


Redacció
L’Audiència de Barcelona ha acordat l’amnistia per una quarantena d’ex alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals es troba el rubinenc Francesc Sutrias, i empresaris processats pel seu paper en els preparatius de l’1 d’octubre. L’Audiència accepta així la petició de la fiscalia, que mantenia que els fets pels quals estaven processats estan directament relacionats amb el procés i, per tant, entren l’àmbit d’aplicació de l’amnistia.
Els amnistiats són els encausats pels jutjats d’instrucció números 13 i 18 de la capital catalana, com l’exconseller Raül Romeva i alts càrrecs del moment com Antoni Molons, Jaume Clotet, Joaquim Nin, l’exinterventora Rosa Vidal o Ignasi Genovès, així com els exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio Vicent Sanchis i Saül Gordillo. Entre ells hi ha el rubinenc Francesc Sutrias, que estava acusat de malversació i prevaricació pel seu paper al capdavant de l’àrea de Patrimoni de la Generalitat quan es va organitzar el referèndum d’independència.
El tribunal entèn que les seves causes tenien per objecte fets que es troben “clarament compresos” en l’article 1 de la llei d’amnistia per tractar-se de “conductes directament o indirectament orientades a la consecució dels fins propis del procés independentista català”. Pel que fa al delicte de malversació, el ministeri públic no apreciava “cap ànim d’enriquiment propi”, i remarcava que la llei d’amnistia especifica que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics per aconseguir l’objectiu polític de la independència si no hi ha hagut benefici personal de caràcter patrimonial.
L’Audiència Provincial, però, obliga a continuar el procediment per un delicte de prevaricació administrativa en el cas d’Albert Royo i Roser Clavell, exsecretaris generals del Diplocat, per dos contractes concrets que considera que no tenen a veure amb el procés independentista.
Presumptes delictes de prevaricació, desobediència i malversació
La Guàrdia Civil va detenir Francesc Sutrias el 20 de setembre de 2017, juntament amb una quinzena d’alts càrrecs més de la Generalitat. Consideraven que aquestes figures haurien estat claus per organitzar el referèndum i la posterior transició cap a una Catalunya independent. Un informe de la Guàrdia Civil recollia que Sutrias, que en aquell moment era el director de Patrimoni de la Generalitat, hauria estat una de les peces clau en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, pel seu alt grau de coneixement sobre la logística i l’organització, a més d’estar implicat en una reunió on s’hauria acordat la “destrucció de proves”.
Hores més tard de la seva detenció i després d’acollir-se al dret de no declarar va ser posat en llibertat.
NOTÍCIES RECENTS