Josep M. Espinàs i la rierada de 1962

L’historiador Ramon Batlla recorda que Josep M. Espinàs va escriure el 1962 un article sobre la tràgica rierada del 1962

Ramon Batalla Galimany

Aquests darrers dies, amb motiu de la seva mort, als mitjans s’ha fet un merescut repàs de les activitats de l’escriptor Josep M. Espinàs, el que m’ha fet recordar un text que va escriure sobre la rierada tràgica de 1962. Es titula “Apunt sobre les inundacions de setembre” i es va publicar en un llibre molt significatiu d’una època. Va sortir el 1963 amb el títol “Llibre de l’any 1962”. S’hi feia un resum informatiu d’aquest any des d’una perspectiva catalana i catalanista. La llista de col·laboradors fa patxoca: Joan Fuster, Jordi Carbonell, Heribert Barrera, Ernest Lluch, Joan Oliver, Albert Manent, Ferran Soldevila…

Aquest volum té un índex molt curiós, perquè parla absolutament de tot, de l’esport al ballet, de la borsa a l’ensenyament o de la religió al cinema, però no hi trobareu cap capítol  sobre la política, que forçosament hauria de parlar de Franco, del “Movimiento” o dels governadors civils, que protagonitzaven la política del moment.

Però tornem a l’Espinàs. El seu article explica la magnitud del desastre d’aquell setembre i també lloa l’onada de solidaritat que es va aixecar: “és admirable que a la Catalunya dels nostres dies sobrevisqui un esperit de germanor, una consciència de comunitat que ningú no podrà negar”. A més, però,  també afirma que “les pèrdues humanes i materials no s’han produït per “trista casualitat”, sinó, ben al contrari, per “trista lògica”. Si els rius han fet la seva funció normal, alguns propietaris, arquitectes i ajuntaments no l’han feta en proposar, dirigir i autoritzar les edificacions tan acostades als rius i a les rieres. (…) I s’han construït cases barates per a gent barata en terrenys barats. Només ara ens hem preguntat per què aquells terrenys eren barats”. 

Qui ho diu que aquest llibre no parlava de política?

S’havia de fer sense que ho semblés, buscant escletxes de veritat allà on dominava la manipulació i la grisor. Josep M. Espinàs cercava espais de llibertat a través de la cançó, de la literatura, del periodisme…   Fent llengua, fent cultura, fent nació.  I sempre a partir de la consciència cívica i del sentit comú. No hi ha força més tranquil·la ni més eficaç. Gràcies, Mestre.

NOTÍCIES RECENTS