Respira, Rubí!
OPINIÓ | 26 d'agost de 2020

MARTA ESPARZA I MONTSE SOLER
Des de fa uns dies veiem com alguns carrers i places de la nostra ciutat s’omplen de llums i colors. La iniciativa “Umbrella Sky Project”, sorgida fa anys a Portugal, s’ha estès per ciutats d’arreu del món i ara, també, podem veure aquest “cel de paraigües” en un tram de l’eix comercial del centre de la nostra vil·la. Els paraigües de colors són molt vistosos estèticament i també serveixen per a donar ombra en uns mesos que és d’agrair. Però el color que com a marca de ciutat necessita Rubí, és el verd. El verd d’arbres que es talen d’un dia per l’altre i no es tornen a plantar, i així en portem ja uns quants, i la ciutat, per molt que la pintem de colors, seguirà sent grisa si no fem que el color que predomini en ella sigui el verd, el verd que ens fa respirar millor.

Hem vist com, a la fi, l’alcaldessa i els seus acòlits han aconseguit la tala de l’arbre que lluïa davant del Casino. Ja feia temps que el tenien sentenciat. De fet una acció popular va fer que, ara farà un any, s’aturés a darrera hora aquesta tala sense sentit.

Mentre les ciutats més modernes, progressistes i ecologistes d’Europa treballen clarament cap a la renaturalització de les seves metròpolis, Rubí insisteix en la predominança del color gris als seus carrers. Ara, l’equip de govern, intenta entabanar a les rubinenques i rubinencs tapant el color gris amb pintura, o paraigües penjants. Molt maco! Llàstima que aquesta pintura aviat quedarà eclipsada per la manca de neteja als carrers. I algú ha pensat on aniran a parar aquests paraigües amb la primera tempesta o ventada?

Gris. Gris és el color d’uns governants que no vetllen per la salut dels seus veïns. Grisa és la gestió d’unes persones que no els importa que els nostres infants visquin amb una qualitat d’aire que milloraria el 100% si, d’una vegada per totes, comencessin a vetllar per l’enverdiment de Rubí. Grisa és la ment de qui pensa que una mà de pintura pot tapar les mancances, cada cop més evidents, d’una gent que no té planificat el futur de la ciutat que pretén governar.

Cada any moren al món uns 7 milions de persones per complicacions de salut derivades de la pol·lució del lloc on viuen. Capgirar aquestes dades només és qüestió de voluntat i gestió verda per part dels dirigents. A Rubí, es podrien fer moltes accions per a millorar l’estat “naturalitzat” de la ciutat. La primera seria deixar de reduir els espais verds. Per quina raó s’eliminen arbres de manera continuada i sense cap mena de sentit? L’altra seria una planificació per construir una ciutat, on les estructures verdes passin a formar part de la pròpia ciutat. Una ciutat amb parcs. Una ciutat amb jardins. Us imagineu poder creuar Rubí sota l’ombra d’arbres (i no de paraigües)? Això reduiria la temperatura a l’estiu, l’augmentaria a l’hivern, regularitzaria la humitat, oxigenaria l’aire que respiren els nostres fills i filles. Tots respiraríem molt millor. Enverdir vol dir millorar la qualitat de vida, l’estat d’ànim de les persones, enfortir la biodiversitat, embellir la ciutat, optimitzar recursos, reforçar la salut de les persones i els animals... Però això suposaria un projecte, una planificació, una visió de futur i, ara mateix, PSC i Comuns a Rubí no sembla que estiguin per prioritzar aquest tipus d’eco-gestió. És com si el verd els molestés, els incomodés. És molt més fàcil tallar arbres que cuidar-los però, a la llarga, aquesta mena d’accions els (ens) sortiran molt cares. Aturem aquest despropòsit. Ens cal una millor qualitat de l’aire i els arbres en són un factor decisiu. El compromís és una raó de vida de cara al futur. És responsabilitat de tothom. Respira, Rubí!
Marta Esparza i Montse Soler.
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES
Confinat un grup de 3r de Primària i un de 1r d’ESO de l’Escola Ribas
Tanquen dos grups de l’institut La Serreta per coronavirus
Hi ha 9 classes confinades als centres educatius rubinencs després de dues setmanes de curs
Confinen un segon grup de l’Escola 25 de Setembre
Les escoles rubinenques adopten mesures anti-covid en un nou curs atípic
Tancades les Oficines d’Atenció a la Ciutadania pel positiu d’un treballador