LogoWeb02-01LogoWeb02-01LogoWeb02-01
  • Inici
  • Actualitat
    • Reportatges
  • Política
    • Eleccions Municipals
      • Entrevistes als candidats
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
  • Entrevistes
  • Opinió
  • Hemeroteca
  • Contacte
Reconeixement als agents de la Policia Local i voluntaris de Protecció Civil que van ajudar en pal·liar els efectes de la DANA
13 de juny de 2025
L’Ajuntament treu un dels dos sortidors de la plaça Pearson
13 de juny de 2025

El manteniment urbà, eina política?

URBANISME CASOLÀ (o d’estar per casa)
Josep Mila

Josep Milà i Alba
Arquitecte, dibuixant i escriptor
a estones, rubinenc

13 de juny de 2025

“Al barri tal no enceneu els llums fins a les dotze de la nit, allà no hi tenim cap votant.” Us imagineu aquesta frase dita per algun hipotètic edil d’un hipotètic poble? Ben segur que provocaria una dimissió fulminant, amb queixes, manifestacions de veïns i oposició i titulars denunciant discriminació i autoritarisme. L’enllumenat és un servei bàsic i compta amb unanimitat política: ha de funcionar arreu, sense diferències. Un edil capaç de dir tal bajanada sembla impensable. Però realment ho és? Avui dia, amb Trumps de torn…

Si tornem a l’àmbit local, l’enllumenat no admet discussió: o hi ha llum o no n’hi ha. És fàcil de valorar i, també, fàcil de deixar en mans dels treballadors experts que, gràcies al seu coneixement, aconsegueixen un funcionament gairebé impecable —tret, és clar, d’una apagada global o d’alguna pífia humana, que també n’hi ha. Conclusió: les decisions polítiques no caben en la gestió d’un servei regit per variables tècniques. Per extensió, el manteniment global d’una ciutat, que requereix tota una especialització, tampoc hauria de venir determinat per parers partidistes.

Si una vorera no té prou amplada, no cal que un regidor ordeni eixamplar-la: hi hauria d’haver un protocol que n’obligués la correcció. I si no hi hagués pressupost, el càrrec electe hauria de gestionar-ne l’obtenció, i si no ho sabés fer, plegar.

Es veu per on vaig: convé deixar que els tècnics i experts facin la seva feina. Hi ha accions municipals que haurien de ser mecàniques. Oi que si es fon un llum, es canvia de seguida? Amb el mateix criteri s’hauria d’actuar en els altres aspectes automatitzables. Els estudis ho demostren: analitzar i programar tasques optimitza costos, millora el temps de resposta i permet una gestió eficient del pressupost. No és el mateix destinar un vehicle i dos operaris per canviar una paperera en tres hores, que aquest mateix equip, de manera racional i coordinada, en canviï deu en el mateix temps. Els municipis disposen de les eines informàtiques i personal qualificat per fer-ho.

Però, ai senyor! Si s’automatitzen les accions de manteniment, on queda l’espai per manar? Si no poden triar quina vorera s’arregla i quina no, si es posa un banc o no, si es talla un arbre o no, … on queda el seu comandament? Els galons han de lluir. Un sergent s’ha de fer notar. Què faran els manaires quan ja no tinguin el privilegi de concedir la gràcia d’arreglar una font a demanda d’un simpatitzant del partit? Els pot agafar un atac d’orfandat decisòria i pèrdua d’imatge jeràrquica.

Però s’equivoquen: tenen molt de camp per recórrer. Si no perden el temps amb galindaines diàries, amb reunions posturals i propagandístiques, i amb interminables —i falses— negociacions entre partits, podrien destinar la seva capacitat de pensament a una altra dimensió de la ciutat.

Arreglar una plaça deteriorada no hauria de formar part ni de negociacions ni d’interessos de partit. És una obligació que s’hauria de portar a terme sense discussió i ser pura gestió d’obra i pressupostària. Si els polítics no es distreuen amb aquestes “foteses”, podrien pensar en la ciutat del futur, si la volen com a producte d’un pensament progressista o regressiu, amb identitat o sense, moderna o ancorada.

És possible una diferenciació del disseny urbà segons una ideologia o una altra? Sí. Com a arquitecte, puc afirmar que fer evolucionar una ciutat en un sentit concret és més senzill del que sembla. És el càrrec electe qui ha de dir cap a on vol anar. No cal inventar res: hi ha mil exemples. Als tècnics, ens pertoca aportar el coneixement i aquest apunta en la línia del progressisme en la majoria de les ciutats. Els trets que el defineixen són recurrents arreu: mobilitat sostenible, vies verdes, carrils pedalables, eixos vianalitzats, transport públic potent, aparcaments perimetrals, rondes de trànsit extern, infraestructures verdes que connectin barris amb espais naturals, habitatge assequible i serveis bàsics (educatius, culturals, esportius i sanitaris) distribuïts per barris. És fàcil enumerar-los: formen part de gairebé tots els programes dels partits autoanomenats d’esquerres —i fins i tot d’alguns de dretes.

És aquí on vull incidir. Els programes no han servit per a res. Són fum. Però això només es descobreix amb el temps. Amb l’edat. És quan analitzes les accions reals que te n’adones que marcar uns objectius no és suficient si després no se segueixen. Es preveu una cosa se’n fa una altra i se la vesteix del color que interessa, com si el ciutadà fos mesell. On és l’oposició? Quan un tècnic explica que posar aparcaments en una zona verda és propi de les dretes (legítimes, per cert), i se’l fa callar perquè “es posa en política”, tot es perverteix: Ni el tècnic fa política ni el polític és d’esquerres.

Share on X (Twitter) Share on Facebook Share on WhatsApp Share on Telegram Share on Email

NOTÍCIES RECENTS

  • Un detingut i dos agents dels Mossos ferits en una concentració il·legal de motoristes a Can Jardí
  • Un 80% de l’alumnat del Programa SEFED, que es basa en la simulació d’empreses, troba feina
  • La selecció espanyola fa ple a la fase de grups i es prepara per als quarts de final
  • L’empresa rubinenca Robin Hat, reconeguda pel seu talent innovador per Pimec Vallès Occidental

Notícies relacionades:

  1. Diorames
  2. Rubí, ciutat gran o poble?
  3. Urbanisme casolà (o d’estar per casa): Els aparcaments treuen mala nota

Subscriu-te al butlletí setmanal de Diari de Rubí

EL + LLEGIT

Gastronomia

Les varietats de la síndria

XARXES SOCIALS

Versió digital de Diari de Rubí, amb tota la informació, l'actualitat i notícies de la ciutat.

Contacte

  • 609 03 22 89
  • [email protected]
c. Pere Esmendia, 25, 1r 2a

Informació

  • Avís legal
  • Política de privacitat
  • Política de cookies
  • Mapa del lloc
© Diari de Rubí. Tots els drets reservats. Diseño web en Rubí: Turipano360
Fem servir cookies per assegurar que et donem la millor experiència al nostre web. Si continues fent servir aquest lloc, assumirem que estàs d'acord amb això. Acceptar