Avui en dia l’últim edifici que havia ocupat la Cooperativa La Rubinense després de la seva dilatada història es troba ocupat per 6 jutjats de primera instància i instrucció. El fet és que va desaparèixer a causa dels grans canvis socials i econòmics produïts al nostre país durant els anys 80.
En aquestes línies veurem com es va gestar aquest experiment cooperativista que al llarg del segle passat va esdevenir tot un referent, no només pel que fa al terreny comercial, sinó pel que respecta a l’acció cultural. No totes les cooperatives del país han estat com la de Rubí.
Però endinsem-nos cap als finals del segle XIX, concretament al 1893, quan va veure la llum. Els fundadors van ser Antoni Nicolau, Joan Munner, Josep Mulé, Antoni Torres i Pere Lladó. El seu origen rau en el descontent de diversos pagesos de Rubí pel que feia a l’activitat especulativa de molts forns de la població. És d’aquesta manera com va aparèixer la Cooperativa Individual de Forners, ubicada al carrer de la Creu, 11, i el 1894 traslladada al carrer de Sant Antoni (que és l’actual passeig de Francesc Macià), quan precisament estava en obres per ser eixamplat. Més tard, el 1897 els socis varen comprar un casal al carrer de Sant Pere, al número 12, on ara es troba la Schola on començaren a vendre queviures de tota mena, no només pa i derivats. A partir del 1898 va rebre el nom de Sociedad Cooperativa de Consumo La Rubinense, que es mantindria fins a la seva desaparició.
El local seria ampliat el 1903, quan n’era president Joan Munner, i van començar també a vendre vi, de tal manera que pocs anys després, el 1908, van obrir un celler a Barcelona a fi de comercialitzar el vi dels socis rubinencs, però malauradament el projecte se’n va anar en orris.
Podeu veure l’edifici de la cooperativa el 1912 quan era al carrer de Sant Pere a la fotografia que acompanya aquest article, extreta del programa de Festa Major de Rubí corresponent a aquell any i que es troba a l’arxiu del Museu de Rubí.
En una època d’auge del cooperativisme a casa nostra (recordeu que també es va bastir a Rubí el Celler Cooperatiu el 1919-1920), l’activitat de La Rubinense a la primera meitat del segle passat era quasi frenètica. S’hi venien queviures des de les 6 del matí fins a la 1 del migdia i des de les 3 de la tarda fins a les 9 del vespre. A més, el 1922 va tenir inici el servei de repartiment a domicili amb carro propi.
Per altra banda, el 1929 es va establir l’obligatorietat entre els socis de pagar setmanalment les seves quotes.
La història de la Cooperativa és ben llarga i complexa. Deixarem per a una altra ocasió les vicissituds d’aquesta institució a partir dels anys 30 i, per cert, aprofitem aquestes línies per incitar les persones estudioses locals a fer estudis que eixamplin el coneixement d’aquest important equipament que ha marcat profundament l’esdevenir econòmic, social i cultural del Rubí del segle XX.
NOTÍCIES RECENTS