El cementiri vell de Rubí

El vell cementiri que des de l’època medieval es trobava ubicat al voltant del temple parroquial de Sant Pere fou traslladat al lloc ara ocupat per la plaça de la Sardana a mitjans del segle XIX. El 1836 el governador civil de la província de Barcelona havia ja exigit un nou fossar als afores de la població, especialment per raons de sanitat pública.

Els terrenys que ara són la plaça de la Sardana eren propietat de la poderosa marquesa de Moja i els va cedir al municipi el 1847, encara que la gestió seria portada per la parròquia. La confrontació entre Ajuntament i Església marcaria tota la història del fossar.
Ja tenia, doncs, Rubí el seu cementiri als afores. Anys després, el 1866, es construiria una petita església, que subsistiria fins al 1969. El 1873 es va fer càrrec de la seva gestió l’Ajuntament, per posteriorment passar novament a mans de la parròquia.

Arribats a la proclamació de la II República, el 1931, un decret del Govern provisional de Madrid exigia la secularització de tots els cementiris, cosa que es va portar a terme a través d’una llei promulgada l’any posterior, en la qual es deia que tots els ajuntaments havien de comptar amb un cementiri municipal.

A Rubí, l’alcalde Francesc Rovira, ja s’havia avançat fins i tot a aquesta llei, ja que el desembre del 1931 havia acordat municipalitzar el fossar, cosa que provocaria nombrosos conflictes amb el rector mossèn Josep Guardiet.

Més tard, el ple municipal de data 19 de gener de 1933 va acordar construir un nou cementiri a can Rosés, al lloc actual, però les gestions per portar a terme el projecte es van allargar anys, fins que el 1935 s’iniciaren les obres després d’una expropiació.
L’arribada de la Guerra Civil ho va aturar tot i el nou govern municipal franquista va donar ordre d’obrir un nou cementiri municipal, malgrat que el règim advocava per un retorn de tots els fossars a l’Església. Així doncs, a Rubí, tornaren les confrontacions entre l’alcalde del moment, Luis Iglesias, i el rector mossèn Brugal.

Finalment, el 1944 es construí el cementiri a l’actual ubicació i s’hi efectuaren a partir d’aquell any els primers enterraments, fins que a la dècada dels seixanta es va deixar definitivament d’utilitzar el vell fossar de la plaça de la Sardana. L’esglesiola, com hem apuntat abans, no seria enderrocada fins al 1969.

NOTÍCIES RECENTS