Primer, la salut
Opinió | 30 de juliol de 2020

Josep Maria Pijuan, Moviment per unes Pensions Públiques Dignes
Cada vegada més s'estén entre un cert sector de l'opinió pública, tertulians i persones interessades, que davant d'un possible confinament per la malaltia de la COVID-19 s'ha d'imposar el treball, ja que en cas contrari del que morirem serà de fam. És inconcebible que en aquestes alçades del pensament democràtic hi hagi persones que situïn al mateix nivell, la salut i la vida als interessos econòmics.

Des d'una perspectiva humanitària no es pot acceptar, situar al mateix nivell aquestes dues necessitats humanes i cal situar el dret a la salut i a la vida per davant del desenvolupament econòmic.

Des del darrer mes de març que va aparèixer la COVID-19, milions de persones han sofert importants canvis en les seves condicions de treball: reduccions de treball, teletreball, pèrdua del treball... i totes aquestes situacions han tingut un profund impacte en la salut i en el deteriorament de les condicions de treball.

Per això és impensable que s'imposi la idea de recuperar el treball per sobre de la salut de les persones, en uns moments en què molts treballadors han anat a la feina a treballar amb símptomes, un 13,1 per cent sense proteccions, un 71,2 per cent abusant del teletreball sense unes condicions definides, rebent acomiadaments un 3,8 per cent i no renovacions de contracte un 1,9 per cent, sent els joves els més perjudicats amb l'alta inseguretat laboral, ERTO (un de cada quatre han estat afectats durant l'estat d'alarma, un 51,3, no van ser negociats i un 42,2 per cent van patir reducció de jornada).

Evidentment això ha comportat uns grans canvis en la salut de les persones en general: problemes d'insomni, de salut mental, d'increment del consum de fàrmacs... que han comportat incapacitats temporals importants.

A més, amb la situació actual de rebrot aquesta situació està portant en l'imaginari col·lectiu a molta gent als moments més difícils dels mesos anteriors a més confusió i més quan s'estén aquesta idea de situar el treball per sobre de la recuperació de la salut, evidenciant les desigualtats socials i de salut entre la població treballadora, per ocupacions, per ingressos econòmics, per edat i per sexe.

És cert que aquesta pandèmia ha portat també situacions mai pensades com podria ser l'ingrés mínim vital, i en contrapartida ha evidenciat el dèficit, producte de les retallades de la sanitat i l'ensenyament per part dels governs, tant autonòmics com estatals, així com la voluntat de privatització de la majoria dels nostres governants que encara es veuen avui per actuacions enmig de la pandèmia, rastrejadors de Ferrovial, PCR per laboratoris privats, etc.

No podem permetre que s'escampi la idea de posar en el mateix nivell la salut de les persones i el desenvolupament econòmic (morirem de fam) cal buscar alternatives i sortides a aquesta situació fent polítiques per al bé de la majoria de la població per la distribució de la riquesa, per un increment d'impostos a la gent més rica, posant en marxa mecanismes com la renta bàsica universal, per dotar a la ciutadania de més gran seguretat econòmica que pugui proporcionar una major tranquil·litat psicològica i vital que conformi en una major tensió en el mercat de treball, que faciliti una millora en la salut mental, un somni més reparador i menys consum de fàrmacs, menys incapacitats temporals, aspectes aquests que s'han confirmat com a possibles en molts dels experiments fets en alguns llocs del món.

Si lluitem per tot això, podem guanyar, si no lluitem ja hem perdut.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Desallotjat un local a la plaça Constitució on hi havia 17 persones al seu interior
Rubí supera els 2.000 casos positius de coronavirus
Mor el cèlebre guitarrista i cantaor Parrita, icona de la música flamenca
Desenes de rubinencs reclamen acabar el tractament o la devolució dels diners a la fallida Dentix
El Procicat posa en marxa noves mesures per prevenir el contagi de coronavirus
Arrenca la campanya de vacunació de la grip