– Quan et van proposar ser el Pregoner de la Festa Major?
– M’ho van proposar fa un mes quan es van celebrar les Rubimpíades, on vaig col·laborar. Evidentment, la proposta em va fer molta gràcia i no vaig dubtar en cap moment. Per mi, significa molt, és un honor ser el pregoner de les festes de la ciutat que m’ha vist créixer i amb la qual m’identifico.
– Orgullós de ser rubinenc?
– I tant… Sóc rubinenc, vaig néixer a Barcelona, però els pares vivien a Rubí, així que amb tres dies ja estava aquí. Vaig estudiar a l’escola Maria Montessori i després a l’institut Duc de Montblanc. Després ja vaig accedir a la Universitat Autònoma, on vaig cursar dues carreres i vaig formar-me com a mestre i pedagog. Vaig viure a Rubí fins que anys més tard em vaig casar, però m’he format aquí com a persona i sempre porto Rubí al cor.
– Quins records tens de la Festa Major de Rubí?
– Les he viscut i gaudit molt, com qualsevol rubinenc (riu). Ja d’adolescent i de jove, quan comences a sortir una miqueta, sempre respectant els horaris que marcava la mare, i més tard, quan ja tenia edat per viure-la en tota la seva esplendor. Fins i tot ajudant en alguna ocasió en el bar de la Unió Atlètica Rubí (UAR) a la zona del ball.
– Què t’agradava més?
– Suposo que les nits, els concerts, les Nits Golfes fins a la xocolatada quan ja començava a fer-se de dia. Evidentment, també les activitats esportives, com la Cursa de Sant Muç.
– Com vas iniciar-te en el món de l’atletisme?
– Vaig ser atleta de formació de la UAR, quan era molt jove. Després ja vaig passar a altres clubs com el Poble Nou, el Barça o Adidas, però vaig continuar formant part de l’staff tècnic de la UAR perquè vaig ser monitor dels nens durant molts anys. De fet, després de tants anys, quan et trobes amb alguns d’aquests infants que ja són grans i et recorden, sempre et fa gràcia.
– Tens un palmarès impressionant en la teva carrera com a professional. Quin ha estat el millor moment?
– És molt difícil, però el moment que mai no oblidaré és la primera vegada que vaig estar en els Jocs Olímpics. He tingut l’ocasió de participar en quatre Olimpíades i la primera vegada, en el 2004, va ser molt emocionant, però no vam poder estar en la jornada inaugural. Ja en els meus segons Jocs Olímpics, sí que vam poder participar en la inauguració i va ser inoblidable. Tenir la sort de formar part d’aquest moviment olímpic és una de les coses de les quals més orgullós pot estar qualsevol esportista, i especialment si es dedica a un esport minoritari com en aquest cas és l’atletisme.
– L’any passat vas patir un accident que et va allunyar de l’alta competició.
– Vaig patir un accident al gimnàs i em vaig trencar una vèrtebra, l’L4, per sort va ser una fractura bona, ja que podia haver-me quedat en una cadira de rodes perfectament. Però vaig tenir la sort, o el cos preparat per ser un esportista, que vaig aguantar prou bé l’impacte. Ara ja estic pràcticament recuperat i vaig reprenent una mica els entrenaments i vivint l’esport d’una manera més relaxada i fent un pas més cap a la formació.
– Quins projectes tens actualment?
– Estic com a entrenador de mig fons i fons en el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, a part de tenir el club de corredors populars, de ser un dels líders d’un grup d’entrenament del club Adidas, els Adidas Runners Barcelona, que fem entrenaments gratuïts a Barcelona un parell de dies a la setmana… I de cara a l’any vinent, decidint si em poso a treballar com a mestre. Molta activitat diària, amb molts projectes, i no tinc gaire temps d’avorrir-me…
– Per acabar, ens podries avançar com serà el Pregó?
– Encara no el tinc preparat, però intentaré parlar des del cor, que és quan surten les coses millor i són més creïbles i a partir d’aquí doncs inaugurar la Festa Major de Rubí del 2019 i que la gent s’ho passi bé i que la recordin com una gran festa.