“M’agradaria que Rubí tingués un carrer o una plaça que es digués Roser Tutusaus Corbella. Filòloga. Cap del Servei Local de Català des de la seva creació. Defensora de la llengua, professora, dinamitzadora i assessora lingüística. Tanco els ulls i la veig corregint el nomenclàtor de Rubí. Estima la llengua i en té cura. Si Rubí tingués un carrer amb aquest nom seria un carrer ple de vida… Imagino, també, una plaça amb tauletes rodones de marbre, amb peu de ferro forjat i treballat… o taules de fusta plenes de gent compartint experiències, escoltant un espectable de petit format o, fins i tot, escoltant recitar la Roser”.

Lídia Juste Pujol, comunicadora rubinenca

“Jo dedicaria un carrer o un espai públic a Maria Rusiñol qui va ser molt coneguda a la ciutat per la seva tasca com a infermera durant dècades. Va ser una dona avançada al seu temps. La Maria primer va treballar com a infermera en una empresa, i després de la rierada va començar a fer la mateixa feina però a domicili. Una feina ingent: en un sol dia havia arribat a posar 100 injeccions, arribant a fer recorreguts a peu fins a Sant Muç. Però hi ha moltes més dones que es mereixerien un reconeixement per part de la ciutat, com la Paqui Cruz, una incansable lluitadora contra el franquisme.”

“Des de Ca n’Oriol ja estem treballant per tal que en el nostre barri hi hagi un carrer o una plaça dedicada a Montserrat Rovira Pagès. La Montserrat va venir a viure a Ca n’Oriol el 1971, després d’anys exiliada durant el franquisme. Va formar part de l’AV des dels seus inicis i fins i tot va ser presidenta. Se la recorda perquè va ser una dona carismàtica i sempre estava encapçalant manifestacions per aconseguir millores pel barri, com l’asfaltat dels carrers o l’aigua corrent a les cases. Va ser militant del PSUC i va anar a les llistes del partit a les municipals del 79. De fet, també presentarem uns premis que duran el seu nom”.

“Jo crec que Maria Blanca, l’única rubinenca que, segons l’historiador local Eduard Puigventós, va ser acusada de bruixeria, com a mínim fins ara, seria una dona que podria tenir un carrer a la ciutat. No hi ha molta informació d’ella, més enllà que va viure entre els segles XVI i XVII i que va ser denunciada per bruixeria. Com a gallega a qui interessen les meigues, crec que és interessant. També es podria dedicar un carrer a Elisa i Marcela, dues mestres gallegues que van ser el primer matrimoni entre dues dones que es va registrar a Espanya, l’any 1901, tot i que Elisa va haver de fer-se passar per un home”.