‘Vent surant’ i ‘La casa de les tres xemeneies’, properes presentacions al Racó del Llibre

La primera serà aquest dimecres 14 a les 19 h, mentre que la segona arribarà dijous 15 a les 19 h

Redacció

El Racó del Llibre ha programat dues noves presentacions per aquesta setmana. La primera serà aquest dimecres 14 de maig a les 19 h quan Francesca Sastre presentarà la seva primera novel·la, ‘Vent surant’, tot conversant amb el professor de filosofia rubinenc Wenceslao Galán.

L’obra transcorre l’estiu del 36 arriba 36 quan la guerra arriba a l’illa de Cabrera. En Guillem passa les vacances amb la seva tia Bàrbara, quan un hidroavió republicà aterra d’emergència en un indret on, fins llavors, el cop d’estat ha passat mig desapercebut. No saben que hauran de viatjar en un submarí fins a Maó, ni la tragèdia que els espera en aquests dies convulsos de revolta.

Tampoc saben que quan tornin a Inca, sis mesos després, els costarà reconèixer els canvis en un poble atemorit, on els feixistes eliminen tots els símbols republicans, imposen els seus i exerceixen la repressió. Na Bàrbara veu capgirat el seu món. Intenta salvar els germans que estan empresonats i contempla atònita els darrers dies del més jove, Antoni Mateu, que fa front a una sentència de mort.

‘La casa de les tres xemeneies’, d’Andreu Claret

La segona presentació, que tindrà lloc dijous 15 de maig a les 19 h, serà ‘La casa de les tres xemeneies’, del periodista i escriptor Andreu Claret, editat per Columna. L’autor conversarà amb l’escriptora Núria Pradas.

Aquesta novel·la situa l’acció a la Barcelona de 1962. En Ramon, un adolescent de divuit anys nascut a l’exili, se’n va a viure a la ciutat. La seva mirada sensible i punyent ens mostra una ciutat resignada i difícil on la llum i la vida la duen les dones. Des de la casa del Poble-sec on viu, davant de les xemeneies industrials, el Ramon veu sorgir els primers indicis de modernitat i comparteix les ganes de viure de joves, dones i gent del barri que no suporten més els silencis de la dictadura.

La seva consciència i compromís social es veuen reforçats per la gran tragèdia de la riuada del Vallès del setembre del 62, una catàstrofe que va anorrear barris sencers i va destapar desigualtats i corrupcions. Segons l’autor, una de les catàstrofes desencadenada per fenòmens naturals més important del segle XX a tota Europa i injustament oblidada.

“Als voltants de Rubí, la riuada ha anorreat camins i carreteres, ha esventrat fàbriques, i ha mogut telers com si fossin de fusta. Al barri de l’Escardívol, es parla d’un centenar de cadàvers.”

“Al Vallès, l’aigua ha destapat moltes misèries. També les del règim. Franco ho sap, i prepara l’autèntica reconquesta de Catalunya. La que la victòria de les seves tropes no va permetre del tot”

NOTÍCIES RECENTS