El 25 de gener de 1939, Rubí va caure en mans de l’exèrcit feixista comandat pel general Francisco Franco. El poble no va presentar gairebé resistència a les tropes ‘nacionals’, excepte alguns intercanvis de trets que van provocar tres o quatre víctimes mortals pel bàndol republicà i alguns obusos per atemorir la població i les tropes republicanes, que fugien en desbandada cap a l’exili.

Aquest és el tema central de l’article de l’historiador local Eduard Puigventós, que recull el Butlletí del Grup de Coŀlaboradors del Museu de Rubí-Centre d’Estudis Rubinencs (GCMR-CER) en la publicació del mes de juny. “He intentat fer un relat el més fefaent possible del què va passar durant aquells dies a Rubí”, explica Puigventós, que recull alguns testimonis orals amb qui va poder parlar fa alguns anys.

La publicació, dedicada en aquest número a la fi de la Guerra Civil, també incorpora un altre article molt interessant, en aquest cas de l’historiador rubinenc Ramon Batalla que parla d’un dels majors drames de la història del país: l’exili.

Batalla segueix la història d’11 rubinencs que, significats amb la causa republicana, van haver d’abandonar Catalunya i van anar a parar, com tants altres catalans, a Mèxic. Batalla aprofundeix en com aquestes persones intenten refer la seva vida en un nou país i com finalment alguns d’ells acaben decidint el retorn a Catalunya durant els anys 60.

Per últim, també es recull un article sobre les restes romanes d’època republicana al voltant de la masia de Can Ramoneda. El Butlletí, que s’ha publicat amb el suport de l’Ajuntament, es va presentar divendres a la tarda al Castell de Rubí.