L’Ateneu va tornar a quedar-se petit en la segona xerrada del cicle sobre els alcaldes del franquisme, organitzat pel Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí-Centre d’Estudis Rubinencs (GCMR-CER). Aquesta vegada, l’encarregat d’explicar els detalls dels alcaldes va ser l’historiador rubinenc Ramon Batalla, que va fer un recorregut pels mandats dels alcaldes Josep Fortino (1949-1962) i de Miquel Rufé (maig 1962-octubre 1962).

Fortino va arribar a l’alcaldia després d’unes suposades ‘eleccions’ municipals, que a Rubí mai es van arribar a celebrar i en les quals només s’escollien els regidors del ‘tercio familiar’. Un cop proposats els noms dels regidors, el governador civil va escollir Fortino com a alcalde.

Batalla va explicar que, amb Fortino, com a alcalde, i Miquel Rufé, com a cap de la Falange, com un “tàndem”, es va iniciar un període de “d’ebullició associativa i cultural”. Sota el seu mandat, es va obrir la primera biblioteca municipal de la vila i es van recuperar els jocs florals. “Es va passar d’un període en el qual només hi havia entitats falangistes o catòliques, a una època de formació de grups de teatre, associacions corals, etc.

Pel que fa a la construcció pública, tot i que es van comprar uns terrenys no es va poder obrir l’escola pública, tot i que gràcies al suport de la Diputació es va ampliar el Mercat.

El març de 1962, Fortino va deixar pas a Miquel Rufé, millor situat que Manuel Murillo, que també volia optar al càrrec. Rufé, amb tan poc temps d’actuació, va ser l’alcalde de la tràgica rierada del setembre del 1962. Arran d’un conflicte entre la Falange i els minyons escolta durant les tasques d’ajuda de la rierada va ser destituït. “Rubí estava ple de càmeres i periodistes i algunes persones de la falange no veien amb bons ulls que els minyons portessin el seu uniforme d’escolta, en comptes de la camisa blava de la falange”, afirma Batalla. Rufé, que es va negar a obligar els minyons a canviar l’uniforme, va ser destituir el mes següent i el seu lloc el va ocupar Manuel Murillo.

Ahir dijous va tenir lloc la darrera xerrada del cicle, a càrrec de l’historiador Jaume Parras, i va girar al voltant de les figures de Manuel Murillo i Pere Comellas.