L\’última supervivent catalana dels camps d\’horror nazis ha mort. Neus Català, nascuda als Guiamets, al Priorat, i rubinenca d\’adopció, va morir dissabte al seu poble natal als 103 anys d\’edat després de tota una vida dedicada a la lluita política i a difondre la memòria de l\’horror nazi.

L\’Ajuntament de Rubí, ciutat on va viure prop d\’una vintena d\’anys, ha decretat tres dies de dol i veïns, amics i coneguts han estat deixant flors i homenatjant Neus Català des del dissabte 13 d\’abril, dia que es va conèixer la seva mort, al portal on va viure al barri de Les Torres. Durant dissabte i diumenge, múltiples personalitats rubinenques han transmès el seu condol a través de les xarxes socials, entre les quals l\’alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, i representants de totes les formacions polítiques, especialment d\’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) on Neus Català tenia amics i companys. També han mostrat el seu condol a través de les xarxes el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Quim Torra, i diversos líders polítics com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias o Ada Colau.

Una vida dedicada a la memòria
Quan va esclatar la Guerra Civil, Neus Català, que tenia 21 anys, va organitzar al seu poble les Joventuts Socialistes Unificades i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (1939). El 1939 va travessar la frontera amb 180 infants refugiats d\’una colònia infantil de Premià on treballava com a infermera. Quan va arribar a França, es va incorporar a les activitats de la Resistència i el 1943, després de ser delatada, va ser capturada pels nazis i reclosa a la presó de Llemotges. Un any més tard va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya. Després, va ser traslladada a un altre camp de concentració a l\’antiga Txecoslovàquia. En total, Català va passar 15 mesos als camps nazis, fins que va ser alliberada el 1945 per forces militars dels aliats.

Quan va tornar a França va reprendre la lluita clandestina contra el franquisme i amb la caiguda del règim va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Rubí, on va viure una vintena d\’anys a l\’actual plaça Nova de Les Torres. Els últims anys de la seva vida els va passar als Guiamets.
Medalla d\’Or de la Generalitat

Neus Català era presidenta de l\’Amical Ravensbrück i sòcia d\’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més de militant del Partit dels Comunistes de Catalunya i d\’Esquerra Unida i Alternativa. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi (2005) i la Medalla d\’Or de la Generalitat (2015) i l\’Ajuntament de Barcelona la va distingir amb la Medalla d\’Or al Mèrit Cívic (2014). També va ser escollida catalana de l\’any el 2006, quan va recollir el guardó va dir: \”La nostra dignitat va estar sempre per sobre de les pallisses que ens donaven cada dia. Mai ens vam sotmetre\”.

La cerimònia de comiat de Neus Català serà el dimarts a les 12 hores al tanatori de Móra la Nova.