“La Pelleria” o les naus de l’Escardívol a principis del segle passat

OPINIÓ

En aquest article repassarem de manera resumida la trajectòria de les actuals naus de l’Escardívol al primer terç del segle passat. El 1900, aquest complex industrial, nascut als anys 30 del segle XIX, constava com a pertanyent a Pere Ribas i Oleart, qui l’havia adquirit el 1888 per convertir-la en una nau dedicada a l’adobat de pells (d’aquí el nom popular de “la Pelleria”) i a la selecció i la rentada de la llana.

El 1918 els germans Arch la van comprar per instal·lar-hi una indústria de blanqueig, aprestos, tints i acabats en teixits de llana, seda i cotó. Continuava alimentant-se de l’aigua de les basses de la Seda, situades eren on ara es troben els blocs de la plaça de Jaume Pla i Pallejà, i donava feina a unes 330 persones, com explica Eduard Puigventós. En aquells primers temps, Josep Batlló Ribas (de “cal Josep de la Pelleria”) n’era l’encarregat.

A causa que la fàbrica es dedicava en la seva major part al tractament de la llana, quan acabava la temporada de l’esquila, les dones que hi treballaven havien d’anar temporalment a les fàbriques de Terrassa.

A partir de 1921 es va passar a anomenar Rubí Industrial, SA, i es va convertir en la fàbrica més important de Rubí. Donava feina a unes 150 persones i es dedicava al ram de l’aigua, és a dir, al blanqueig, els tints, els aprestos, els teixits de seda, la llana, el cotó, les mescles i els estampats. Tenien despatx a la ciutat comtal, al carrer de Girona, com vegeu a la imatge publicitària que acompanya aquestes línies i extreta de ‘Todocolección’.

Després de l’incendi patit el 1922, la nau nord fou restaurada l’any següent per Lluís Muncunill, arquitecte municipal de Rubí i autor de grans complexos industrials a la veïna Terrassa. Es tractava, sobretot, de dignificar la façana principal. En aquells anys es remodelà també la nau meridional, que és la que existia des dels seus inicis, i es construí la xemeneia al seu davant per evacuar els gasos de les calderes, a càrrec del paleta rubinenc Joan Roura.

Se sap que aquell mateix any 1923, entre febrer i abril, hi va tenir lloc una vaga, la més important de Rubí fins a l’època, en la qual es demanava un augment de sous i el reconeixement del Sindicat Únic, però l’acció fou infructuosa a causa de la intransigència patronal i l’oposició del Sindicat Lliure, que es mantingué en contra de la vaga.

El 1932 ocupava 330 obrers i obreres, tant procedents de Rubí com dels pobles de la rodalia, i les seves instal·lacions abraçaven 280.000 pams quadrats, entre els carrers de Cadmo, de la Riera i de Terrassa. Les hores d’entrada i sortida venien marcades per la sirena i l’aglomeració de gent als carrers adjacents. Va ser qualificada el mateix any per la revista Activitats com un dels “primeríssims valors de l’Art Tèxtil Català”.

Per concloure, direm que aquest complex industrial patiria un altre important incendi el 1933 i una suspensió de pagaments el 1934, any en què es donà la primera crisi important del sector industrial. Va haver de suspendre la feina aquell any quan tenia 25.000 peces per acabar. Així doncs, l’empresa va ser dissolta i posada en liquidació el 1936.

Amb l’arribada de la guerra civil, un altre destí esperaria a les naus, però això és matèria d’un proper article.

NOTÍCIES RECENTS