El Pla d’Emergències per Inundacions assenyala cinc zones amb perill de desbordament de la Riera

El document, que s’està tramitant, estableix un protocol d’alerta en tres fases, enumera les zones de vigilància prioritària i contempla un centenar de punts vulnerables

El Pla d’emergència per risc d’inundacions (PEI), un document que ha estat a exposició pública entre el 14 i el 27 de març. El pla estableix els protocols a seguir en cas de risc d’inundació i se centra especialment en el perill de desbordament de la Riera.

Tot i que Rubí va patir la tràgica rierada del 1962, que és un municipi de risc estar travessat per la Riera i nombrosos torrents i que té una orografia especial,  el municipi no havia disposat mai de cap pla específic per risc d’inundacions. De fet, era un dels pocs municipis grans de Catalunya sense un pla d’emergències per inundacions, juntament amb altres ciutats grans com Badalona, Montcada o Badia, tot i que és obligatori.   

Arran de la tragèdia de la Dana a València, l’equip de govern, format pel Partit dels Socialistes i En Comú Podem, va convocar una roda de premsa en la qual va assegurar que els protocols d’actuació en cas d’inundació estan recollits en el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), però que estaven redactant un Pla específic per inundacions que estaria enllestit a finals d’any. No ha estat, però, fins aquest mes de març que s’ha conegut el contingut del pla.

Anàlisi del context territorial
El document analitza el context territorial del municipi -localització, relleu, la geologia i la climatologia- i fa una avaluació pluviomètrica del desbordament de la riera, a partir d’aspectes com el seu context hidrològic o l’anàlisi històrica de desbordaments i episodis de pluges intenses.

En aquest sentit, assenyala que des del 1962, any de la rierada, ha patit episodis d’inundacions en 14 ocasions, la darrera el 2018.
Cinc punts amb perill de desbordament

El document identifica cinc zones amb perill de desbordament a la riera en cas de pluges intenses: a l’altura de la depuradora de Terrassa, el tram entre els ponts del carrer Cadmo i el de Ferrocarrils, entre els ponts de Cova Solera i Can Jardí, a Can Vallhonrat, entre l’avinguda Pep Ventura i fins al c. Beethoven, i en el Polígon Industrial Can Calopa, que és part ja del terme municipal de Sant Cugat del Vallès i que, per aquest motiu, el pla decideix no prendre’l en consideració per a l’avaluació.

El Pla apunta que en els altres quatre punts de desbordament identificats és on caldrà col·locar testimonis del nivell de cabal per a efectuar l’avís de possibilitat de desbordament i, d’aquesta manera, poder activar el protocol de sistema d’alerta de desbordament de la riera de Rubí.

També determina que en el tram del carrer Cadmo, a tocar del nucli urbà, és on el risc seria més elevat: es podria desbordar si caiguessin 52,4 mm/h constants durant 1 hora 47 minuts, i es calcula un període de retorn d’uns seixanta anys.

Anàlisi històrica de desbordaments i episodis de pluges intenses

DATA	DESCRIPCIÓ EPISODI	DANYS
25/09/1962	Un temporal de pluges extraordinàries i de gran intensitat va provocar la tragèdia. Una tempesta provocada per la topada de vents humits de llevant amb un front fred es va perllongar des d’última hora de la tarda fins a la nit. La riera va tenir un cabal màxim de 575 m3/s. La precipitació van ser d’uns 180 a 220 mm.	Hi va haver 351 morts, 372 desapareguts i 235 ferits. Les rieres de Palau i de les Arenes baixaven desbordades. A Rubí el pont del Vapor Nou (dit també de la Pelleria o de l’Escorxador), va fer de presa i quan va rebentar es va emportar tot riera avall: les cases i semibarraques del barri de l’Escardívol i d’una part de Can Fatjó, l’escorxador, part del Bullidor…
23/09/1971	Pluges torrencials. El dia 23 van caure 119.5mm. Les aigües de la riera van arribar a una altura considerable i en alguns llocs van sobrepassar els murs de contenció.	Va arrasar part de les obres recents de canalització de la riera.
05/12/1971	Temporal molt violent que va provocar el desbordament dels torrents i la riera. El dia 5 van caure 141.1 mm i el dia 6 van caure 56.5 mm.	Molts danys a l’agricultura, problemes amb el clavegueram, la carretera de Sant Cugat intransitable, caiguda de murs i inundacions d’edificis. Alguns sectors de la ciutat es van quedar sense llum
16/09/1974	El dia 16 van caure 85 mm i el dia 17, 108 mm. La tromba d’aigua va començar a les 8 del matí i va continuar caient amb força durant tot el dia i la nit.	Els carrers semblaven torrents i van quedar plens de fang i pedres. Hi va haver inundacions d’habitatges i locals. La ciutat es va quedar unes 10 hores sense llum.
16/05/1977	Pluges molt intenses. Del dia 16 al 20 van caure un total de 130.66 mm.	Van provocar inundacions degut a una xarxa de desaigües insuficient i plena de brossa i brutícia.
04/09/1978	Després d’un diumenge molt calorós, el dilluns va canviar el temps de forma radical i va caure una tromba d’aigua (87 mm) acompanyada de llamps i trons.	Hi va haver inundacions a botigues, locals, una guarderia, …. i al col·legi 25 de Setembre. Carrers amb problemes a la xarxa de clavegueram a diferents punts de la ciutat.
06/11/1983	El dia 6 va caure una intensa i persistent tromba d’aigua sobre el Vallès Occidental. A Rubí van caure 207.5 mm; 124 mm el dia 7 i 52 mm el dia 10. Va caure més aigua que durant la tràgica riuada de l’any 1962. La riera no va arribar a desbordar. Rubí va ser declarada zona catastròfica.	Rubí va quedar parcialment incomunicat per carretera i tren. El telèfon i el llum tallats. Hi va haver un mort. La zona més afectada va ser la de Ca n’Oriol perquè el torrent no va poder desguassar i va inundar el seu entorn. Es van enfonsar 2 cases i es van evacuar unes 30 persones (c. Víctor Balaguer). Hi va haver cases i soterranis inundats i molts desperfectes.
12/11/1988	Pluja persistent i a voltes torrencial (106 mm) que no va provocar inundacions. La xarxa de clavegueram, nova i millorada, va funcionar bé.	Va provocar el tall de la carretera de Terrassa (a les Fonts), durant 4 dies, degut a una esllavissada molt important.
16/11/1989	Augment considerable del cabal de la riera degut a precipitacions importants i generalitzades.	Al col·lector del carrer Mallorca hi va haver problemes de saturació.
10/10/1994	Pluja intensa. Van caure 71.5 mm	A l’indret a on desemboca el torrent de Can Xercavins la riera va estar a punt de desbordar. Com a mesura de seguretat es va tallar el trànsit per la ctra. C1413.
02/12/1998	Les pluges intenses van caure durant els dies 2 i 3 (92 mm i 74.4 mm respectivament).	Despreniments de façanes, talls de llum, incendis a dues empreses, van saltar les tapes del clavegueram de l’Av.de Castellbisbal i es va inundar l’aparcament de Proursa a Ca n’Alzamora.
14/09/1999	En mitja hora van caure 30 mm (69.8 mm en tot el dia), que va provocar que es taponessin els embornals amb fullaraca i àrids (degut a unes obres) i que no poguessin engolir tota l’aigua circulant.	A la cruïlla del c.Mallorca i Madrid i al carrer Víctor Balaguer l’aigua va arrossegar alguns vehicles i va inundar algunes cases.
15/11/2018	Pluja torrencial. Es van enregistrar 111.8 mm durant el dia, arribant a enregistrar-se una intensitat màxima de 134 mm/h a les 13:30h, i 47 mm tant sols en 1 hora.	Inundacions en diferents llocs de la ciutat i nombrosos danys, especialment relacionats amb esllavissaments de terres i amb la caiguda de murs de contenció i arbres, sobretot a la zona d’urbanitzacions. Gairebé 500 incidències enregistrades al municipi.

Alerta en tres fases
A partir d’aquestes dades, es proposa un protocol d’alerta basat en tres fases i que pren com a referència l’estació meteorològica de Terrassa, que fa mesuraments cada mitja hora.

En aquest sentit, si se supera una intensitat mitjana de 26,2 mm en 30 minuts, s’activarà la primera fase, alertant els diferents serveis municipals i preparant el possible desplegament de mitjans humans i tècnics.

Si en els següents 30 minuts es torna a superar aquesta intensitat de pluja, és quan s’alertarà la població, es desallotjaran els espais pròxims amb risc d’inundació i es tallaran accessos a la Riera.

La tercera fase s’activarà mitja hora després si es mantenen els 26,2 mm d’intensitat, i implicarà la comprovació dels desallotjaments i tancament d’accessos, així com el manteniment del desplegament de mitjans mentre duri l’episodi.

El document també estableix el protocol d’actuació i informació a cada una de les fases generals del Pla Inuncat per risc d’inundació (prealerta, alerta i emergència), així com el llistat de les zones de vigilància prioritària i d’un centenar de punts vulnerables.

Treballs preventius
Pel que fa als treballs preventius, es recomanen treballs previs de manteniment de la seva vegetació i de la dels torrents, i campanyes ciutadanes per conscienciar la població sobre les passes a seguir en cas de temporal.

Al·legacions al Pla
L’únic partit polític que va presentar al·legacions al Pla d’Emergències per Inundacions ha estat l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP). La formació assembleària ha fet, concretament, cinc al·legacions.

Algunes són de caràcter més formal com que s’hauria d’incorporar el marc legal i competencial que justifica i ordena el document, per tal que quedi clar a quina administració correspon cada tasca, o que s’incorpori l’organigrama de quins són els càrrecs responsables de cada àrea implicada.

Altres són qüestions de contingut. Entre aquestes, l’AUP demana que es revisi tot el pla i s’incorpori l’anàlisi i els recursos corresponents a tots els punts que, més enllà de la Riera, són considerats també inundables com seria el cas del Torrent de Can Xercavins i de la resta de torrents del municipi.

A més, han demanat que s’incorpori cartellera en aquells espais amb risc d’inundació per indicar a la població que la zona podria ser perillosa en cas de fortes precipitacions. L’AUP recorda que aquesta mesura ja es va aprovar en una moció en el Ple de novembre de l’any passat.

Finalment, la formació també vol que s’afegeixin les mesures d’implementació del mateix pla i que es desenvolupi un pla de formació per a tècnics i càrrecs implicats.

Aprovació i homologació
Un cop s’estimin, o no, les al·legacions presentades, el Pla haurà de ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament. Posteriorment, s’haurà de trametre als serveis territorials de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya per a la seva corresponent homologació.

NOTÍCIES RECENTS