“Jugar juntes ens dona un plus de confiança”

ENTREVISTA | ELENA I ARIADNA RUIZ – JUGADORES DE WATERPOLO AL CN SANT ANDREU

Les rubinenques buscaran tancar una temporada quasi perfecta aconseguint l’or al Mundial que arrenca divendres

Les rubinenques Ariadna (22 anys) i Elena Ruiz (20) s’han consolidat com dues peces clau de la selecció espanyola, tot i la seva joventut. Ara, tenen entre cella i cella un repte majúscul: tornar a penjar-se l’or mundial i portar-lo de nou a Espanya en el Mundial de Singapur, que arrenca aquest divendres 11. La selecció no puja al graó més alt del podi des del 2013, i les dues jugadores del CN Sant Andreu volen canviar aquesta història. El Diari de Rubí ha parlat amb elles abans del seu viatge al país asiàtic per conèixer com faran front a aquesta nova aventura.

Com encareu aquest mundial?

Elena Ruiz (ER): La veritat és que amb moltes ganes, després d’una preparació intensa, on hem treballat molt, és una bona oportunitat per demostrar el nostre potencial. Amb ganes, amb força i a guanyar-ho si podem.

Ariadna Ruiz (AR): És veritat que la preparació ha sigut bastant curta, però molt intensa, com diu l’Elena. Jo crec que l’equip és molt competitiu, encara que siguem joves i menys experimentades, però l’equip és molt competitiu.

Com us heu preparat de manera física i mental per al moment?

ER: Fem gym, fem natació, molta tàctica també, i mentalment arribar el millor que sabem, perquè jo crec que al final és la peça més important per poder jugar una competició d’aquest nivell, i amb moltes ganes ja.

AR: Sí, sobretot jo crec que el més important també és mentalment, i crec que el reconeixement de la resta de companyes ha sigut el més important i ho hem fet bastant bé.

Entenc que l’objectiu serà anar per l’or a Singapur, no?

ER: Sí, evidentment, com a cada competició, anem a guanyar l’or al Mundial i no serà fàcil perquè és el que tothom vol. Però per això hem estat entrenant bé aquests dies, aquest mes que hem estat aquí (al CAR Sant Cugat), i a Serra Nevada, i a més llocs. Al final és l’objectiu de sempre.

AR: Sí, al final, encara que el camí segurament serà difícil, jo crec que tenim jugadores amb un nivell de sobres, com per poder-ho aconseguir.

Aneu a Singapur, un clima una mica més exòtic, us heu preparat d’alguna manera especial per aquesta situació?

AR: No, al final, també la piscina és coberta, no hem fet cap preparació rara ni res d’això.

El fet de competir com a germanes us dona un plus extra dins de l’aigua?

AR: Sí, a veure… A mi, personalment, sí, perquè jo crec que quan l’Elena està a l’aigua, o sigui, amb totes les jugadores em passa, però a ella hi ha una mica més seguretat i més confiança potser. Veure que ella està allà, dona la seguretat que una necessita.

ER: Sí, és com que al final saps que en un pase et mirarà o que t’estarà mirant per poder donar-li, és com una connexió. La tens amb totes les jugadores, com ha dit ella, però és la teva germana, portes tota la vida amb ella, hem jugat a Rubí, ara estem al Sant Andreu, llavors és com un plus que et dona confiança i poder saber que t’ajudarà en tot moment quan estem a l’aigua.

La World Cup no va acabar de la millor de les maneres, agafeu aquest resultat dolent com un impuls?

AR: Sí, al final la quarta posició de la World Cup, com tu dius, va ser bastant dolorosa, no va ser per la nostra millor actuació i jo crec que això ens dona com un plus de confiança de dir, eh, ho tirarem endavant.

Han passat 12 anys des del darrer mundial d’Espanya (a Barcelona 2013), s’afronta aquesta competició d’una altra manera després de tants anys sense jugar?

ER: Bé, al final, sempre que hem anat a un mundial hem anat a guanyar l’or, espero que després de 12 anys el puguem aconseguir un altre cop. Al final, sí que són molts anys sense guanyar-lo, molts anys lluitant, molts anys que hem quedat segones, o que ens han eliminat els quarts, però al final sabem que tenim la capacitat per fer-ho, però també sabem que els altres equips també ho poden fer. Llavors això ens dona com una empenta com per dir, entesos, no estem aquí que anirem sobrades, sinó que hem de treballar-ho com hem fet tot l’estiu i així anirem.

AR: Sí, a més, el fet de tenir companyes que són campiones olímpiques, per la meva part, també dona com aquesta confiança de dir, doncs elles ho han fet, per què no fer-ho ara totes juntes també?

NOTÍCIES RECENTS