Mònica, al pati de butaques per la porta gran
Articles d'Opinió | 13 de maig de 2016

Armand Querol i Gasulla
Mònica Querol ha estat presidenta del PP local des del 2001. / Arxiu
Han passat trenta anys des d’aquell octubre de l’any 1986, tots dos una tarda plomosa d’aquella tardor ens afiliàvem a la vella Alianza Popular. Tu, sense poder-ho fer per edat, ho vas fer, un simple canvi a la teva data de naixença ho va permetre, a mi em sobraven anys i voluntats. Plegats hem recorreguts estadis diversos, camins, carreteres, autopistes, places, carrers, ciutats, afinitats i discrepàncies, per què no? D’aquests trenta anys la meitat has estat a l’ombra, una ombra on la lluminositat de la teva aura menjava l’ombrejat de la mateixa, aquesta esberla de temps has estat suant en primera persona, sense reconeixements, ajudant al pare i a tants altres. Treball sí, lluentor no. La teva eclosió en l’àmbit local uns pocs la posaven en dubte, uns molts no. Ments preclares com Saül Gordillo, avui director de Catalunya Ràdio, ja ho deixaven entreveure a diferents articles dels anys 2001 a les planes del Punt Diari, previsions que el temps ha confirmat, també altres dels mitjans locals.

Durant el teu mandat, Rubí ha estat vaixell insígnia del PP català. Per aquí ha passat tothom: Vidal Quadras, Fernández Díaz, Piqué, Sánchez Camacho, Sirera i altres directius d’àmbit estatal, Zaplana, Esperanza Aguirre i Rajoy, acompanyat de dotze presidents autonòmics de la formació popular. Qualsevol representació, qualsevol acte, qualsevol expressió partidista a Catalunya, es feia a Rubí amb garantia d’èxit. Tot i ser difícil, mai es va donar un fracàs, mantenies els gegants en dia de vent i en sorties amb nota de les difícils revàlides que, un cop si i un altre també, es donaven a la nostra ciutat. La simbiosi Mònica/militància era un fet, el Castell, el Casino, el Dadá inclòs el pati de Can Mir s’omplien de gom a gom a la crida de Mònica.

Recordaré sempre la lliçó donada per tu l’any 2001, l’enterrament del teu avi matern es donava –imprevisions del destí– el mateix dia que al Castell presentaves la teva candidatura per presidir la junta local. La teva responsabilitat va fer mantenir l’acte, quasi del cementiri al Castell, cor encongit i ulls plorosos, però veu ferma i missatge clar. Acabat l’acte, ploràvem a l’avi, segur que ell des d’altres contrades, aplaudia la teva valentia i la teva responsabilitat.

Del primer mandat que vaig compartir amb tu a l’Ajuntament, en venen records impagables, aquell dia de juny que tots dos a la Sala de Plens juràvem els principis constitucionals i sortíem investits com a regidors del nostre municipi... Recordo també i de manera inesborrable les teves ganes, les teves voluntats, les teves capacitats, la teva dedicació... Si portes endins havies estat, tot i la teva joventut, el suport i l’ànima del Partit Popular de Rubí, era segur que, després d’un temps curt de pràctiques, portaries a bon port les regnes de la mecànica municipal. I així va ser, sovint en política la lluentor dialèctica no és difícil, però conjuminar lluentor i rigorositat sí i tu ho has aconseguit.

El maig de 2011, juntament amb el teu equip, vas aconseguir una fita inimaginable a Rubí. Aquella nit de maig el recompte definitiu et donava sis cadires a l’Ajuntament, el Grup Popular es constituïa en la primera força de l’oposició i tu com a líder de la mateixa. El revés del 2015, va portar la teva renúncia. Els resultats del PP de manera generalista van ser un fracàs, els efectes Bárcenas, Rato, Madrid, Balears i València els pagàvem molts que res tenien a veure i deixaven al partit amb situació precària a molts ajuntaments. Només tu, aquella nit, vas renunciar a l’acta de regidor, únic cas en tota Espanya, demostraves que no sols els homes, les veritables dones també es vesteixen pels peus. Dies després t’acompanyava Rafa Páez.

Fa unes hores has dit adéu a un lligam de trenta anys, quinze d’ells a l’escenari. Segur que per la teva anàlisi han passat moments, situacions, institucions, fets i persones, més llums que ombres, més donar que rebre, però amb la tranquil·litat de la consciència i el deure complert. Partit, Ajuntament, Diputació són testimonis fefaents del que dic.

Avui passes a ser una més, un membre, un militant del Partit Popular amb petjada inesborrable i ferma defensora del mateix. Aquest liberalisme conservador que has pregonat fins a l’extenuació et seguirà acompanyant, no hi ha divorci, no hi ha canvi, no hi ha defugida, deixes la casa endreçada, la bugada feta i la roba planxada i el teu esperit de servei com sempre a disposició de tothom, però des de la darrera fila del pati de butaques del grandiós cinema Popular, la humilitat dels teus inicis polítics l’exerceixes al final i això només és potestat dels elegits.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
L’AV Zona Mercat lliura els premis ‘Gent del barri, gent de Rubí’
Tres dies de dol per la mort de Neus Català, supervivent dels camps nazis
Comencen a senyalitzar itineraris naturals del municipi
L’exposició ‘Ignasi Marroyo i amics: Retrats’ arriba al Foto Art Manresa
El cap de la Policia Local i l’excap de Protecció Civil de Rubí, reconeguts pels Mossos d’Esquadra
La fideuà d’Esquerra Republicana aplega més de 200 persones a Ca n’Oriol