Cossos, rostres i matèria a l’exposició “Conexión edRa”

El diàleg artístic entre pintura i escultura pren forma a l’Escola d’Art i Disseny edRa de Rubí

Judit Moldes

---

Del 14 de gener al 6 de febrer de 2026, l’Espai Expositiu Pepa de Haro de l’Escola d’Art i Disseny edRa ha acollit Conexión edRa, una exposició col·lectiva que reuneix l’obra de tres artistes units tant per una relació d’amistat com per una passió compartida per l’art: Pep Borràs, Pepe Farrés i Orland Jansà. La mostra proposa un recorregut visual i conceptual que gira principalment al voltant del cos humà i el retrat, temàtiques abordades des de disciplines, tècniques i llenguatges diversos. Aquesta pluralitat de mirades ofereix al visitant una lectura rica i complementària, en què cada artista aporta una veu pròpia dins d’un diàleg comú.

Un dels grans encerts de l’exposició és la varietat tècnica i material. En primer lloc, Pepe Farrés presenta una selecció de retrats i dibuixos de model al natural realitzats amb diverses tècniques, com l’acrílic, el carbó, l’aquarel·la i el pastel. Aquestes obres es caracteritzen per una gran intensitat expressiva i per un treball acurat de la llum, que contribueix a donar profunditat i vitalitat a les figures representades. L’artista demostra una notable habilitat a l’hora de captar no només els trets físics, sinó també el caràcter i la personalitat dels retratats, establint una connexió directa entre el model i l’espectador. Aquesta capacitat es fa especialment evident en la seva sèrie dedicada als músics, on el gest, la mirada i l’actitud transmeten el ritme, l’energia i l’emoció pròpies de la pràctica musical.

“Formes carregades de significat”

Orland Jansà, per la seva banda, presenta una producció artística àmplia i heterogènia que abraça disciplines diverses com el dibuix, la pintura i l’escultura. En el seu treball utilitza una gran varietat de materials i tècniques, entre els quals destaquen el pastel, l’oli sobre tela, la ceràmica i el fang, fet que posa de manifest una clara voluntat d’exploració i d’experimentació plàstica. Aquesta diversitat de llenguatges li permet abordar diferents registres expressius i aprofundir en una recerca constant de formes, textures i volums. Algunes de les seves obres, com la pintura titulada Germans, sobresurten per la delicadesa del seu tractament i per una atmosfera de gran tendresa, oferint una mirada íntima i profundament personal que connecta emocionalment amb l’espectador.

Finalment, Pep Borràs presenta un conjunt d’escultures realitzades a partir de materials reciclats, que posen l’accent en els processos de transformació i reutilització com a eixos fonamentals del seu treball. A través d’aquestes peces, l’artista dona una nova vida a elements aparentment descartats, convertint-los en formes carregades de significat. En aquest context, destaca especialment l’obra Columna sense fi, concebuda com un homenatge clar i conscient a Constantin Brancusi, referent indiscutible de l’escultura moderna.

“Un espai de referència artística”

L’espai expositiu, de caràcter clarament industrial, funciona de manera especialment efectiva en la presentació de les obres escultòriques. L’amplitud de la sala, els materials visibles i l’alçada de l’espai contribueixen a reforçar la presència física de les peces, que guanyen volum i contundència en aquest entorn. La il·luminació, resolta principalment mitjançant focus de petit format que projecten la llum de manera directa sobre les obres, resulta en general encertada, ja que permet destacar peces concretes i generar punts d’atenció clars. Tot i això, es troba a faltar una major coherència lumínica, atès que alguns focus romanen apagats i provoquen zones menys afavorides dins del recorregut.

Tanmateix, aquest mateix espai presenta certes dificultats a l’hora d’acollir les obres pictòriques. Les parets amb elements estructurals visibles —com canonades o quadres elèctrics—, així com la ubicació de la sala entre un passadís i una aula en funcionament, introdueixen distraccions visuals que resten protagonisme als quadres. Aquesta problemàtica es fa especialment evident en la paret de vidre que dona directament a una aula, on diversos retrats perden força i dificulten una contemplació pausada. En aquest sentit, l’exposició posa de manifest que, tot itractar-se d’un espai molt adequat per a l’escultura, no és el context més idoni per a la pintura.

Malgrat aquestes limitacions, Conexión edRa es presenta com una proposta sòlida, coherent i ben articulada, que permet descobrir tres trajectòries artístiques diferents però connectades per una mateixa sensibilitat. La mostra convida a observar el cos humà i el retrat des de múltiples perspectives, posant en relleu tant la diversitat de llenguatges com els punts de trobada entre els artistes, i consolida l’Espai Expositiu Pepa de Haro com un espai de referència per a la creació i difusió artística local.

En conjunt, Conexión edRa destaca per la seva capacitat de generar diàleg entre disciplines, tècniques i mirades diverses, així com per la complicitat evident entre els tres artistes participants. Tot i les dificultats derivades de l’adequació de l’espai per a determinats llenguatges, l’exposició ofereix una experiència rica i significativa, tant a nivell formal com conceptual. La coherència del discurs expositiu i la qualitat de les obres presentades reforcen la idea de connexió que dona títol a la mostra i la consoliden com una aportació valuosa dins del panorama artístic local.

NOTÍCIES RECENTS