Aitor Sánchez Cerezuela

AUP

Les persones amb diversitat funcional tenen un dia reservat en el calendari. No deixa de ser curiós com reservem un dia per vindicar un aspecte que determina una vida.  L’anomenada discapacitat és una condició amb la que es lluita i sobreviu. Més enllà del dia, de les fotos, el discurs i les declaracions, les persones han de conviure amb les mateixes dificultats que la resta de persones que se suposen plenament  funcionals  i han de fer front a les problemàtiques d’una societat deshumanitzada que coloca el capital al centre.

Una deshumanització que es tradueix en ciutats com la nostra, de carrers estrets i serveis escassos. Una administració política grandiloqüent però poc efectiva que parla de col·lectiu vulnerable però que l’abandona a la sort del mercat. Per què no caldrien polítiques valentes per al col·lectiu de persones amb diversitat funcional a Rubí, caldrien polítiques socials valentes. Caldria que el govern local liderés solucions habitacionals que garanteixin un sostre, o una atenció sociosanitària de qualitat.

Les persones amb diversitat funcional necessiten accedir de manera senzilla a la cultura i a l’oci. Necessiten una xarxa de transport públic eficaç que cobreixi necessitats i no expedients. Quan més hostil i descuidada sigui la ciutat, més difícil serà la vida per una persona amb una dificultat motora o psíquica.

Ser discapacitada és portar un pes, és haver de lluitar una unça més que la resta. Com a mínim no enfilem més la pujada.

NOTÍCIES RECENTS