Diorames

URBANISME CASOLÀ (o d’estar per casa)

No els cal gaire propaganda, ni cap eslògan ostentós ni masses pregons perquè el poble recordi que en dates nadalenques apareixeran, sense preàmbuls, els populars diorames. Durant molt de temps, com a formiguetes, els seus autors han fet una feina silenciosa, curosa, imaginativa, il·lusionadora. Treball que serà vist durant un temps relativament curt si comparem la feina que hi ha en la seva execució i la durada de l’exposició. Any rere any, diversos autors de l’Associació de Pessebristes de Rubí han aconseguit que el local s’ompli de gent que vol veure aquestes petites obres d’art. Curiós que, en època de tecnologia avançada, petits i grans se sentin atrets per una manifestació tan artesanal.

Una de les característiques que sempre m’ha atret dels diorames és el seu llenguatge arquitectònic i paisatgístic. Apareixen espais interiors treballadíssims on algú ha pensat on va cada cosa i de quina manera pot quedar millor. Es representen espais urbans que no desdiuen gens o, fins i tot, millorarien algunes intervencions reals a què estem acostumats en el dia a dia dels nostres carrers. El contingut paisatgístic dels diorames és rigorós. La recerca de la perspectiva empetitint els elements llunyans i engrandint els pròxims, alhora que, pels entesos, creant punts de fuga amb línies confluents, és un dels distintius de tots els diorames on apareix la llunyania. És una manera de fer que s’ha utilitzat des de sempre. El poc espai del que es disposa en fondària hi ajuda. És una tècnica que prové del renaixement, quan es comencen a representar les coses amb profunditat. Molts fons i escenografies de teatre italià d’aquella època ja ho usaven.

L’altre aspecte dels diorames de Rubí és la llibertat d’expressió i la diversitat de temes i tècniques que fan servir. Li confereixen evolució cap a la modernitat. Els pessebres de tota la vida hi són presents, però tot i el seu bon nivell, ni aclaparen ni eclipsen els de nova factura. Els temes representats ja fa temps que s’han ampliat més enllà del fet religiós, sense perdre l’alè de les dates, un concert, una estació, un viatge, una plaça, un carrer, una casa…, a vegades amb referència a la nostra població; alhora, la tria dels materials és d’una gran imaginació: fusta, plàstic, peces de joguina, roba, herbes, escorça, metall, guix…, sumem-hi tots els elements, que no es veuen, mecanismes, llums, sons… en definitiva, d’una riquesa i varietat de treball que també tindria mèrit visitar mentre es realitza. Recorda molt la feina que fan els maquetistes d’arquitectura.

Ara bé, el gran valor que s’ha de destacar és el component participatiu i associatiu de l’entitat. A les desenes de socis que en formen part, i que van en augment, no els calen gaires incentius per estar, cada any i quan convé, al peu del canó. El seu objectiu és senzill, fer diorames. I per molts anys, tal com es mostra en la col·lecció d’un pessebrista que n’hi porta seixanta. Hi haurà ciutadans que ho valoraran més que altres, res a dir. Però, ara que estem mancats de tradicions i patrimoni històric que ens representi i doni identitat a la ciutat, ara que ens hem d’inventar noves fórmules per veure si alguna qualla, ara que estem deixant caure molts referents històrics, documentals i patrimonials de la nostra ciutat, aprofitem les que ja tenim. És ben fàcil.

NOTÍCIES RECENTS