“El nostre club necessita més suport per part de la ciutat”

ENTREVISTA | KARLOS LIGERO I TIAGO SANTOS – Entrenadors dels equips absoluts femení i masculí de waterpolo del CN Rubí

A una setmana de l’inici de la nova temporada, el Diari de Rubí ha pogut parlar amb els dos entrenadors dels equips absoults de waterpolo del Club Natació Rubí, Karlos Ligero, del femení, i el retornat Tiago Santos, míster del masculí. El primer equip femení fa una pasa enrere després del descens de l’any passat i tornarà a jugar a Primera Divisió després de 15 anys a l’elit del waterpolo nacional, on si permaneixen, per cinquena temporada consecutiva, l’absolut masculí, on Santos arriba per alleugerir la càrrega de treball al rubinenc Ferran Pascual, qui ara serà segon entrenador mentre ho combina amb el seu rol de seleccionador amb Portugal.

Com adopteu els entrenaments en funció dels rivals?

Karlos Ligero (KL): Ara a inicis de temporada no hi ha tanta adaptació, sinó que es un tema més físic, d’agafar ritme i anar pujant progressivament les càrregues, tant al gimnàs com a l’aigua, agafant una mica de sensacions. Ara que ja hem acabat la pretemporada, comença aquesta part de l’any on anem introduïnt més part tàctica i tècnica. Després, durant l’any, si que es veritat que una mica en funció del rival cambiem. Nosaltres amb les noies començem la setmana d’una manera més general, una mica més física que tàctica, i quan s’apropa el partit llavors si fem una preparació per atacar aquells punts forts o dèbils que té el rival i que tenim nosaltres, per poder adaptar el nostre joc.

Tiago Santos (TS): Nosaltres fem unes sessions de vídeo a la setmana, i d’aquesta manera adaptar-nos. Sí que és veritat que crec que és important, per a nosaltres almenys, i ara mateix estem en ella, crear una línia de joc, un model de joc, una identitat col·lectiva, que encara no tenim, i que és més important que ara mateix estar a pensar en un rival A, B o C. Crec sincerament que tota la primera volta, i més nosaltres que ens juguem molt al novembre i desembre, hem de ens centrar en nosaltres molt més que centrar-nos en un hipotètic rival.

Com gestioneu la càrrega d’entrenaments en les setmanes de doble partit?

TS: Nosaltres treballem per microcicles, normalment un microcicle és setmanal, però sí que és veritat que per exemple nosaltres quan juguem contra Barceloneta o Sabadell ho fem de dues setmanes. En aquestes setmanes jo intento que, d’una banda, donar-los algun espai mental i que estiguin lliures, que sigui dilluns o dimarts, i després ja carregar en aquestes setmanes perquè després en l’altra setmana puguem preparar el partit següent.

KL: Nosaltres primer ens estem adaptant a la categoria, ja que és una mica diferent, perquè no coneixem tant als rivals i no sabem quin rival ens donarà una miqueta més de marge per a tenir setmanes més atapeïdes a nivell físic i quins menys, llavors primer adaptar-nos una mica a la categoria i veure com funciona. Si que hem introduït un ingredient que abans no teníem, que és molts més viatges i desplaçaments, que això ens farà alterar una miqueta la setmana, sobretot el final de setmana i l’inici, perquè no és el mateix un partit un dissabte aquí prop de casa que un viatge de dissabte i diumenge i tornar amb la càrrega i la fatiga. Al igual que el Tiago, tenim setmanes de més intensitat, donem espais mentals, espais lliures perquè també puguin desconnectar i aprofitar els espais d’entreno per a tenir més càrrega. I de setmanes de rivals més directes estrènyer una miqueta més en el que és la tàctica, en què l’equip estigui molt ficat mentalment i alliberar una mica la part física per a arribar en plenes condicions al dissabte.

Com treballeu la cohesió i la motivació entre els jugadors?

TS: És un tema molt interessant en el que treballem ara mateix perquè és un tema que a mi m’interessa molt i el valoro moltíssim. Fem una mica de tot, fins que aconseguim donar-li amb la tecla. En el meu cas, sóc un entrenador bastant pròxim per a ells i intento ser-hi a prop i intentar entendre les seves sensacions. Treballem molt el dia a dia, som presents, som a prop, creem dinàmiques de grup, de treball i és una cosa que tinc molt present. Ara mateix, amb l’equip actual, sincerament és una de les meves preocupacions i on estem més ficats i a gastem més hores. Moltes xerrades, moltes dinàmiques col·lectives. Intentem buscar una cosa diferent, alguna cosa que no tinguem fet encara, perquè és un tema que jo veig súper important per a l’equip d’enguany.

KL: Per nosaltres al final jo crec que és una miqueta més fàcil que la situació dels nois, ja que és un equip que és bastant compacte ja de l’any passat, no ha tingut molts canvis. L’any passat és una cosa que nosaltres vam treballar molt i crec que ho aconseguim perquè va ser un equip que es va mantenir unit fins al final i això va ser molt important. Estem a la mateixa línia, parlar molt amb elles, entendre que cada jugadora és diferent i no cal tractar-la a totes iguals però sense que cap senti que té uns privilegis diferents, sent el màxim professionals possibles. I estar molt al damunt d’elles, entendre-les. Com ha dit el Tiago, al final no són esportistes 100% professionals i això cal entendre-ho i cal donar-los les facilitats perquè puguin donar el màxim rendiment aquí. Intentar continuar aquesta línia amb dinàmiques, amb xerrades, amb coses que els treguin una mica de la piscina perquè el grup sigui unit ja que al final crec que és una clau important que els grups, més que només joc, tinguin una mica més, tinguin connexions i vincles i això reforça molt als equips.

I entre entrenador i jugador, com treballeu aquesta confiança?

TS: Jo els transmeto cada dia que són importants, que comptem amb ells, que en el meu cas, i sé que el Karlos és igual, puc parlar amb pels dos, ens preocupem d’ells perquè no és el jugador, no, és la persona que juga el waterpolo i jo sempre vaig tenir una connexió molt gran amb tots els jugadors d’on sigui, per això mateix, perquè ells no tinguessin aquesta necessitat, aquest vincle i treballem amb ells d’aquesta forma, sent presents, el treball d’entrenador és de 24 hores a 7 dies, 365 dies, mai et treus, mai et lleves, mai poses off i jo, d’aquesta forma, sé que enguany estem, fent  questionaris, que ells opinin, que treguin totes les seves frustracions, les seves pors, la qual cosa pensen que podem millorar i bàsicament això és, una atenció diària, atenció 24 hores a 7 dies, 365 dies.

KL: Al final crec que es el que ha dit el Tiago, que els dos equips funcionen molt semblants també, fins i tot en els staffs hi ha línies en comú, com pot ser Miquel Moyano o Ferran (Pascual), que també ajudenen coses de gestió amb les noies. Parlem molt entre nosaltres, que el jugador se senti estimat, que pugui comunicar-se, que tingui confiança, acceptar, no fent crítica, sinó d’una forma constructiva, qualsevol comentari que pugui ajudar a créixer-nos, tant a nosaltres com a elles. Jo crec que, tant per part meva, com el Tiago, com el Ferran, els que estan més en el dia a dia, el Dani (Gómez), crec que tots ho acceptem bé i estem en aquesta línia. No és acceptar-ho, és que volem que hi hagi aquest feeling i aquesta línia de comunicació per a poder créixer entre tots i donar confiança, que ens entengui a nosaltres i nosaltres entendre’ls a ells, crec que és la clau.

Aquest estiu hem tingut molts jugadors internacionals, l’Aran Pina al masculí sent campió del món sub-20, al femení la Luna Vara i l’Erika Douton campiones d’Europa. Com identifiqueu el potencial dels jugadors joves? Quina cosa veieu que us diu: aquest o aquesta serà bo?

KL: Primer de tot, que jo sempre dic que aquí hem treballat tant en línia de nois com noies amb jugadors internacionals, està en ells. El jugador és l’esforç del dia, és el talent, que hi ha una part de talent que sense ella no poden arribar a aquests nivells. I després des de petit aquest jugador s’identifica ja, perquè ja el veus que és molt treballador, que és un jugador que és diferent,que té una cosa especial. Jo sempre dic que aquests jugadors crec que és més important cuidar-los en el àmbit mental i acompanyar-los a créixer com a esportistes i també com a persones que entenguin on estan, que treballin, que toquin de peus a terra. I a partir d’aquí, quan veus un talent així, només pots ajudar-lo, acompanyar-lo, exigir-li, perquè al final tu ets el seu referent esportiu. I que a poc a poc vagin creixent. Si hi ha talent, alguns arriben, uns altres no. Arribar a aquest màxim nivell, com l’Aran, com l’Erika, com a la Lluna, és molt difícil, hi ha molt pocs esportistes. I tenim la sort que en el club hi ha hagut bastants, però sempre intentem ajudar-lo en tot el que podem.

TS: Crec que el secret o la clau del Club Natació Rubí és que la seva pedrera va tenint qualitat, té quantitat i qualitat. El que es fa aquí, jo soc de fora, però el que es fa aquí és espectacular. La gent del Rubí son un exemple per a tot el waterpolo espanyol. Aquest jugadors que dius, aquests talents, l’Aran en el cas masculí, que jo tinc més present, i altres que també tenim, jo sempre dic que nosaltres no tenim altre obligació  que deixar-los estar tranquils, no molestar-los, no corrompre’ls, deixar-los gaudir del waterpolo, donar-los les eines més ètiques, més de treball, més mentals, perquè l’Aran ja es sabia ja des que va entrar aquí, o l’Elena Ruiz i més, que aquest club els deixa créixer al seu temps.

Especialment les noies tindreu que viatjar molt. Quins protocols utilitzeu per recuperar-vos d’un partit que suposi estar un cap de setmana sencer fora?

KL: Protocols, els que dins dels recursos que tenim podem tenir a la nostra mà. Valorem una miqueta el tipus de viatge, la càrrega, i després adaptem la setmana en funció del que venim. Hi ha viatges que són més exigents, ja sigui per les hores o pel que siguin, que uns altres que poden ser més pròxims i que en quatre o cinc hores pots haver-los fet. El nostre protocol sempre és una miqueta tornant-lo d’abans, parlar amb la jugadora, veure com està físicament, veure com està emocionalment, perquè aquí influeix tot. El resultat també influeix a vegades, quan vens de guanyar tothom vol entrenar el dilluns i quan no costa una miqueta més. Valorar-ho tot, veure com estem, i a partir d’aquí adaptar les càrregues una mica sense deixar de treballar, perquè tornes un diumenge i el dissabte següent ja tornes a competir.

TS: Son curioses aquestes preguntes, no perquè no tinguem resposta per a elles, però crec que la gent no té la noció de la realitat que tenim. Clar que nosaltres sabem d’un milió de protocols per a recuperar als jugadors, però la veritat és que el que necessiten és anar a treballar el dilluns, perquè tots treballen. És a dir, juguem una lliga professional, contra jugadors professionals, dins els nostres professionals, que la veritat no són en molts aspectes i aquest és un d’ells. Nosaltres sí que aquest any farem una cosa diferent, ja el vam fer la setmana passada, que es entrenem el partit més un, és a dir, nosaltres moltes vegades jugarem dissabte, entrenem diumenge per a recuperar, donem festa dilluns i ja començaríem a preparar la setmana dimarts. Però això també requereix un gran sacrifici dels jugadors, que tinguin el seu diumenge ocupat. Veurem com ens surt. Això ha d’anar gairebé com a dia a dia, setmana a setmana, mirar bé les nostres sensacions, i sí, nosaltres de viatges tenim només tres viatges, un així molt dur, que val per molts que es el viatge a Ceuta, però res, també està bé viatjar, és un moment en què estan junts, poden estar junts, poden connectar, i en la divisió d’honor en aquest nivell és molt còmode.

Com gestioneu les lesions? Sobretot quan arriben en els moments més complicats de la temporada?

TS: Per a mi ara mateix és el moment més difícil de la temporada a nivell de lesions, jo des que vam ascendir a Divisió d’Honor ja fa algun temps, tenia molt present que havien de tenir físic, que el club havia de tenir un pressupost per a físic. A l’inici ha estat difícil perquè no hi havia aquesta visió, però és fonamental, avui tenim un físic que està bé, tenim al Moyano que està fent un treball espectacular en la preparació física, controlem les lesions, estem molt pendents, també tenim a l’Adri, que és el metge esportiu que ens ajuda, és una preocupació constant i el tenim molt controlat. També tenim pocs jugadors i hem de cuidar-los, i les lesions ara mateix en l’inici de la temporada sí que ens preocupen, després durant la temporada, a no ser que hi hagi una cosa greu, no em preocupa tant.

KL: Molt semblant, perquè al final la línia a nivell de fisioteràpia, com ha dit el Tiago, amb Evoluciona, de metge que és l’Adri i del preparador físic, que s’encarrega una miqueta també de registrar les lesions, de fer un seguiment, d’adaptar tot el tema de gimnasos, també Moyano, que com ha dit el Tiago fa un treball espectacular amb els dos equips i estem súper contents amb ell, perquè és una persona excepcional a més,, tant masculí com femení, en l’apartat físic segueix una línia molt semblant, les persones que fan la unió entre els dos equips són les mateixes, llavors és la mateixa resposta pràcticament.

Com a entrenadors, quin creieu que ha sigut el vostre millor  i pitjor moment?

TS: El meu millor moment? Espero que a un li hagi arribat. El meu pitjor moment? Mira, jo ja porto una trajectòria molt gran, i sincerament vaig aprendre que no hi ha pitjors moments o millors moments, és a dir, no és la victòria ni la derrota que t’influencia el dia a dia. No et sabria dir un pitjor moment. Mira, i si ho haig de dir, el pitjor moment per a mi ha estat en el primer any que estàvem en divisió d’honor, però per altres motius, ja acabava de ser pare i vivia en un binomi, ara vaig, em quedo a casa, què faré? Això sí ha estat molt difícil, i en aquest moment sí que vaig necessitar l’ajuda externa per a recompondre i per a donar-me eines. Ja avui a dia no tinc millors ni pitjors moments, som el que som i tenim el que tenim. Segurament que Karlos, l’any passat, haurà estat trist pel qui la classificació, però jo t’asseguro que avui a dia és moltíssim millor entrenador, i jo ja vaig passar pel mateix i em va passar exactament igual.

KL: La resposta és semblant. Potser et podria dir el mateix, que el final de temporada passada, a nivell emocional de derrotes, pot ser el pitjor, i alhora veure com un equip que ha treballat tot l’any d’unió, fins a l’últim segon, intentar salvar-te, acabar un partit, i que els propis jugadors, equip, club, et donin suport, estiguin amb tu, pot ser també un dels millors, però per dir-te algun, crec que en els sis anys que porto aquí, entre primer i segon, hem tingut molt bons i molt dolents, i tot és creixement. Els dolents et fan millor, els bons a vegades et fan millor o pitjor, perquè et creïs alguna cosa que no ets, intentar els peus en el sòl, saber on estem, el club que és, quins són els nostres objectius sense sortir-nos d’aquesta línia, i tots els moments et donen una cosa bona o una cosa dolenta. No em podria quedar amb cap, en concret

Teniu algun referent com entrenador?

TS: Sí, jo tinc diversos referents, soc un friki de l’esport. Jo veig l’esport fa molts, molts anys. Tinc molts referents de l’esport en general, soc molt futboler, veig molt futbol. Per a mi, Bielsa (ex-entrenador de la selecció Argentina, campió olímpic al 2004), per a mi és un entrenador referent. Al ser portugués també et diria Mourinho a un altre nivell. Però també a totes les modalitats, del waterpolo també. Actualment diria com a referent en la lliga, a mi m’agrada molt Andrei Josep (CN Barcelona), seria un referent ara mateix. Però clar, David Martín. de la selecció espanyola, màxim referent. I com a jugador, Felipe (Perrone). Ara ja no juga, però Felipe serà sempre un referent per a mi. I en el meu propi club, per a mi, els majors referents són, i és veritat perquè és el que treballem cada dia, els referents són les persones que tenim cada dia a la nostra volta. I nosaltres, per exemple, tenim la gran sort de tenir al Dani Gómez que per a mi és un gran referent, si no és el major referent aquí a Espanya.

KL: Jo no et diria que tinc un en concret. Sempre he intentat mirar a molts entrenadors, cadascun amb el seu perfil. Hi ha molts diferents. Crec que al final està bé tenir referents, però tu has de ser tu mateix, perquè jo no puc intentar ser el Tiago, ni el Tiago pot intentar ser jo. Som molt diferents, però segur que jo puc aprendre coses d’ell i ell de mi. Com ha dit, del Dani també mirant molt. Jo sí que vaig tenir un entrenador que aquí va ser el meu primer, que és Manel (Llobregat), que em va portar durant la meva infància a les categories a Terrassa. I és una persona a la qual vaig aprendre molt, sobretot a nivell de gestió de base i de categories. I et diré que és la persona de la qual més coses he agafat, però amb tothom que he treballat, que he vist i que he parlat, al final agafar alguna cosa d’interessant de cadascun sempre és important.

En els anys que porteu com entrenadors, ¿creieu que heu evolucionat en la vostra manera d’entrenar?

TS: Clar, perquè si no evolucionessim, estaríem perduts. Un entrenador és això, és constantment, almenys jo penso així, i els que conec estan constantment actualitzant-se, pensant, veient com podem millorar, créixer, equivocar-se, millorar, i va d’això.  Si pensem que fa 20 anys jo era entrenador a Portugal, no tinc res a veure. Ja no som les mateixes persones. Els entrenadors hem de tenir una postura diferent de l’edat, de voler aprendre, de voler millorar, i de voler créixer i créixer.

KL: Et diria que ja no any a any, pràcticament setmana a setmana hi ha situacions, hi ha gestions, hi ha diferents coses que et trobes i tot et fa evolucionar, i si no evoluciones, aquí en aquest esport i en qualsevol esport, i en la vida en general, estàs perdut, és impossible. Va molt ràpid, i a l’esport a més va molt ràpid i en qualsevol moment canvia tot i has d’adaptar-te, evolucionar, intentar ser cada dia millor i equivocar-te, perquè t’equivoques moltes vegades, i d’aquesta vegada que t’equivoques, aprendre i canviar, i evolucionem. Et diria que dia a dia, pràcticament.

Com equilibreu la vostra vida personal amb la d’entrenador?

KL: Aquesta es molt bona.

TS: Crec que no hi ha una recepta per a tots igual, cadascú té la seva manera de ser, el seu nucli familiar, els seus interessos, és a dir, tot és diferent. I jo, en el meu cas específic, em costava una mica, és a dir, no hi havia equilibri. Jo era tot atrapat i poc família, o amics, o altres coses. I amb el temps, doncs, vaig anar aprenent i tenint eines per a aconseguir completament, en vacances, no pensar en el waterpolo. És un procés. Jo ho vaig veure des que va néixer la meva filla, així que ha estat un punt d’inflexió. Jo no volia portar els problemes de Waterpolo a casa i a la meva dona no li agrada res l’esport cosa que és molt positiu a per a mi. Després tinc els meus rituals, les meves eines per a no portar aquest tema a casa. Avui dia, doncs, estic molt més amb la família que amb el waterpolo. He estat un any parat perquè volia estar amb la meva dona i amb la meva filla. Ho adoro molt més ara. I crec que cadascun té el seu temps també. Potser més quan ets més jove, doncs, tenia altres prioritats, però avui dia jo ho aconsegueixo separar molt bé.

KL: És difícil, però és una mica la línia semblant. Al final, saber tenir temps per a tu crec que és molt important. Saber no portar-te tot a casa. És veritat que la feina d’entrenador, com hem dit abans, no desconnecta mai. És 24 hores. Però amb el temps, hi ha una cosa que m’he adonat que quan surts enfadat, trist, qualsevol cosa, et dura la mitja hora d’arribar a casa i desconnectar perquè també necessites temps per a la teva ment reinicialitzar i sanejar-la. Jo, en el meu cas, tinc sort que la meva parella és del món del waterpolo també i m’entén una miqueta i sap donar-me l’espai quan el necessito. Però crec que amb els anys sí que això ho he millorat molt. Sortir del club, pensar una miqueta en el cotxe i quan arribes a casa, una dutxa i oblidar-te una mica fins a l’endemà i posar-te a treballar una altra vegada. Perquè si no, t’obsesiones i al final et crea una dinàmica negativa en tu que transmets als altres, tant el teu entorn familiar com quan vens l’endemà. Com ha dit el Tiago, s’ha de deixar una mica de costat i reinicialitzar per a tornar.

TS: Al final aprens a relativitzar. Jo, almenys, ja no vaig a totes les batalles. Crec que ja vaig aprendre on haig d’anar. Em sembla un tema superinteresant i poc valorat. La gent que ve al partit pensa només en i per què no poses a l’esquerra o a la dreta i no em com està l’entrenador. Quan va bé, tu estàs tranquil, sense estrès. Però quan va malament, tot és molt complicat. Per sort també tenir una persona que et pugui comprendre i et pugui ajudar és molt important. Aquesta part de l’entrenador, aquesta connexió, és molt molt important.

Ja estem a la part final de la pretemporada, la setmana vinent comença la lliga, que agafeu d’aquest tram inicial?

TS: Les valoro positivament. Han estat setmanes dures. La veritat és que els primers quatre partits de la Lliga són d’un grau d’exigència molt molt gran. Decidim estar tranquils, tots els partits amb molt d’aprenentatge, gairebé de promoure l’error, perquè sento que nosaltres necessitem d’alguna cosa més. Necessitem crear una cohesió grupal més forta. Jo crec que estem en una línia positiva. Tot el que ara estem sofrint ens donarà fruits. Estic content. Veig una bona intenció de tots i això és molt important. Sent clars, nosaltres avui dia podem guanyar un quart o dos quarts al quart de la Lliga, com després ens poden ficar en un 6-0 fàcil qualsevol equip de la Lliga. Llavors estem en això, en aquesta cohesió grupal. Ara com ara, estic content, però hem d’evolucionar. No podem quedar-nos per aquí. Aquest ha estat el punt fonamental de la pretemporada, crear una dinàmica de grup, una germanor que avui dia comença a haver-hi una miqueta, però estem ben lluny del que volem.

KL:  De moment, l’actitud, el compromís que veig, m’agrada. Hem de tenir en compte que dins de les condicions que estem en el club, que tant en Tiago com jo, no podem tenir tot el perfecte per a arribar a un inici de temporada al màxim nivell, perquè a nivell d’espais, de gimnàs, de jugadors que no són professionals, tenim el que tenim. Això ens obliga a enfocar-ho una miqueta més a llarg termini, a prioritzar, com ha dit ell, dinàmiques, cohesions de grup, i potser no arribarem a la jornada 1 físicament com poden arribar altres equips que són molt més professionals, però nosaltres estem enfocats al fet que el final de temporada aquest rendiment sí que estigui al nivell d’aquests equips. Jo el que vaig aprendre l’any passat, una cosa molt important, que és que les notes al juny, com diu el nostre amic Moyano, que tu pots començar molt bé i acabar molt malament, o al revés, i ja no et parlo de dinàmica, et parlo de resultats, que és el que marca l’esport, encara que per a mi no és el més important. Llavors, no focalitzar-nos tant en el resultat al principi de temporada, sinó més en l’equip, a crear identitats, a ser una estructura que vagi unida, que el que treballem faci bé, perquè tot això sigui un treball que a final de temporada puguem recollir uns fruits. Llavors, no em preocupa molt en les jornades 1 i 2, i això que crec que en la jornada 1 tenim un rival que pot ser dels millors de la lliga, però no em preocupa el resultat aquí, sinó que em preocupa veure un equip que en la segona volta i en un play-off, que és on es decideix tot en aquest esport ara mateix, estigui bé, estigui amb identitat, estigui unit i arribi les màximes garanties.

Quins son els objectius per a aquesta temporada?

KL: Bé, aquí no especularé, l’objectiu principal és ascendir, perquè crec que aquest club es mereix ascendir, però sempre s’ho dic a les noies, amb una miqueta de calma, amb els peus a terra. Nosaltres volem ascendir, igual que hi ha dos o tres equips més que volen ascendir, crec que és una plantilla que ho pot fer, perquè és competitiva i té talent, però també hi ha altres plantilles, hi ha altres rivals, i això és esport i aquí no es juga a sol. Llavors, hi ha vegades que ens enfoquem massa en l’objectiu és aquest i cal complir-lo sí o sí. Els objectius estan molt bé, però no depenen de nosaltres al 100%. Nosaltres jugarem contra altres equips que tenen el mateix objectiu que nosaltres i pot ser que guanyem i pot ser que perdem. L’objectiu principal, estar a dalt, ser competitius, molt competitius, arribar a la fase final de la temporada amb les màximes opcions i a partir d’aquí que tot se’ns doni per a intentar buscar aquest ascens. Però cal anar pas a pas, el primer és entrar al grup de dalt, el segon entrar als quatre primers i a partir d’aquí, en aquest moment, com estem, on estem i què podem aconseguir.

TS: Bé, nosaltres com a objectiu primordial, tenim que aquest club, continuï creixent. Independentment dels resultats, és cert que any rere any aquest projecte ha crescut. L’any passat, els resultats no van acompanyar, però hi ha hagut moltes majories, moltíssimes, i això fa créixer al club. Llavors, això també sabem que només és possible si estem en Divisió d’honor. Llavors, aquest és el gran objectiu, estar en Divisió d’honor un any més, perquè pugui en el següent any tornar a créixer una mica més. Aquest és l’objectiu principal. Després, per a mi, ho tinc molt clar, per a mi l’objectiu principal és que nosaltres tinguem setmanes, mesos, en els quals hi ha un bon grup de treball, en els quals podem entrenar bé, en els quals competim contra qui sigui. Aquest és el meu objectiu. Jo vaig venir aquí per a passar-ho bé. És a dir, passar-ho bé implica moltes coses que no aconseguim. Que jo estigui a gust, els jugadors estiguin a gust amb mi, uns amb els altres, perquè puguem entrenar i competir, competir contra qualsevol equip. Aquest és el nostre objectiu.

Com gestioneu les expectatives del club amb les individuals dels jugadors?

TS: Les expectatives dels jugadors cal gestionar-les molt bé. Sincerament, ja juguem, i moltes vegades els jugadors tenen una expectativa de la realitat en la seva ment, que no és la veritat.

KL: Distorsionada.

TS: Completament distorsionada. I viuen en una bombolla que a vegades no és la correcta, o almenys és el que nosaltres entenem que no han de tenir. Avui dia, i crec que estant fora, sent fora i ara tornant, estem treballant molt directes i ser molt, molt precisos i dir-los exactament el que esperem de cadascun. I jo crec que això pot ajudar. I també tenir una línia molt, molt clara d’allò que cadascun ha de lliurar al grup. Aquest és el nostre treball ara mateix. Que cadascun sàpiga el que esperem d’ell, i que cadascun sàpiga el que el grup espera d’ell. I d’aquesta forma, penso que podrà ser positiu.

KL: Estic d’acord amb tot. És a dir, sí que és veritat que el jugador a vegades… hi ha una frase que sempre es diu que el jugador és egoista, i jo crec que és una realitat. No en el mal sentit de la paraula, però tu quan ets jugador, estàs en un grup, mires per tu i pel grup. L’entrenador té el deure, o és el nostre treball, mirar per tots. I al final, el jugador a vegades necessita que l’entrenador o una persona externa vingui i sent, necessitem això, això i això. Perquè a vegades el jugador pensa que ell és una cosa, que no és que sigui ni millor ni pitjor, sino que no s’adequa al que el grup necessita d’ell, que és el més important. Això funciona com un grup, i jo crec que això és el nostre màxim treball ara mateix. Que cada jugador entengui què ha de donar al grup. Perquè podem tenir jugadors que facin 80 gols, que si no aporten al grup el que necessita el grup, no tindrem el que volem. Has de parlar molt amb ells, ser directes, dir-li les coses com són d’una manera adequada, òbviament, que el jugador ho entengui i ho comprengui. I que entengui que el jugador, nosaltres no volem ni llevar-li protagonisme, ni que sigui millor o pitjor jugador. Volem el millor per a tots i necessitem que cadascun entengui el seu rol en el moment que toca.

Teniu algun partit marcat en vermell aquesta temporada?

TS: Jo tinc un, el partit contra Terrassa, que és un inici. No, nosaltres el calendari, com tu el mires, no. A mi m’agradaria tenir en les 4 primeres jornades rivals més directes. En les primeres 4 jornades juguem contra, els que pot ser, seran els 4 o 5 primers de la lliga..Tu podries dir, què faig? Però també ho juguem tot seguit al novembre, no ens dona temps. No, nosaltres tenim, jo crec que del sisè per a baix tot pot passar. I per això, perquè tot pot passar, és que nosaltres hem de construir una equip amb caràcter. Una equip que encara passava, i any passat passava, i ja fa 2 anys, tu pots competir contra qui sigui, però de sobte et poses 5 a dalt, i la primera contra que passa ja és com un terratrèmol, o vas perds per un, ja hem passat per això. I jo crec que ara mateix tots els partits, poden passar moltes coses. En tots els partits, el Rubi competirà contra totes els equips, a excepció de Barceloneta, Sabadell, que és un altre nivell, i farem les nostres coses, però no tinc cap partit vermell. Crec que no hauríem de tenir-ne una equip com el nostre, perquè després, per aprenentatge del passat, hi ha un dia després, per exemple, usaré alguna cosa que enguany estic fent diferent. Nosaltres sempre volíem molt estar a la Copa del Rei, anar a la Copa del Rei, era el principal objectiu. Que està molt bé, és molt difícil anar a Copa del Rei. Hi ha hagut anys que en la primera volta guanyem moltíssims partits, i no arribem a Copa del Rei. El problema no és definir aquest objectiu, el problema és el dir-ho, que si després no l’aconsegueixes es una baixona increïble en les jornades després de la Copa del Rei, i d’aquesta forma estàs corrompent, a costa d’un objectiu intermedi, el teu objectiu final. Llavors jo no vull definir aquests objectius. De veritat, no, i tampoc, i concordo totalment amb Karlos, aquest club no ha de viure, no necessita, ni ha de tenir la pressió del resultat, de guanyar o perdre. Perquè seguirem aquí, el sol sortirà de nou. El dilluns següent, el sol va neix, el club és aquí, les persones són les mateixes, el tracten i em tracten de la mateixa forma, amb el mateix afecte i respecte. Això no ens ha d’encegar. Ho farem tant bé com sigui possible, en les condicions que tenim, que és important també. Per això és molt important que hi hagi el vostre treball, de difondre, que nosaltres no competim en iguals circumstàncies. Perquè, per exemple, i això té a veure amb la ciutat de Rubí, aquesta piscina no té les condicions per a desenvolupar un projecte professional top. Es per això que els nois no juguen a Rubí, enguany anem a Sabadell, els altres anavem Molins. Per descomptat, hi ha molts factors que ens agradaria que les persones sapiguessin, que el que fan aquestes persones del CN Rubí és excepcional, la majoria d’elles són de Rubí, jo crec que això també té molt mèrit, i que la gent sàpiga que necessitem també l’ajuda de tots perquè puguem créixer, i per a no sols esperar un resultat, o si Rubí va baixar, o ha anat a la Copa del Rei, o el que sigui. Això sincerament no és una cosa que ens preocupi.  Llavors, amb el que tenim, estic molt content, crec que podem fer moltes coses.

KL: Sí, a veure, com a partit marcat, la veritat que cap, com he dit al principi, cal adaptar-se a la categoria, cal veure. També hem dit abans, i en el cas dels nois i les noies, és el mateix, no et pots marcar molta cosa, perquè aquest esport des de fa quatre o cinc anys es decideix en dues setmanes, a final d’any, i no saps contra qui. Llavors, el tema està, per a mi, em repeteixo una altra vegada, a créixer molt com a equip i arribar a les últimes dates tan bé com sigui possible. I que aquest procés sigui bo, que aquest procés es gaudeixi, que  tingui un rendiment i et faci molt competitiu. I a partir d’aquí, intentar tenir els millors resultats. A mi el resultat, no em preocupa en una certa part, perquè tot esportista viu d’un resultat, i això és innegable, però crec que en aquest club hi ha, en les circumstàncies que estem, i com som com a grup, tant nois com noies, com la base, com tot, crec que hi ha coses més importants. I estic segur que amb el treball que es fa arribarem a aquestes dates en les millors condicions possibles, i aquí intentarem, cadascun amb els seus objectius, aconseguir-los. Però no, no tinc cap data marcada.

Aquesta darrera pregunta es per a vosaltres, per dir allò que volgueu transmetre als lectors.

TS: He de deixar un titular, perquè el penso bastant. Jo he vingut aquí a Rubí, he tingut molta sort perquè vaig trobar un grup, una generació, segurament la millor generació del CN Rubí, parlo dels nois, la millor generació del club, que és curiós, jo ho veig com en una pel·lícula, com un grup d’amics creix junts, continuen sent amics, i arriben a jugar un esport en la màxima categoria contra alguns  dels millors equips del món. Jo veig això increïble, i crec que és un exemple que les persones de Rubí haurien de saber i deurien saber quines condicions tenen, que serveixi tot aquest esforç perque aquesta gent fa que s’obrin portes per als quals venen després. Per descomptat que hi ha atletes olímpiques aquí, per a mi les millors, Bea Ortiz, per a mi clarament l’Elena. Això és espectacular, ser olímpics, i veure el protagonisme d’aquests nois, amics, que es coneixen des que tenen 8 anys, 7 anys, i que junts han construït i van arribar junts com a amics, sent amics, continuen sent amics a la màxima categoria del waterpolo espanyol, és una cosa que mereix ser destacat i mereix ser difós i mereix el suport de tots els rubinencs i jo soc molt fan d’aquest equip.

KL: Jo, a nivell de missatge, m’agradaria una miqueta de visibilitat, no parlaré ni de masculí ni de femení, crec que el que es fa aquí en el club, podríem dir que és pràcticament digne d’estudi, el rendiment, les condicions, el com es treballa, crec que el treball del Dani des de fa no sé quants anys, molts, que ha portat a un club d’una ciutat que no era ni la més gran del Vallès, ni era la més famosa, potser, i té ara, en cas de nois, en l’elit del waterpolo, i en cas de noies ha estat molts anys en la màxima categoria amb 3, 4 jugadores que ara mateix són olímpiques amb la millor selecció del món, rec que és destacat i crec que mereix una portada i uns titulars i que es vegi l’esforç que hi ha darrere d’això en les condicions que es fan. No és una crítica al club, sinó és una mica més extern, que crec que necessita més suport de part de la ciutat, crec que és molt important que aquí els joves, els atletes joves que hi ha, els esportistes joves, es desenvolupin de les millors condicions possibles. Porto ja 6 anys des que vaig arribar i el Club ha crescut en una magnitud tremenda en volum, en nens, en espai, en rendiment, en tot, i crec que és molt important que es doni una visibilitat gran al club, no als equips sèniors, nosaltres som la punta de l’iceberg, podríem dir, el que més visibilitat té del club, perquè és el que més crida l’atenció, però hi ha un treball darrere de moltes categories, d’entrenadors en categories treballant com el que més, i també són entrenadors que treballen 24 hores al dia, té un director tècnic que és aquí de sol a sol pràcticament, i de molta gent darrere que crec que és important que es vegi i que es posi en valor com es treballa, en quines condicions tenim perquè el futur del club sigui encara més brillant del que ja ha estat.

NOTÍCIES RECENTS