Joanna Crass, una de les veus més prometedores del panorama musical

La cantant i compositora rubinenca actuarà en directe el pròxim 18 d’Abril a Barcelona

ENTREVISTA | Joanna Crass

Ariadna B. Cruz

---

Joanna Crass és cantant i compositora. Va iniciar la seva trajectòria compartint covers a les xarxes socials, un primer pas que la va portar a consolidar una carrera en creixement. Actualment compta amb més de 150.000 oients mensuals i cançons destacades com Me gustas demasiado i Se te hizo tarde, a més d’una comunitat de més de 30.000 seguidors a Instagram i 120.000 a TikTok. El seu estil combina pop, indie i pop-rock, amb una proposta marcada per l’honestedat i la proximitat.
Compromesa amb la diversitat, ha actuat en festivals com el Pride Barcelona, el Negrita Music Festival i el Share Festival. El 2025 publica el seu àlbum debut, Vértigo, un projecte que marca un punt d’inflexió en la seva carrera i que ja supera els 8 milions de reproduccions a Spotify.

D’on ets i on vius actualment? Què t’ha aportat viure allà, tant personalment com artísticament?

He viscut a moltes ciutats arreu del Vallès Occidental pero actualment visc entre Rubí i Barcelona. Aquest contrast entre les dues ciutats ha estat molt important per a mi. Rubí és un lloc que em dona calma i perspectiva, on puc desconnectar i tornar a l’essencial. Barcelona en canvi es una gran ciutat que m’ha permès estar constantment connectada amb la música: envoltar-me d’altres artistes, anar a concerts que m’inspiraven i tenir la cultura molt a l’abast. Tot això ha fet que la música sempre estigués molt present en el meu dia a dia i que, sense adonar-me’n, l’hagi tingut sempre molt a prop. 

A casa teva la música hi era present o la vas descobrir més tard? Quin va ser el primer contacte amb la música? 

La música sempre ha estat present a casa, potser no d’una manera conscient o acadèmica, però sí com una cosa quotidiana. Sempre hi havia música sonant, i crec que això va fer que, sense adonar-me’n, formés part del meu dia a dia. No vaig descobrir la música de cop, sinó que va créixer amb mi, de manera molt natural. Quan tornava de l’escola, li cantava a la meva mare a la cuina cançons que m’inventava, moltes d’elles en anglès, sense tenir gaire clar què deien. Amb el temps he entès que aquella relació tan natural amb la música ja deia molt del que acabaria sent més endavant.

Quan vas sentir per primera vegada que cantar no era només una afició, sinó alguna cosa més seriosa? 

No hi va haver un moment concret, va ser més aviat un procés vital. A mesura que anava creixent i descobrint el món, em vaig adonar que no hi havia res que em fes sentir tan plena com la música. Cantar i escriure van deixar de ser només una afició per convertir-se en una manera d’entendre la vida i de donar sentit al que vivia. En moments de dubte o de confusió, la música sempre hi era, i això em va fer entendre que no m’imaginava un futur sense ella. Va ser llavors quan vaig començar a veure-la no només com una passió, sinó com un objectiu de vida al qual volia dedicar-me de veritat, tot i la por que això comporta.

Quin va ser el primer pas real que vas fer per començar aquest camí? 

El primer pas real va ser atrevir-me a exposar-me, tot i que em feia molta vergonya. Quan tenia uns 15 anys vaig començar a penjar els meus primers vídeos cantant a les xarxes socials. Al principi em costava molt, em sentia insegura i dubtava constantment de mi mateixa, però a poc a poc vaig anar guanyant confiança. Veure que hi havia gent que connectava amb el que feia em va animar a seguir i, amb el temps, això em va donar la seguretat necessària per començar a escriure les meves pròpies cançons i creure’m una mica més el projecte.

Hi va haver algú que et va animar (o desanimar) especialment al principi?

La persona que sempre ha estat al meu costat és la meva mare. Des del principi em va donar suport incondicional i em va animar a seguir amb la música, fins i tot abans que jo m’ho cregués del tot. Això em va donar molta seguretat i confiança per seguir. No va ser tot fácil, quan anava a l’ESO també alguns alumnes d’un curs més gran de es reien de mi, però mai vaig deixar de penjar vídeos, també tenia moltes amigues que els hi agradava el que feia. Va ser un procés d’aprendre a escoltar-me i a confiar en el que m’agradava, sense deixar-me aturar per les opinions dels demés. Amb el temps he après que hi ha persones que projecten les seves inseguretats en els altres. 

Com descriuries la teva evolució com a artista des que vas començar fins ara?

Quan vaig començar tenia moltes referències d’artistes que admirava, però no sabia ben bé qui volia ser jo ni que volía transmetre. He hagut d’obrir-me, provar moltes coses i equivocar-me també, per acabar trobant el meu lloc. He cantat en anglès, vaig explorar estils des del R&B fins a l’electrònica, i fins i tot, encara que sembli mentida, vaig provar l’urbà. Tot això m’ha ajudat a descobrir què m’agrada i, sobretot, què em fa sentir més jo mateixa.

Gràcies a tot aquest procés vaig aconseguir trobar una direcció més clara i fer el meu camí. Ara el meu estil està molt més definit, encara que no m’agrada tancar-me en un gènere, m’agrada definir la meva música com “cançons carregades d’honestedat, sensibilitat i nostàlgia”. És un pop emocional amb tocs indie que narren el que sento i visc, i em permet connectar amb la gent des d’un lloc molt real.

Et sents fidel a la persona que eres quan vas començar?

Sí, totalment. He canviat molt desde que vaig començar però l’essència és la mateixa. Per mi es esencial cuidar aquella nena interior amb la que faig música des de la passió i l’autenticitat. El que ha canviat és que ara tinc més eines, més seguretat i més perspectiva: sé com canalitzar millor el que sento, com donar-li forma i fer que connecti amb qui escolta. 

Fins a quin punt la teva vida personal influeix en el que cantes o escrius?

Influeix completament. Tot el que escric parteix d’experiències personals, de pensaments, pors i moments que he viscut de primera mà. Les cançons són una extensió de mi mateixa; moltes vegades m’ajuden a entendre el que sento i a expressar-ho amb paraules i melodies. No sabria fer música d’una altra manera i crec que es això el que fa que la gent connecti amb mi.

Hi ha alguna cançó teva que sigui especialment autobiogràfica?

Sí, hi ha diverses, però segurament algunes són més explícites que altres. Per exemple, el single que va obrir el meu últim disc, Vértigo, parla molt de les meves inseguretats, de la por al temps que passa i del vertigen que sents quan no saps si estàs fent les coses bé. És una cançó molt personal, perquè reflecteix moments en què em sentia desconnectada de mi mateixa i buscava un lloc on sentir-me segura.

Què t’ha ensenyat la música sobre tu mateixa?

M’ha ensenyat moltes coses, però sobretot que quan més t’atreveixes a obrir-te i a fluir amb tu mateixa, més ets capaç de treure el teu potencial. La música m’ha ensenyat a escoltar-me, a confiar en la meva intuïció i a deixar que les idees i les emocions surtin de manera natural. És precisament quan confio en mi mateixa i em deixo portar per les emocions que les cançons troben la seva essència més sincera. La música m’ha fet veure que ser honesta amb mi mateixa és el que dona autenticitat i sentit a tot el que escric i canto.

Com t’agradaria que el públic et recordés o et percebés?

M’agradaria que em recordessin com una persona propera i real. Que quan escolten les meves cançons, sentin que no estan sols amb les seves emocions i que hi ha algú que les entén i les comparteix.

Que cada concert, cada cançó i cada projecte sigui una oportunitat de crear aquesta connexió i deixar una empremta que sigui sincera.

Què t’ha costat més deixar enrere per dedicar-te a la música?

El que m’ha costat més ha estat la seguretat, portar un camí més estable i tranquil. També hi ha vegades que he hagut de renunciar a estar present en moments importants o a passar més temps amb la gent que estimo, perquè la música a vegades em fa estar massa per ella i m’oblido del que m’envolta.

Ara intento donar espai també a altres coses que també son importants per a mi, trobar un equilibri entre la carrera i la vida personal. 

En quin moment vital diries que et trobes ara mateix?

Estic centrada a fer créixer la meva carrera i a aprendre tot el que puc: absorbint diferents mètodes, explorant noves formes de composar i treballant cada dia per ser millor artista i compositora. Intento rodejar-me de persones que m’inspirin i m’aportin, perquè crec que es vital escollir bé a les persones que t’acompanyen amb la que comparteixes la teva energía. 

És un moment de molta dedicació, però també de connexió amb el que faig i amb la meva música. Vull donar el millor de mi i no oblidar-me de disfrutar del procés.

NOTÍCIES RECENTS