


Redacció
Amb 25 anys de professió a Rubí, Juan Melero fa balanç d’una trajectòria marcada per la passió i la perseverança. L’arquitecte explica els seus inicis, com va saber resistir la crisi del 2007, l’evolució dels gustos dels clients i la seva filosofia de treball, basada en dedicar tot l’esforç necessari perquè cada persona pugui viure millor en el seu espai. Amb energia per llarg, assegura que MELEROarquitectura continuarà molts anys més al servei dels rubinencs.
Crec que han ajudat molt la meva passió i el meu inconformisme.
Vaig començar molt aviat. Encara estudiant, un professor em va fitxar per treballar al seu despatx, on vaig aprendre moltíssim. En acabar la carrera em va proposar associar-me amb ell, però sempre havia tingut clar que volia liderar el meu propi estudi, així que vaig crear MELEROarquitectura. Només tinc agraïment i bons records d’aquella meravellosa persona i excel·lent arquitecte. 25 anys després, encara estem en contacte.
Sense cap dubte, es fa. Si t’apassiona l’arquitectura, gaudiràs treballant i aprenent. No miraràs el rellotge i et donarà igual dedicar-hi dues hores o vint. Per pura dedicació, és impossible no acabar sent un bon arquitecte —o un bon professional en qualsevol altre ofici— si t’hi impliques així.
El món de la construcció és molt cíclic. Mirant enrere, el nostre despatx durant la crisi de 2007 podria ser objecte d’estudi: no vam deixar de treballar ni un sol dia, mentre molts despatxos, malauradament, no van tenir la mateixa sort. Només amb el boca-orella dels clients no va parar d’entrar feina. Estic molt agraït. Potser també va ajudar que en els anys d’eufòria la nostra prioritat fos donar un bon servei abans que facturar.
Els espais de qualitat són atemporals, però els materials i els acabats sí que evolucionen amb el temps. Les prioritats dels clients també han canviat, i cada vegada demanden més sostenibilitat —i per sort.
Potser que mai he vist el despatx com un negoci. Ajudem les persones a viure millor, dedicant tot l’esforç necessari a cada projecte.
Per descomptat! Hi ha energia per 25 anys més, com a mínim. No tinc cap intenció de deixar el llapis, el ratolí o el que vingui. Els anys passen molt ràpid quan t’ho passes bé.
NOTÍCIES RECENTS