L’exposició ‘Rubí. De la dictadura a la democràcia’, que repassa a través de fotografies i altres documents històrics com es van viure a la ciutat els darrers anys del franquisme i la transició, ja es pot visitar al Museu Municipal Castell. L’alcaldessa, Carme García, va inaugurar dijous passat aquesta mostra, que és fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Rubí i el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El MMUC va iniciar el projecte ‘Rubí. De la dictadura a la democràcia’ ara fa un any, després que dos grups de ciutadans expressessin a l’Ajuntament el seu desig de recordar, d’una banda, els fets ocorreguts a Rubí en els darrers temps de la dictadura i la transició; i de l’altra, la creació ara fa mig segle del Grup 64, impulsat per diversos rubinencs que volien fer cultura lliure i que, de forma gairebé immediata, van ser represaliats pel franquisme.

La mostra s’ha configurat a partir d’un intens treball de recerca dirigit per l’historiador rubinenc Pere Ysàs i el seu equip del CEFID. Tal com ja es va fer amb motiu del 50è aniversari de la Rierada, els experts han consultat de forma sistemàtica arxius i hemeroteques, però també han treballat directament amb testimonis vius.

La inauguració de la mostra va comptar amb un nombrós públic, entre el qual hi havia alguns dels protagonistes de les imatges que s’hi exposen i que van viure emocionats el retrobament amb els fets d’aquells anys.

L’alcaldessa, Carme García, va destacar la importància d’aquest projecte tant per la memòria històrica del jovent com per al gran públic: “És una època que no podem oblidar”. També va dedicar paraules d’agraïment a tots els que han participat en l’exposició i va recordar que “la transició va ser possible també pel moviment popular, pels ciutadans i ciutadanes”.

De la seva banda, l’historiador Pere Ysàs va fer un repàs pels episodis que protagonitzen la mostra, incidint en la importància que van tenir per a la posterior arribada de la democràcia. Pel que fa a la transició, l’ha volgut deslligar de l’actualitat política: “Hem volgut una imatge que no estigués contaminada pel present […]; ens equivocaríem si busquéssim allà les causes principals dels problemes actuals”.

‘Rubí. De la dictadura a la democràcia’ és una exposició singular perquè aborda aquest període històric des d’un punt de vista local. La mostra està dividida en sis apartats: ‘El Rubí franquista’, ‘Creixements i desequilibris’, ‘Una cultura crítica’, ‘La “subversió”‘, ‘La mobilització rupturista’ i ‘La configuració de la democràcia’. En ells es repassen episodis com ara la vaga del 1971 a l’empresa Josa, les manifestacions per l’amnistia o les primeres eleccions democràtiques, entre d’altres. El material es complementa amb un audiovisual en què diversos personatges de l’època expliquen en primera persona les seves experiències, així com també amb un catàleg que amplia els continguts de la mostra.

D’altra banda, en un segon espai situat també a la planta baixa del MMUC, es pot visitar una recreació de l’exposició que va organitzar el Grup 64 durant la Festa Major d’aquell any, amb diverses obres dels artistes que formaven part d’aquest col·lectiu. La mostra es presenta amb una frase del fotògraf Josep Maria Roset: “El Grup 64 va representar per a Rubí la seva primavera de Praga”.

L’exposició ‘Rubí. De la dictadura a la democràcia’ es podrà veure fins al proper mes de febrer al MMUC. El museu ha previst visites guiades a la mostra per a centres educatius i altres grups.