Quin risc té realment Rubí? Una mirada tècnica a les inundacions

Durant la pandèmia de la COVID-19, molts vam valorar positivament que les veus expertes —com les del Dr. Trilla o el Dr. Simón— prenguessin el protagonisme comunicatiu per sobre de l’opinió de tertulians i suposats “entesos” o inclús algun polític. Aquella presència aportava rigor, claredat i, sobretot, la confiança que qui parlava ho feia amb criteris tècnics i un compromís inequívoc amb l’interès general. En això consisteix, en essència, el codi deontològic de les professions al servei públic.

Amb aquest mateix esperit, aquest article té la voluntat d’oferir una mirada objectiva i fonamentada sobre els dubtes que circulen entre la ciutadania de Rubí en relació amb el risc d’inundacions al municipi i respondre a la pregunta inicial. L’anàlisi que segueix es construeix sobre dades tècniques contrastades, cites d’experts i fonts tècniques especialitzades. No es tracta de “fer por” ni de minimitzar els riscos, sinó d’informar.

1. El risc d’inundacions a Rubí és molt baix. ERRONI

És probable que hàgiu sentit afirmacions com aquesta. Es tracta d’una idea errònia, perillosa i irresponsable. La realitat és just la contrària: segons el Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI), la Generalitat de Catalunya classifica Rubí amb risc alt d’inundació. I això no és cap matís: menys del 20% dels municipis catalans formen part d’aquesta categoria, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que identifica els territoris amb major risc del país.

En el cas de Rubí, la clau no és tant la superfície potencialment inundable —que és relativament petita— com l’impacte que podria tenir un desbordament sobtat de la Riera de Rubí, que pot arrossegar grans volums d’aigua amb una força i velocitat altíssimes en episodis de pluja extrema.

L’origen de la confusió —fins i tot entre molts enginyers i arquitectes no especialistes— recau en l’assimilació entre “mida de la superfície inundable” i “nivell de risc”. El risc no depèn només d’on pot arribar l’aigua, sinó de les conseqüències que pot provocar. La classificació de la Generalitat és rigorosa i es fonamenta en mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials, elaborats per l’ACA.

2. “Només cal activar Protecció Civil en casos molt extrems.” FALS TAMBÉ.

Aquesta era una creença bastant estesa fins no fa massa. De fet, fins a l’aprovació del Pla d’Emergències per Inundacions aquest mateix 2025. La pluja del 15 de novembre del 2018 a Rubí ho demostra clarament. Aquell dia va ploure tant que, si el municipi hagués disposat del Pla d’Emergències per Inundacions, segons els llindars establerts, podria haver calgut activar com a mínim el nivell 1 i, dependent dels valors exactes de les mesures, el 2, que inclou avisos a la població i desallotjaments en zones de risc com l’Escardívol.

Els registres ho justifiquen: 111,8 mm de pluja en 24 hores, amb una punta extrema de 134 mm/h i 47 mm en una hora. Tot i que no es va arribar als tres registres seguits de 26,2 mm en 30 minuts (condició per a l’alerta màxima), es van superar els llindars per nivell 1 (prealerta) o inclús 2 (alerta). No es tractava d’un escenari extrem o hipotètic, sinó d’un episodi real, fa només sis anys.

3. “Una DANA com la de València no pot passar a Rubí.” ERRONI
Tant Rubí com València es troben dins la conca mediterrània, on la combinació de proximitat al mar, orografia i temperatures elevades afavoreix la formació de DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). De fet, la tràgica riuada del 25 de setembre de 1962 a Rubí —amb uns 200 l/m² en poques hores i un cabal superior als 1.000 m ³/s— va ser provocada per una DANA, deixant desenes de víctimes mortals i destrucció massiva.

I si parlem a escala geogràfica o topogràfica, la riera de Rubí, com el barranc del Pollo a València, és un curs d’aigua de règim torrencial, on podria circular prop de 2.000 m³/s en escenaris de pluja extrema (període de retorn T=500 anys, és a dir, una probabilitat anual del 0,2%). Aquest és el límit per edificar, però cal tenir present que el Pla de Protecció Civil de l’Ajuntament de Rubí considera risc de desbordament per a un període de retorn de T=60 anys en algunes zones com l’aparcament de l’Escardívol, amb una probabilitat anual d’1,7%, cosa que significa aproximadament un 50% de probabilitat mínim un cop en 60 anys, sense tenir en compte el molt probable efecte del canvi climàtic.

Una DANA amb 300 l/m² a la capçalera no va ser absorbible pel barranc del Pollo i segurament tampoc per la riera de Rubí, malgrat que aquest té una capacitat bastant més alta que la del Pollo. Els efectes dependrien molt de la rapidesa de la pluja i de la seva ubicació, però podrien ser greus i sobtats: molta aigua, en molt poc temps, i a gran velocitat. Bastant similar a alguns municipis de València afectats. Potser no els més afectats, però sí com algun altre. Cal dir que tots els experts i organismes assenyalen que, avui dia, la conca de la riera de Rubí està més protegida que la zona afectada per la DANA a València. Però això no vol dir en cap cas que no hi hagi risc.

Desbordament	Q (m3/s)	T (amys)
1. EDAR	738	81.7
2. C/ Cadmo	634	60.6
3. Cova Solera	669	67.7
4. Can Vallhonrat	688	71.6

Períodes de retorn associats a cabals de desbordament segons el Pla d’Emergència per risc d’inundacions.

4. Encara que sigui legal, cal evitar edificar a tocar de les lleres dels rius i rieres. CERT.

Especialment quan l’entorn escollit és natural o naturalitzable. La pràctica totalitat d’experts recomanen evitar la construcció en zones inundables sempre que sigui possible, tot i que això depèn del context, ja que en zones urbanes consolidades no sempre és viable eliminar edificació; la recomanació sol ser no incrementar-ne i recuperar espais quan es pugui.
Construir en zones properes als rius altera els ecosistemes fluvials, afecta la biodiversitat i transforma la dinàmica natural del riu, amb conseqüències negatives a llarg termini, com l’erosió de les ribes o la pèrdua d’hàbitats naturals. A més, edificar en zones inundables pot agreujar els efectes de les inundacions a les àrees veïnes, ja que es redueix l’espai necessari perquè el riu s’expandeixi durant episodis extrems.

Joan Olmos, enginyer de Camins, exprofessor a la Universitat Politècnica de València i exdirector general d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana (1983-1988), ho resumeix així: “La renaturalització dels rius és el més important. A l’Horta Sud va ser un error eliminar els arbres i la vegetació per construir-hi habitatges i carreteres. Quan plou molt fort, una part de l’aigua l’absorbeixen l’horta, la terra i els aqüífers. Però, si la conca per on transcorre l’aigua l’has impermeabilitzat amb carreteres, edificis o zones industrials, l’aigua corre i no es filtra.”

Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, també és clar: “Cal tornar l’espai al riu.” Una prova local d’aquest canvi de mirada és que el nou esborrany POUM  protegeix i aposta per la renaturalització de zones properes a la riera, com l’Escardívol o gran part de la franja entre la riera i la C-1413, quan l’anterior esborrany del POUM preveia edificar-hi.

NOTÍCIES RECENTS