LogoWeb02-01LogoWeb02-01LogoWeb02-01
  • Inici
  • Actualitat
    • Reportatges
  • Política
    • Eleccions Municipals
      • Entrevistes als candidats
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
  • Entrevistes
  • Opinió
  • Hemeroteca
  • Contacte
joan fosas
Joan Fosas: una vida dedicada a la dansa
10 de març de 2023
L’Associació de la Gent Gran convoca el XX concurs de Poesia i Narrativa
10 de març de 2023

Urbanisme casolà (o d’estar per casa): L’accés a l’habitatge i el president

josep milà

Josep Milà i Albà. Arquitecte, dibuixant i escriptor a estones, rubinenc

10 de març de 2023 11:17

Que el president de la Generalitat vingui a Rubí a visitar 24 pisos en construcció per un futur lloguer és tot un esdeveniment, suposo gràcies a les bones maneres del rubinenc que és secretari general de Territori. És sorprenent que per 24 pisos hagi deixat el Palau per venir fins al 25 de Setembre. Ha aprofitat l’avinentesa per anunciar l’impuls per incorporar 10.000 habitatges al parc de lloguer social de Catalunya. Aquí ja m’han començat a grinyolar les costures. M’ha recordat massa la mateixa tècnica a la qual estem acostumats a la nostra vila: anunciar, prometre i qui dia passa any empeny. Esperem que la Generalitat sigui més seriosa i això “d’impulsar” es converteixi en realitat.

Parlar de l’habitatge dona per llibres sencers i aquesta visita obliga a dir alguna cosa. Al nostre país estem regits per unes lleis d’estat molt poc evolucionades i en mans dels que van convertir el que havia de ser un dret (l’habitatge) en un producte sotmès a les lleis del mercat especulatiu més agressiu. Convé recórrer a la història per entendre certes coses. Resulta que aquí, anys ha, molta gent també vivia de lloguer, tanta com a la resta d’Europa, però això no agradava gaire als promotors que havien de cuidar els seus edificis i els guanys se’ls n’anaven en manteniment. Van pressionar per tal de fer alguna llei que, de forma encoberta, els eximís d’aquesta obligació i d’aquí ve la Llei de Propietat horitzontal (21 de juliol de 1960), que permetia dividir cada bloc en unitats (pisos) per poder-los vendre per separat en comptes de llogar, així s’estalviaven el futur manteniment i, alhora, obtenien beneficis. Després, per arrodonir-ho, el 24 de juliol de 1963 es van inventar la Llei de Protecció Oficial, per la qual l’estat subvencionava als promotors per tal que construïssin habitatges de baix cost pels més necessitats que n’eren molts. El negoci era rodó, tenien un límit en el preu de venda que l’administració els compensava, alhora que els ajudava a trobar els terrenys. Ve de llavors que el nostre país adquirís la cultura de ser propietari i es convertís en un dels més alts d’Europa en habitatges de propietat (hipotecada) i en un dels més baixos en habitatge de lloguer. Avui la Llei de Protecció Oficial encara existeix, ha evolucionat i amb el govern “progressista” està redactada per promoure el lloguer, però tot i que els ciutadans sí que s’hi apunten, els promotors no perquè deixa de ser negoci. Tornem a la casella de sortida.

A la transició el traspàs de competències a l’Estatut tampoc va resoldre gaire pel que fa a habitatge. Va ser com una pantomima (ho vaig dir el 2015, el 2019 i ho continuo dient). L’Estat sempre ha mantingut el poder en el règim del sòl i el seu valor, alhora que de transferències econòmiques a Catalunya per l’habitatge, ni cinc. Avui s’han de destinar romanents per actuar en un sector totalment dominat i acotat per les seves lleis que, tot i haver evolucionat, no han aconseguit cap inflexió potent en la tendència cap a l’accessibilitat universal. Les fórmules que planteja la Generalitat, la masoveria, la cessió d’ús, el dret de superfície són bones, però en cap moment es trenca la regla de joc predominant -ja que els obliguen, s’hi conformen i s’hi adapten-, potser cal començar a desmarcar-nos. Que cada u ho entengui com vulgui.

Ha anunciat que cediran terrenys de l’Incasòl (empresa de la Generalitat) a empreses privades per tal que, per mitjà d’acords compensatoris, aquestes hi construeixin. No entusiasma massa dependre de la iniciativa dels privats, tret que aquestes siguin de caràcter sense ànim de lucre (com ara cooperatives), si no ja es veu venir que les compensacions seran en detriment de l’interès públic, amb el risc que apareguin Ferrovials de torn. A Rubí encara és més pelut perquè els terrenys, que posseeix l’Incasòl per cedir, estan en l’entorn de Sant Genis, punt de molta sensibilitat a l’hora de promoure-hi nous creixements, tal com va expressar govern i oposició)el 2020 quan van desestimar el POUM redactat en aquell moment.

Share on X (Twitter) Share on Facebook Share on WhatsApp Share on Telegram Share on Email

NOTÍCIES RECENTS

  • La comunitat cristiana celebra el Corpus Christi amb les tradicionals catifes florals i una processó
  • Govern i ERC tomben la moció de l’AUP sobre el projecte de remodelació de la pl. Pearson
  • Aran Pina es proclama campió i millor porter del món al Mundial de Waterpolo sub-20
  • El Ple acorda protegir el sòl no urbanitzable de grans instal·lacions de producció d’energia renovable

Notícies relacionades:

  1. Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Urbanisme i seguretat ciutadana
  2. Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Els aparcaments treuen mala nota
  3. Urbanisme casolà (o d’estar per casa)

Subscriu-te al butlletí setmanal de Diari de Rubí

EL + LLEGIT

Gastronomia

L'Aquafaba, el líquid dels llegums amb moltes utilitats

XARXES SOCIALS

Versió digital de Diari de Rubí, amb tota la informació, l'actualitat i notícies de la ciutat.

Contacte

  • 609 03 22 89
  • [email protected]
c. Pere Esmendia, 25, 1r 2a

Informació

  • Avís legal
  • Política de privacitat
  • Política de cookies
  • Mapa del lloc
© Diari de Rubí. Tots els drets reservats. Diseño web en Rubí: Turipano360
Fem servir cookies per assegurar que et donem la millor experiència al nostre web. Si continues fent servir aquest lloc, assumirem que estàs d'acord amb això. Acceptar