Cartes de la ciutadania
Urgències veterinàries: conflicte entre ètica i màrqueting de l’aprofitament
Tinc un animal de companyia que el diumenge passat va mostrar una dificultat en respirar i semblava que podia estar relacionat amb el cor. Es va fer tard, eren gairebé les dues de la matinada i encara esbufegava i vam decidir portar-lo a urgències veterinàries a una clínica relacionada amb una universitat. El gos estava greu i les preguntes que vam fer eren prou clares, així com els objectius: saber si es podia fer alguna cosa, ja que és un animal d’avançada edat, si hi havia alguna manera de pal·liar els dolors i saber a partir de quin moment convindria plantejar-nos un final digne.
En canvi, vam haver d’assistir a una situació que no desitgem a ningú, a cap persona ni a cap animal. Els veterinaris que ens van atendre deuen haver estat bons alumnes en les classes de màrqueting amb l’objectiu de pressionar els clients a signar pressupostos, que com que són altíssims, et comenten que si algunes coses no es fan, les descomptaran. Però torna a passar tot el contrari, una vegada et fan signar papers en els quals han dedicat molt més temps i interès que en la cura de l’animal que està patint, et trobes que l’endemà, el pressupost s’ha incrementat amb partides i conceptes que ni t’expliquen, i ni tan sols saps si realment han fet. El seu objectiu és aprofitar-se del dolor, de l’animal i de les famílies, en veure’l com una oportunitat de cobrar uns preus desorbitats, sense donar cap servei a canvi: el nostre animal continua patint, no ens han explicat res que no haguéssim vist, l’atenció i les explicacions van durar uns cinc minuts; no han mostrat cap interès real en un animal que, malauradament, i sense cap ajuda de part seva, s’està morint.
Qui ens va atendre en l’hospital són gent jove i suposo que estan en formació. Estan aprenent lliçons eficaces en màrqueting agressiu, però els animals es mereixen el mateix respecte i atenció que les persones. Si intento establir un paral·lelisme amb com podria arribar a ser aquest model de sanitat aplicat a les persones, no vull ni imaginar-ho. No m’agrada que el negoci i el benefici prevalguin davant l’ètica.
José Viñals
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Rubí Forma posa en marxa noves accions formatives per a ocupats
La Bicicletada del Mercat compleix 20 anys
Instal·len una pantalla informativa al teatre La Sala
Els comerciants organitzen una nova edició del Fora Estocs
Presentació del llibre sobre el centenari del Congrés de Sants de la CNT
L'Aplec Sardanista celebra els 20 anys amb les millors cobles de Catalunya