent del Barri, Gent de Rubí