Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Ciutat del futur vs Ciutat ideal

Encuriosit per la nova tendència d’utilitzar la IA (Intel·ligència Artificial), li vaig demanar que fes una imatge de la ciutat del futur. De primer va sortir una representació amb una vista a vol d’ocell que seguia els patrons cinematogràfics de ciència-ficció, amb edificis alts metàl·lics, amb gran quantitat de vehicles voladors de mides diferents i amb tot el conjunt envoltat d’una atmosfera nebulosa densa, grisa i fosca. No em va convèncer. Vaig suposar que li havia fet les peticions (prompts en diuen) malament. M’havien explicat que la IA vol que la vagis corregint per millorar els resultats. Li vaig demanar que fes el mateix, però arran de terra. Canviar el punt de vista ajudaria.

El resultat no es va fer esperar, va aparèixer un carrer solitari sense ni una ànima amb els edificis d’abans, amb els mateixos vehicles voladors i amb l’aire més pol·lucionat, fosc i dens, però vist tot des d’un angle baix, a peu pla. Vaig insistir per veure si sortia alguna cosa més humanitzada, li vaig demanar que hi poses persones. Llavors els vehicles voladors es van esfumar i van aparèixer uns nens que duien unes mascaretes de gas. No era el que esperava. En els carrers del futur no es podrà respirar i anar pel carrer a cara descoberta, serà una aventura i un perill per la salut. Ho pintava molt malament. No vaig voler demanar-li a quin any es produiria aquella imatge, tant era que fos poc o molt llunyana, no era gens il·lusionadora.

Si l’AI treballava a partir dels milions de dades que té a l’abast i dona com a resultat aquella ciutat de futur, allò no pintava gaire bé. Per què no tenia en compte les idees dels urbanistes, ecologistes o medi-ambientalistes que estan fent propostes per tal d’anar vers unes ciutats i territoris sans. Perquè, sembla ser, només són idees per les quals la IA no està preparada per fer-ne cas. Només atén les evidències no les idees.

Per demanar que fes una imatge d’una ciutat saludable, neta, feliç, vaig haver d’esborrar la paraula futur i posar la paraula ideal. Finalment, la IA va donar una fotografia d’una ciutat molt normal, sense res d’extraordinari, un carrer sense cotxes amb nens jugant, ple d’arbres amb bones ombres. La ciutat ideal era d’una normalitat i simplicitat espectacular.

NOTÍCIES RECENTS