Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Ventiladors a les escoles

Per sort, aquest any la canícula va tard i a les aules encara no s’han donat situacions insostenibles. Tot apunta que alguns dies de juny i de setembre podran ser insuportables. La Generalitat enviarà 3.500 ventiladors i climatitzarà 100 centres educatius a tot Catalunya; climatització que només es farà a les zones comunes dels edificis (menjador, biblioteca, aules polivalents).

Si fem números, són accions molt tímides per no dir irrisòries per afrontar un problema que, encara que avui no és altament urgent (què ho deu ser?), apunta a agafar dimensió inassolible en els anys vinents. El que més ens sorprèn és el tipus d’actuació. Posar ventiladors i instal·lar aire condicionat ha de ser un complement, no la solució. Els salts tèrmics, que s’han de superar davant de les calorades, requereixen projectes que afectin els edificis de forma integral: millors aïllaments, dobles façanes, ventilacions creuades, ombres naturals…

Els nostres avis en sabien d’això: Plantaven arbres de fulla caduca davant de les zones solejades dels edificis, a l’estiu feien unes bones ombres i a l’hivern, després de la caiguda de les fulles, gaudien d’un bon sol; alhora, tenien unes cases que, en tenir parets de bon gruix, aïllaven bé, a la vegada que l’organització interior de les construccions permetien ventilacions creuades. Els coneixements dels arquitectes han evolucionat molt respecte el saber popular i estan aconseguint dissenys d’edificis nous i rehabilitats que acosten els seus interiors a un confort adequat de forma passiva i, el més important, amb un consum mínim d’energia.

No es detecta cap referència a la directiva d’eficiència energètica dels edificis (EPBD Energy Performance of Buildings Directive) promulgada pel Parlament del Consell Europeu i que la Generalitat ha assumit a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Sembla que es dona per fet que els edificis no cal tocar-los globalment. Potser m’equivoco, tant de bo, però sols he vist anunciat un estudi que no va per la línia de solucions completes, més aviat a parcials. Podríem comparar un edifici amb un ésser viu sotmès a una forta pressió, la calor, i com a remei se li dona un vano i, mentrestant, s’encarrega un estudi per saber si ha de ser de paper o de roba, o se li ha de donar un paraigua i una cantimplora.

Col·locar aparells d’aire condicionat de darrera generació, de consum més baix que els antics, no és suficient si prèviament no s’han adequat (rehabilitat) els edificis amb tècniques per tenir les temperatures més baixes de forma passiva, d’això els arquitectes en saben. No s’hi val a dir que, com que l’energia que consumeixen es produeix amb sistemes alternatius (per exemple plaques solars), es pot fer la despesa que es vulgui. Es tracta d’aprofitar-la per altres menesters. El mateix passa amb els ventiladors, són uns bons elements dins d’un rang de temperatura i humitat. En edificis que ja tenen les mesures prèvies adients funcionen de meravella.

Desconec si el departament d’educació i els ajuntaments ja està plantejant accions per actuar en els edificis escolars de forma integral i contundent. Els ventiladors i els aires condicionats són pedaços comprensibles quan es té pressa, però preocupa que no s’anunciï un pla potent i ambiciós de futur immediat. Fa temps que sabem del canvi climàtic i anem tard. Ara obliga els manaires a fer moltes filigranes i, si avui parlem dels centres escolars com a urgent, aviat (ja) s’haurà de parlar de les ciutats en global. La poca previsió ha portat molts disgustos i en una legislatura de quatre anys poden passar moltes coses. De poc serviran els relats i explicacions d’haver fet una feina si els resultats, que és el que compta, són esquifits. I estem parlant de salut.

NOTÍCIES RECENTS