L’equipament, que va obrir les seves portes el 1886 i va ser enderrocat el 1973, va ser un dels punts de referència en la cultura i l’oci de la ciutat durant el segle XX
L’edifici, enderrocat el 1973, es trobava a la part nord de la plaça del Progrés, on ara discorre el carrer de Prim i on es troba el restaurant La Tagliatella i altres establiments de menjars i begudes. Va ser el resultat de la iniciativa privada del propietari de la masia de can Domènech, Jaume Domènech, situada al Papiol, a les faldes del Puig Madrona. El 1882 el senyor Domènch va començar a construir al costat nord de la nova “plaza del Progreso”, al pla de Can Cabanyes, recentment urbanitzada, aquest edifici, que en un principi havia estat pensat només per representar obres de teatre i que seria obert al públic el 1886. D’aquí ve el nom popular de la plaça, que per a la gent de Rubí sempre serà “la plaça del Domènech”.
Aviat l’edifici esdevindria molt més que un simple teatre, on a la planta baixa es trobava la platea amb les seves butaques i llotges al voltant i on no podia mancar “el galliner”. I és que, a part de representacions teatrals, aviat tingueren lloc altres activitats, com els Jocs Florals de 1907, cicles de conferències, concerts de l’Orfeó de Rubí o la instal·lació del primer cinema rubinenc el 1911, dos anys després que arribés el corrent elèctric al teatre. Francesc Camps, de cal Cotorra, al piano i Manel Segura, al violí, ambientaven les projeccions de cinema mut. Més tard, el pianista seria el mestre Josep Rusiñol. Durant molts anys va ser l’única sala de projeccions a la vila, amb cinema les tardes dels diumenges i també algunes jornades laborals.
També comptaria amb sala de billars, servei d’habitacions i uns salons restaurant que eren regentats a principis del segle passat per Francesc Pocurull. És aquí on va tenir lloc el 1918 el banquet que organitzà el teatre per a les autoritats que visitaren Rubí amb motiu de l’arribada del primer tren elèctric, on, per cert, diversos comensals van acabat intoxicats. En aquells dies de celebració també es va fixar a la paret de l’edifici una placa amb el nou nom de la plaça, dedicada al Dr. Pearson, impulsor de la instal·lació del ferrocarril a la comarca del Vallès.
Curiosament l’edifici no tenia servei de cafè propi i feia servir el de la Cooperativa La Rubinense, on s’hi accedia per una porta interior.
Tant abans com després de la guerra civil el Teatre-Cinema Domènech organitzava activitats en diades assenyalades com Festa Major, Sant Josep o Sant Jaume, on es feien balls i sessions de cinema i teatre. Durant el període franquista aprofitava el fet que la posició de l’entitat sempre fou políticament neutral al llarg de la seva història.
Cal ressenyar que el 1948 van contractar una parella de gegants de lloguer per complementar els actes que organitzaven per a les festes de Sant Pere. També allotjà actes com l’Homenatge a la Vellesa.
Hem d’esmentar el fet que el 1961va tenir la iniciativa de projectar cinema a l’aire lliure durant el període estival, en un terreny situat al costat de les caves Arís Casanovas que podria allotjar 400 localitats, però no va durar molt temps.
A principis de la dècada dels 70 del segle XX el vell edifici fou enderrocat, després que es vengués a causa d’uns problemes econòmics. D’aquesta manera es donaria fi a tot un capítol de la història de les activitats lúdiques i recreatives de Rubí.
NOTÍCIES RECENTS