“Estic molt feliç perquè he complert el meu somni”

ENTREVISTA | Aran Pina, tercer porter de la selecció espanyola absoluta de waterpolo

Jaume Camerino

---

Aran Pina (Rubí, 2007), amb només 18 anys ja pot dir que és membre de la selecció espanyola absolta de waterpolo fent passes agegantades en la seva trajectòria. Fa només sis mesos parlàvem amb ell per comentar el seu títol mundial sub-20 i la nominació de millor porter júnior. Ara, parlem amb el futur de la porteria d’Espanya a waterpolo, qui ja ha debutat contra una bronze mundial, com son els Estats Units, durant la Christmas Cup.

Com et presentaries en poques paraules per aquells que no et coneixen encara?

Soc un simple porter de waterpolo, que va fer les seves primeres braçades al Club Natació Rubí (CNR) i amb molt treball i esforç ha arribat fins on estic, i molt content per això.

Com vas començar en aquest esport?

Jo vaig començar a partir dels meus germans, que ja feien waterpolo. Llavors, va ser pràcticament una decisió que jo no tenia que prendre. Simplement, era seguir les pases del meu germà. A partir d’aquí vaig començar a fer cursets de waterpolo i després, en Dani Gómez (director tècnic), em va seleccionar per començar a fer waterpolo, i fins aquí he arribat.

Has estat tota la teva vida al CN Rubí, fins que aquest mes de setembre vas anar a estudiar a Berkley, jugant amb CAL Waterpolo. Com t’has adaptat a la nova vida universitària als Estats Units?

La veritat que molt fàcil, els companys m’han acollit superbé, els entrenadors són molt agradables amb mi i m’han ajudat a fer la transició d’Espanya als Estats Units molt fàcil. Millor del que m’esperava, creia que em trobaria més reptes i dificultats.

Com funciona el format de la lliga universitària als EUA?

La pretemporada comença a l’estiu, on bàsicament es comença a entrenar natació i condicionament físic. A partir del setembre, que és quan comencen els estudis, comença la lliga. Fem molts partits cada cap de setmana i al final de tot hi ha un torneig final, el NCAA Tournament. Aquí es decideix depenent de la teva posició a la lliga, et toca una posició al quadre. En aquest torneig final es decideix qui guanya la lliga d’aquell any.

Quines diferències notes entre el waterpolo d’aquí i el dels EUA?

Hi ha molta diferència, evidentment la maduresa dels jugadors. Als Estats Units tots els jugadors som universitaris, i això canvia molt el waterpolo. Aquí, el waterpolo espanyol és molt més intel·ligent, a diferència dels EUA, que és molt més ràpid, més explosiu. Però no per això és pitjor, sinó que és diferent.

Com és una setmana d’entrenaments allà, a Califòrnia?

Fem molta natació, en el meu cas faig moltes cames i tècniques de porter. Les primeres hores d’entrenament fem passes, llançaments i diferents exercicis amb pilota. La tercera hora ja és més tàctica, on fem partit, practicant i preparant el partit del cap de setmana. Això sí, abans d’anar a l’aigua fem una hora de sessió de gym.

Has aparegut en tots els Top5 de millors aturades de la lliga, fins i tot al Top2. Sents que has millorat com a jugador a Berkley?

Sí, perquè és un waterpolo molt diferent, inclòs el punt de vista de molts entrenadors. Aquí a Espanya ja sabia el que volien els meus entrenadors, però en anar-me’n a un nou país, he de trobar noves formes en les quals puc millorar. Els meus entrenadors també em veuen més errades, i a partir d’aquí he d’intentar millorar i escoltar a tots els entrenadors, que en saben molt.

Arriba el mes de desembre, i et notifiquen que estàs convocat per debutar amb la selecció absoluta. Com et vas sentir?

Molt feliç, era el meu somni des de petit. Sempre havia vist a aquests jugadors per la TV, i ara veure’ls en persona i entrenant amb mi, és increïble. És una sensació de gratitud i molta felicitat, perquè és el meu somni des de petit i fins on he volgut arribar.

Has viatjat mai amb els Reis d’Orient en camell?

Molt bé, sobretot l’Edu (Lorrio) i l’Unai (Aguirre), els dos porters que han sigut companys meus durant els entrenaments. He passat moltíssim tems amb ells entrenant i he après moltíssim. Són els porters de la selecció des de fa ja molt de temps, així que tots els consells que em puguin donar, benvinguts siguin.

En queda molt encara, però et veus a Los Ángeles 2028?

Crec que és molt aviat per dir-ho. Jo m’he d’enfocar en el meu treball dia a dia. Evidentment, soc molt jove, però a mi m’encantaria ser-hi i treballaré per això.

En quina posició creus que acabarà Espanya, en aquest Europeu?

Primers, guanyaran segur.

NOTÍCIES RECENTS