Janos, l’escultor del Torrent dels Alous

Fa gairebé tres anys que Janos Maraboto transforma el Torrent dels Alous en un museu a l’aire lliure amb escultures de fusta fetes de manera autodidacta i comunitària

Ariadna B. Cruz

---

El Torrent dels Alous ha estat una zona verda que veu a tots els rubinencs gaudir de l’aire lliure i de l’esport. Entre el barri del vint-i-cinc de setembre i Ca n’Oriol hi ha aquest espai, que fa anys era simplement una via verda, però des de ja fa un temps s’ha convertit en un museu a l’aire lliure. 

D’una motoserra a l’art

En Janos Maraboto fa més de cinc anys que viu a Rubí, i des de fa quasi tres anys dedica una part del seu temps lliure a tallar escultures en fusta. Ha treballat de tot, com ell afirma, “amb camions, a l’obra… Però mai en res artístic”. Ja fa uns anys, un amic arquitecte va regalar-li una motoserra, però ell no sabia què fer-ne amb ella. Com té dues gosses, les portava a passejar per Ca n’Oriol i també, passaven estones a l’àrea per a gossos. Allà va detectar que “només hi havia dos bancs de formigó i potser podia fer un altre de fusta”. Així va començar, primer amb un banc de fusta i després va fer un Agility (estructura per practicar agilitat canina) de fusta al mateix parc. 

El Torrent, el seu refugi creatiu

Però allà, sentia que “molestava”. Perquè els nens de l’escola del costat el cridaven per què feia soroll i sempre estava allà. Per això va decidir buscar un altre espai a Rubí on experimentar i crear obres d’art. Va provar de fer alguna obra al llac del vint-i-cinc, i va construir una cabana a l’arbre, però amb el temps es va acabar destruint. I en aquell moment va ser quan va descobrir el Torrent dels Alous. Aquí va trobar el seu lloc. Un espai “cuidat i més tranquil”, un espai del que es va enamorar a poc a poc.

“El Torrent dels Alous s’ha convertit, amb les seves obres, en una galeria d’art a l’aire lliure”

Primer va començar amb l’estàtua de l’àngel, anava “veient tutorials i em vaig inspirar amb un escultor que havia fet un àngel molt detallat, i vaig intentar imitar-lo”. Tot i no estar molt satisfet amb el resultat, està orgullós de la seva primera obra, ja que l’ha anat perfeccionant amb el temps i va ser l’inici de tot. A poc a poc va anar fent més, “va ser una febre”, i encara ho és. Des de fa dos anys i mig ha fet més d’una desena d’obres en aquest bosc i vol continuar fent-ho.

Art amb memòria i compromís

Ara té les mans posades en una nova escultura. Maraboto explica que els ciutadans de Rubí li proposen idees o li demanen escultures concretes, com és el cas d’aquesta peça. Unes veïnes de la ciutat van demanar-li si podia fer una escultura en record a la seva amiga Pilar, qui havia estat víctima de violència de gènere. Una escultura per Pilar Muñoz, antiga tècnica de l’Ajuntament que va ser assassinada per la seva exparella l’estiu de 2024. Un doble crim de violència masclista que també va posar fi a la vida de l’anterior exparella, Mari Àngels. Les amigues de Pilar van demanar-li entre llàgrimes una escultura en el seu honor, i en Janos no va dubtar a fer-la. Elles van demanar-li una paloma, i així va fer. Ara està a punt d’acabar-la, i ha creat una estàtua amb una paloma sobre un pilar, on ha gravat: “Si ya no la amas, dejala volar. En memória de Pilar”.

Aquestes són algunes de les històries que hi ha darrere les seves peces. Maraboto aprofita estones lliures o quan ha de portar a passejar a les seves gosses per acabar les obres que té en procés. Explica que són arbres talats, arbres que un equip de l’Ajuntament talla. “Ara ja em coneixen i sempre em pregunten com necessito els arbres per fer les meves obres”, explica agraït. Recorda que l’Alcaldessa va visitar-lo i va anar al Torrent a conèixer les seves obres. “Crec que a l’Ajuntament li agraden les meves obres i que ho faci aquí, però no tinc ajuda de cap part”, explica. Ho fa tot per la seva conta, i a més, també s’ha autofinançat la despesa que suposen els materials i les eines. 

“Ho faig tot pel meu compte, però tinc ganes de seguir i donar continuïtat al projecte”

Per això, ara vol constituir una associació. Una associació per poder continuar fent escultures, donar a conèixer el seu projecte i impulsar la participació de la ciutadana en aquest petit museu. Una galeria a l’aire lliure que li aporta un valor afegit a aquest espai. A més, destaca que són necessàries les subvencions per poder garantir la conservació i restauració de les obres, ja que amb el temps “es fan malbé”. A ell li encantaria fer-ho, però actualment no té prou recursos. “Tinc ganes de seguir”, explica emocionat, però afirma que també se sent que fa nosa, perquè fa molt soroll i va per compte propi.

NOTÍCIES RECENTS