Dones en vaga
El 8 de març commemora des de fa molts anys el Dia Internacional de les Dones, però aquest any per primer cop s’ha impulsat una convocatòria de vaga a escala mundial amb la intenció de plantar cara a les desigualtats que, avui en dia, encara pateixen les dones respecte als homes.

Les dades són molt clares. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les dones cobren un 22% menys que els homes i no només això, sinó que tenen més dificultats per trobar feina. En homes i dones amb una alta qualificació, un 26% de dones no troba feina, mentre que en els homes aquest percentatge baixa fins al 18%. A més, les feines de la casa continuen sent un nínxol de desigualtat. Sense anar més lluny, una enquesta realitzada per l’Ajuntament de Rubí assenyala que en el 57,8% de les famílies rubinenques només cuina la dona, mentre que les famílies en les quals només cuina l’home suposa només el 7%.

D’altra banda, i encara més important, és lluitar contra la violència masclista, que acumula mes rere mes una mitjana de 10.000 denúncies a Espanya. Les xifres a l’estat espanyol són demolidores: en el darrer any, cada 8 dies un home va matar una dona i cada 8 hores una dona va ser violada per un home.

Una situació desigual que ha empès les dones a una vaga feminista, la primera a l’estat espanyol, amb un ampli ressò mediàtic i que té per objectiu fer que les polítiques feministes arribin realment a la política i així transformar la societat perquè esdevingui igualitària.

Això no és així quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, preguntat sobre una possible llei per tal que els homes i les dones cobrin el mateix per la mateixa feina s’atreveix a contestar: “No ens fiquem en això”.

Aquesta vaga té un únic precedent a l’estat i és a petita escala: una vaga realitzada el 1912 al barri del Clot, a Barcelona, i secundada principalment per dones de l’àmbit del tèxtil. Aquell cop les dones van aconseguir que el govern apliqués una llei del 1900 que regulava la jornada de treball de les dones i els infants.

En l’àmbit internacional, sí que s’han viscut importants vagues feministes: la vaga de les camiseres a Nova York del 1909, la del Pa i les Roses del 1912 també a Nova York, la vaga de dones a Sant Petersburg del 1917 –considerada la primera gran mobilització de la Revolució Russa–; la vaga de la Ford a Londres del 1968; o la d’Islàndia del 1975.

Totes aquestes mobilitzacions van servir per millorar no només les condicions de les dones, sinó la societat, objectiu final del feminisme. La d’ahir a Espanya també va ser una vaga amb aquest objectiu, dir ben alt i ben clar que les dones no només han de tenir els mateixos drets que els homes, sinó també les mateixes oportunitats.

I lamentablement, ara mateix les desigualtats continuen arrelades a la societat.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Rubí Forma posa en marxa noves accions formatives per a ocupats
Instal·len una pantalla informativa al teatre La Sala
Sortida cultural del GCMR a la vil·la romana dels Munts, a Altafulla
L'Aplec Sardanista celebra els 20 anys amb les millors cobles de Catalunya
Louisa Raluy: “La meva germana i jo som les úniques directores de circ d’Europa”
Una quinzena d’activitats per gaudir de la tercera Setmana de la Gent Gran