Carrerer masculinitzat: només el 3% dels carrers de Rubí tenen nom de dona

Només un escàs 3% dels carrers de Rubí tenen nom de dona. Segons el portal de Dades Obertes, la ciutat compta amb 760 carrers, places, passatges, avingudes i travesseres. Del total del carrerer, només una vintena tenen nom de dona i més de la meitat d’aquests són carrers dedicats a santes o verges.

Destriats aquests, ens queden carrers dedicats a figures de la literatura i el periodisme com Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig, la il·lustradora i escriptora Lola Anglada, les Nobels de la pau Alva Myrdal, Rigoberta Menchú i Teresa de Calcuta o les religioses Isabel de Villena i Rosa Ojeda Creus.

Contrasta aquesta poca presència de noms femenins amb la llarga llista de carrers dedicats a homes, que ascendeix a 215 vies. Entre les curiositats, Rubí té diversos carrers dedicats a dirigents polítics estrangers com Anwar al-Sadat (Egipte), Menahem Begin (Israel), Willy Brandt (RFA), Óscar Arias (Costa Rica) o Salvador Allende (Xile) i també a militars destacats per accions bèl·liques com Espoz y Mina, General Prim, Méndez Núñez o General Castaños. També dedica un carrer al papa Joan Pau II, un altre al dalai-lama Tenzin Giatso i fins i tot a Walt Disney. Pel que fa a la resta de noms masculins del carrerer hi ha compositors, músics, científics, religiosos, escriptors o artistes.

Presència rubinenca

De tots els carrers de la ciutat, només dos estan dedicats a una dona rubinenca o vinculada d’alguna forma amb la ciutat. Es tracta del carrer Cati Curet, al barri de Sant Jordi Parc, i la plaça Neus Català i Pallejà, a Les Torres. La rubinenca Cati Curet, actriu i directora de teatre, va ser una ferma defensora del teatre local i una de les impulsores de la Mostra de Teatre Amateur de Rubí, que va arribar a ser una de les més potents de la província.

Per la seva banda, Neus Català va ser supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, lluitadora antifranquista i activista per la memòria de les persones deportades. Català viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70 a Les Torres, a la plaça que des del 2021 porta el seu nom.

Pel que fa al gènere masculí, 28 carrers estan dedicats a homes nascuts a Rubí o relacionats amb la seva història. Entre aquests, hi ha polítics com Josep Palet, Miquel Segura o Pep Rovira; empresaris com Bonaventura Josa o Antoni Sedó; religiosos com a Doctor Guardiet o Magí Raméntol, metges com els doctors Anton de Borja o Maximí Fornés, escriptors i periodistes com Ferrer i Domingo o Josep Sapés o artistes i músics com Josep Sentís, Miquel Casas Bell, Miquel Gomita o Pla i Pallejà, entre altres.

Comissió del Nomenclàtor

Des de finals del segle passat, una comissió anomenada Comissió del nomenclàtor de Rubí s’encarrega de proposar els noms de vies i carrers, i després el govern aprova, o no, les propostes. Aquesta comissió s’ha anat convocant de forma molt irregular i, sovint han passat anys entre reunió i reunió.

La darrera comissió es va constituir l’any 2020. L’òrgan tenia dos objectius. El primer era el canvi de nom de la plaça Nova de Les Torres per plaça Neus Català, un canvi que es va fer efectiu el 2021. El segon era feminitzar el nomenclàtor de carrers i espais públics, després de constatar que la representació femenina era molt baixa. Es va acordar treballar en els barris del 25 de Setembre i El Pinar.
De moment la comissió no s’ha tornat a reunir, tot i que fonts de l’Ajuntament asseguren que es convocarà molt aviat.

Dones que han marcat la història de Rubí

La manca de noms de dones al carrerer és un fet que s’ha denunciat des de diversos àmbits des de ja fa anys. Diversos grups municipals, com Veïns per Rubí o l’Alternativa d’Unitat Popular, han reclamat en diverses ocasions que es convoqui la comissió del nomenclàtor. També des de la societat civil s’han pronunciat sobre aquest tema.

Per exemple, el Centre d’Estudis Rubinencs (CER) va treballar aquest tema en profunditat. El resultat del seu treball es va detallar en la conferència ‘Dones de la història de Rubí: proposta per a un nomenclàtor urbà’. L’historiador local i president del CER, Jordi Vilalta, enumera fins a dinou dones que han marcat la història local des de l’època romana fins a l’actualitat.

Entre aquestes, Vilalta destaca Pòrcia Serana, ciutadana romana i possible propietària de la vil·la romana de Ca n’Oriol; Engilrada, vídua de Seniofred de Rubí, senyor del castell, qui també va ser propietària de terres al terme de Sant Pere de Rubí o Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja, propietària del castell i de moltes terres i impulsora de reformes urbanístiques a Rubí. Ja al segle XX, l’historiador local menciona Francesca Bou Monràs, mestra de les escoles Ribas i directora des del 1939 fins al 1953; Teresa Roura Esteve, qui va ser l’única llevadora de Rubí fins a l’arribada d’altres professionals; Balbina Cortés Riera, llevadora que va ajudar a néixer a moltes persones de Rubí; Teresa Altet Roig, mestra de les escoles Ribas durant la república i la guerra civil.

Mercè Plantada Vicente, cantant d’òpera; Magdalena Pascual Morey, mestra de l’Escola evangèlica de Rubí i gran impulsora d’activitats pastorals abans de la guerra civil; Àngela Rovira Canals, presidenta del grup femení del Centre Democràtic Republicà que va impulsar nombroses activitats per la dignificació de la dona; Maria Illa Gomà, modista d’alta costura; Maria Duran, militant anarquista; Eulàlia Colomer Artigas, poetessa; Josepa Vilarrubí Guitart, mestra de l’escola Montserrat i directora de 1940 a 1955; Maria Rusiñol Font, infermera que posava injeccions a domicili; Eulàlia Turu Crehueras, mestra de català per a adults i sòcia-fundadora del Centre Excursionista i Pepa de Haro Cabanas, pintora i escultora que va ser regidora de l’Ajuntament.

NOTÍCIES RECENTS